L’art com a simple imitació de la naturalesa, no és més que una mala copia d’una imperfecció gairebé perfecta. No tant imperfectament perfecte, si tenim en compte els milions d’anys que porta la naturalesa assajant les sortides i postes de sol i que poques vegades li queden bé, com va observar encertadament en Jaume Perich. Però és cert que l'apreciació de l'art és molt subjectiva i una mateixa obra pot ser vista i interprectada de maneres molts diferents.

L'art es un gran brou de cultiu per gent que experimenta, evoluciona o es reitera repetint-se fins l'infinit, i també per a prendre conceptualment el pel a la gent de molta o poca bona fe. Ja hi havia una obra de teatre de Yasmina Reza que tocaba aquest tema: ART sobre la compra d'un dels protagonistes d'un llenç en blac. Peró ara, la realitat ha tornat a superar a la ficció. El polifacètic actor James Franco torna el que toca en or, però pocs s'haurien imaginat que ell i una parella d'artistes conceptuals podrien vendre una obra d'art invisible, feta, literalment, d'aire per 10.000 dólars.

L'aire que estàs comprant és com un tanc amb una quantitat il·limitada d'oxigen. Allà on estiguis sempre podràs respirar l'aire més deliciós i pur que la terra pot produir. Cada respir et dóna una pau infinita i salut. Pots portar aquesta obra d'art sempre amb tu perquè així allà on estiguis podràs imaginar respirant l'aire més net del cim de les muntanyes, camps o de l'oceà.

Fa unes setmanes la model, actriu i productora de pàgines web nord-americana Aimee Davison va comprar aquesta instal·lació invisible, "Aire pur", pels  10.000 dólars que demanaven, amb l'objectiu de "donar suport al art que està naixent a les xarxes socials". I no ha estat l'única, una col·leccionista de Detroit va comprar l'escultura invisible "Pedra daurada" per mil dòlars. Ambdues compradores van rebre una targeta amb la descripció detallada de l'obra d'art no visible i un certificat d'autenticitat.

Els pares de l'invent són James Franco, l'actor de moda, i la parella d'artistes del Village novaiorquès Brainard i Delia Carey, més coneguts com Praxi, que s'han proposat fundar el Museu d'Art No Visible (MONA en les seves sigles en anglès, Museum of Non Visible Art). Per finançar el projecte, venen per internet obres d'art invisibles-instal·lacions, escultures, quadres, fotografies, pel lícules i fins i tot partitures musicals-per preus que oscil.len entre els 10.000 dólars i els 20.000.

Jo tenia un conegut que venia per la costa als anys 70s unes ampolletes molt decorades amb motius de manolas, toreros o toros que es deia AIRE DE ESPAÑA, en obrir l'ampolla es notava una olor a perfum que desapareixia de seguida i després res, i en venia moltes. De fet, Franco i els socis no han inventat res, els quadres de Tàpies són també invisibles o no visibles (que vindría a ser el mateix) i prou que els ven, o els hi compren i com ell altres il·lustres cagabandúrries esquiladors de clatells ignorants o epatatans.