No seré tan innocent com per parlar de bons i dolents, en els conflictes només hi ha dolents, i els únics bons a ambdues bandes és el poble que rep les garrotades i suporta les penalitats i injustícies. Entenc també les pors i la necessitat de defensar-se dels israelians davant el poderós enemic que llevat per mar l’envolta, però s’ha de dir també que quan l’estat d’Israel es va crear l’any 1948 d’una manera artificial o artificiosa, expulsava precisament del territori que ara ocupen als palestins. Va doncs començar la cosa malament i continua fins el punt que, malgrat estar condemnats a entendre’s, sembla no hi ha manera ni perspectives a mig termini que així sigui, i aquesta situació enquistada i perversa amb la humiliació permanent de l’Estat d’Israel vers el de Palestina i els atacs intermitents però sagnants a la inversa, no fan més que generar odi, i més odi.
Israel s’equivoca o així m’ho sembla. No pots ofegar un enemic al que mai podràs derrotar, ans al contrari el sumeixes en la desesperació que només fa que generar més odi vers el teu Estat i més ciutadans pacífics disposats a lluitar per defensar el no res que tenen. No se’n sortirà Israel d'aquesta comtessa i pot acabar perdent-hi molt amb la seva per a mi errònia estratègia, ells tenen molt a perdre i els Palestins ja ho han perdut gairebé tot i aquesta circumstància juga i molt en contra dels israelians. Emmig Egipte que rep més del mil milions de dolars anuals dels EEUU per les seves suposades influències amb els palestins i que es troba en un carreró sense sortida sense poder ajudar a solucionar el conflicte, mentre la resta de països de la lliga àrab els han deixat abandonats a la seva dissort.
Milers de palestins a Cisjordània i Gaza esperen amb expectació el discurs que donarà avui a l'Assemblea General de l'ONU el president Mahmud Abbas, en el qual demanarà el reconeixement de la comunitat internacional a un Estat palestí. Els respectius Déus podrien mirar de fer-hi alguna cosa. Em temo que no l'escoltaràn, ni els déus ni els homes.
Shoppenhauer decía que los judios eran el pueblo elegido de Dios, pero que no era el pueblo elegido por él ¡¡¡
ResponEliminaImagino que no deu ser fàcil esdevenir fill d'un poble estossinat durant segles davant de la indiferència general i que acabes -a nivell de poble- sentint-te indiferent a la sort dels altres i poc misericordiós. De tota manera aquest és un problema gruixut que no s'arreglarà en quatre dies perquè al volt, per un costat i l'altre. hi ha molts interessos en mantenir-lo viu.
ResponEliminaDe tota manera, Isaac Rabin, un home que va evolucionar vers el pacifisme, assassinat per un dels seus 'radical', com sol passar, recordava sovint que la pau una mica estable entre francesos i alemanys (o prusians) a Europa havia trigat segles i segles i segles. I que ells també hi arribarien.
També és cert que és aquest un conflicte mediàtic del qual sentim i veiem molta informació mentre que d'altres d'igualment llargs i bèsties no en sentim res ni sembla que ens interessin.
La situació creada amb Israel a l’Orient mitjà és de mal engiponar: Van voler donar una sortida balsàmica i compensatòria dels despropòsits de l’holocaust i van prescindir de la gent que vivia en aquelles terres. Els prejudicis religiosos ho acaben d’adobar, i sembla difícil trobar solucions.
ResponEliminaSalut.
Bueno Israel el la punta de la lanza de Occidente en Oriente, estoy seguro que muchos palestinos y no digo ya palestinas vivirían infinitamente mejor con el Gobierno de Israel, que con las teocracias fascistas musulmanas.
ResponEliminaEl tema de los territorios ocupados es uno de los muchos temas de la Historia, que si yo estaba aquí y luego has venido tu... si, pero mis antepasados estaban antes que tu y bla, bla, bla...
Más vale que los ciudadanos manden al carajo a los religiosos e intenten vivir lo mejor posible....
no anava errat Schopenhauer, i sabía de que parlava.
ResponEliminaRabin va ser assassinat pels seus Júlia, aqui hi ha la resposta a la intransigència dels jueus, un Estat paranoic.
ResponEliminaaixó no ho arregla ni Cristu Ramon, hi ha massa por i massa odi enquistats durant massa temps.
ResponEliminalas teocracias musulmanas evolucionarán con el tiempo y a mejor, sólo llevan retraso con relación a occidente. Israel no puede, sabe ni quiere evolucionar, es un Estado enfermo.
ResponElimina