En garbi24 em feia un retret, ahir. No, és broma, no un retret sinó un comentari molt encertat: venia a dir-me que estic a punt de deprimir la clientela, amb els meus últims posts. No puc evitar-ho, tantes coses m'indignen... el cabreig em supura pels quatre costats, el cos em demana publicar-ho a l'In varietate concordia, per remoure consciències, perquè no deixem d'estar tots alerta, i informats. La informació és, ara com ara, la nostra arma més valuosa... 

Així comença Ferran el seu escrit d'avui a In varietate concordia, i és que l'ambient està molt carregat i es fa difícil escriure sobre res que no sigui un desastre a nivell Europeu i Mundial en general. La sensació es de desànim i desconcert, no ja nostre si més no dels dirigents polítics que dona la sensació no saben que s'ha de fer per sortit de l'atzucac en que estem immers tots plegats manants i manats.
El problema rau en que malgrat estar ja de ple al segle XXI, seguim funcionant ambs els esquemes del XX o el XIX en alguns casos i tot ha canviat molt. La Mundialització ha desgavellat la economia dels països i cap Governant ha estat capaç de solucionar els problemes que comporta. Les velles fórmules econòmiques sembla palès que no serveixen i se n'haurien de crear de noves, però... La imaginació esta en parader desconegut i els dirigents occidentals s'aferren al càrrec sense saber que fer llevat de conservar el cul ben assegut a la cadira. Se saben amb noms i cognoms els culpables de la crisi que hem patit i la post crisi actual, però no s'ha actuat contra ells. No pot ser que el Sr. Rodrigo Rato tingui un sou de 2,4 milions d'euros l'any passat en un Banc, Bankia (refregit de diverses entitats fallides) i a quí l'Estat a inflat de diners perque se'n surti Veure el 30 minuts de diumenge a TV3, esgarrifava (com el vegin a Europa ens tanquen el xiringuito), pero tranquils que aqui no passa res, ni ningú respón del malbaratament desaforat de diner públic. Es jutja a Francisco Camps per quatre vestits que és la xocolata del lloro i no se li demana cap responsabilitat penal pel malbaratament que ha fet al país Valencià, o a la Comunitat Valenciana, que diria ell, I així podria seguir amb Matas, Urdangarin, Millet, Montull, etc etc fins a fer un retraT esfereidor del desastre en que estem immers.
I no dona la sensació que els nous Governs ni a Madrid ni a la plaça de Sant Jaume hagin de millorar res ni solucionar el greu problema, de moment van tapant forats i carregant el pes econòmic al contribuent sense gravar a qui realment s'hauria de gravar. I mentre, uns quants espavilats s'estàn inflant de guanyar diners a cabassos.
Si no fos perquè tampoc serveix per a res, només una revolta ciutadana podria potser sol·lucionar alguna cosa, però les revoltes acaben quedant-se en un no res. Sincerament, ho veig molt negre i no se pas com ens en sortirem. És per aixó, que si es té consciència de com estem i cap on anem, hi hagi aquest desànim i desconcert, al que hi podriem sumar la impotència de contemplar un problema al que no hi ha ningú que sigui capaç de trobar-hi una solució, i a més a més, la Senyora Merkel (que actualment es el principal problema per Europa) es nega a posar en marxa la màquina de fer bitllets com han fet als EEUU, obssessionada com està en contenir la inflació. No s'arreglaria tot però alguna millora notariem en devaluar l'Euro, més no sembla nque estigui la primera mandataria d'Alemanya per aquesta labor. El problema vindrà qual la impotència i el desànim es transformin en ràbia. Llavors no hi haurà qui aturi el caos.