Ja fa temps que van llençant globus sonda, però últimament s'han tret la màscara i manifesten sense cap rubor que haurem de pagar els ciutadans si volem seguir tenint la sanitat de la que ara representa que disfrutem. Intentaré ser pragmàtic atès estic raonablement encés en aquest assumpte, i dic raonablement perquè fa temps es veia a venir.

En primer lloc voldria manifestar que en els meus cinquanta anys de vida laboral homès he anat una vegada al metge i ha estat per una consulta (ni tan sols em varen receptar res, malgrat la insistència de la doctora que molt amablement em va atendre). A pesar d'aquest fet, cada mes, dels 600 en que he cotitzat per nómina en aquest anys, a banda d'altres aportacions, m'han descomptat de la nómina la "parte proporcional de la Seguridad Social" on hi ha "contingencias comunes, formación y desempleo2, i ara, ja jubilat, quan segurament més tard o més d'hora aniré a parar a les urpes d'un metge que m'inflarà de pastilles, resulta que hauré de pagar. Ja he dit que no em sorprén atès es veia a venir, però m'encén la sang. Cal tenir en compte que aquestes aportacions no són voluntaries per part del treballador, simplement es descompta directament de la fulla de salari, import aquest que permetria si no hi haguès la obligatorietat, de pagar-se una bona mútua privada i amb la resta
fins i tot estalviar, que cinquanta anys donen per a molt.

De fet, només que la Seguretat Social s'administres una mica i no malbarates els milions d'euros que llença en dispensar innecesàriament en receptes de medicaments que no caldria, aconseguiría un estalvi realment important. Sent curosos, la despesa es podria abaratir en un 50% (i se de que parlo) Potser no s'aconseguirien tants viatges al Carib o TV de plasma per part dels receptants, pero la població malalta i les arques de l'Estat ho agraïrien. Seria interessant també que els metges fessin de metges i no d'expenedors exprés de receptes (hi ha excepcions, ho sé), però la Administració per variar, ha triat el camí més fàcil...., que pagui el contribuent, i el contribuent ja n'està fart de contribuïr i comença entre unes coses i les altres a tenir les pilotetes o els ovaris inflats. Un dia d'aquests acabarem prenent mal. En seguirem parlant.