Un dels blocs menys coneguts que tinc, sovint visitat per escoles, és "La Nova Cançó" on hi ha biografies, vídeos o fotos dels seus components així com de gent que posteriorment ha seguit fent música en catala i que haig de posar al dia, car els últims que hi vaig afegir són en Roger Más i l'Estanislau Verdet. Un dels que hi surt és Enric Barbat, el sisé jutge traspassat ahir als 67 anys. Pels qui en sabieu poc o res d'ell aquí trobareu la seva biografía i un vídeo nou, atès un d'antic que tenia al bloc ha estat anul·lat. La nova cançó que és ja tan vella que gairebé tothom l'ha oblidat, com a l'Ovidi, sense anar més lluny.
Ah! a la Panxa del Bou en parla Júlia molt més bé que jo. Hem publicat gairebé alhora ambdós.
Ah! a la Panxa del Bou en parla Júlia molt més bé que jo. Hem publicat gairebé alhora ambdós.
Òndia, acabo de penjar un record per al cantant, ara linco el teu.
ResponEliminaEra un dels bons ¡¡¡¡
ResponEliminaNo fa massa li vaig dedicar un post i em preguntava què se n'havia fet Tinc el seu disc "Quatre", que encara escolto de vegades. Per cert, un comentari al blog em va explicar que els darrers anys ha fet d'arquitecte municipal a les Illes. Espero que el seu nom no apregui en cap trama perversa...
ResponEliminaD'AIXÓ MÉS D'UN DE LA NOVA CANÇÓ, en diria estar compromesos en les coincidencies. JA T'HE ENLLAÇAT A L'ESCRIT.
ResponEliminai dels menys coneguts, Miquel
ResponEliminaHostia lluís, arquitecte i illes Balears fa certa grima, esperem que no.
ResponEliminahttp://mildimonis.blogspot.com/2010/07/enric-barbat-el-trance-mallorqui.html
ResponEliminahttp://mildimonis.blogspot.com/2010/07/enric-barbat-el-trance-mallorqui.html
ResponEliminaHe de mirar-me el teu bloc de la cançó que confesso que he visitat avui per primer cop.
ResponEliminaQuant a Barbat sembla, pel que he llegit, que feia d'aparellador municipal però també per lliure, i que treballava per viure, com se sol dir, més que viure per treballar, música i altres iniciatives a part.
Una mort que em sembla que ens va passar desapercebuda va ser la del setè jutge, Xavier Elies, el juny de l'any passat. És clar que era un jutge d'un sol disc i que es va retirar de la música relativament aviat; curiosament va ser ell qui després, treballant per a Edicions Hymsa, va proporcionar una columna setmanal a "Lecturas" a Salvador Escamilla.
em vaig assabentar de la mort de Xavier Elies, que de fet potser era els menys jutge dels setze jutgesl ell era economista i quan va veire que havia arencat la cançó es va dedicar a la seva feina. Quan alblov de la Nova Cançól'haig de posar al dia, Elies no consta com a difunt, i m'hi falta afehir gent nova com Manel i altris de l'última fornada.
ResponEliminala Nova cançó ja no és nova, esclar, però és que tampoc no cal, trobo. La seva importància està més enllà de l'edat, el pes que va tenir en el seu moment va ser, em sembla que no és excessiu dir-ho així, un aspecte fonamental per haver pogut arribar on som, que no és poc donades les cirscumstàncies.
ResponElimina