En garbi24 em feia un retret, ahir. No, és broma, no un retret sinó un comentari molt encertat: venia a dir-me que estic a punt de deprimir la clientela, amb els meus últims posts. No puc evitar-ho, tantes coses m'indignen... el cabreig em supura pels quatre costats, el cos em demana publicar-ho a l'In varietate concordia, per remoure consciències, perquè no deixem d'estar tots alerta, i informats. La informació és, ara com ara, la nostra arma més valuosa...
Així comença Ferran el seu escrit d'avui a In varietate concordia, i és que l'ambient està molt carregat i es fa difícil escriure sobre res que no sigui un desastre a nivell Europeu i Mundial en general. La sensació es de desànim i desconcert, no ja nostre si més no dels dirigents polítics que dona la sensació no saben que s'ha de fer per sortit de l'atzucac en que estem immers tots plegats manants i manats.
El problema rau en que malgrat estar ja de ple al segle XXI, seguim funcionant ambs els esquemes del XX o el XIX en alguns casos i tot ha canviat molt. La Mundialització ha desgavellat la economia dels països i cap Governant ha estat capaç de solucionar els problemes que comporta. Les velles fórmules econòmiques sembla palès que no serveixen i se n'haurien de crear de noves, però... La imaginació esta en parader desconegut i els dirigents occidentals s'aferren al càrrec sense saber que fer llevat de conservar el cul ben assegut a la cadira. Se saben amb noms i cognoms els culpables de la crisi que hem patit i la post crisi actual, però no s'ha actuat contra ells. No pot ser que el Sr. Rodrigo Rato tingui un sou de 2,4 milions d'euros l'any passat en un Banc, Bankia (refregit de diverses entitats fallides) i a quí l'Estat a inflat de diners perque se'n surti Veure el 30 minuts de diumenge a TV3, esgarrifava (com el vegin a Europa ens tanquen el xiringuito), pero tranquils que aqui no passa res, ni ningú respón del malbaratament desaforat de diner públic. Es jutja a Francisco Camps per quatre vestits que és la xocolata del lloro i no se li demana cap responsabilitat penal pel malbaratament que ha fet al país Valencià, o a la Comunitat Valenciana, que diria ell, I així podria seguir amb Matas, Urdangarin, Millet, Montull, etc etc fins a fer un retraT esfereidor del desastre en que estem immers.
I no dona la sensació que els nous Governs ni a Madrid ni a la plaça de Sant Jaume hagin de millorar res ni solucionar el greu problema, de moment van tapant forats i carregant el pes econòmic al contribuent sense gravar a qui realment s'hauria de gravar. I mentre, uns quants espavilats s'estàn inflant de guanyar diners a cabassos.
Si no fos perquè tampoc serveix per a res, només una revolta ciutadana podria potser sol·lucionar alguna cosa, però les revoltes acaben quedant-se en un no res. Sincerament, ho veig molt negre i no se pas com ens en sortirem. És per aixó, que si es té consciència de com estem i cap on anem, hi hagi aquest desànim i desconcert, al que hi podriem sumar la impotència de contemplar un problema al que no hi ha ningú que sigui capaç de trobar-hi una solució, i a més a més, la Senyora Merkel (que actualment es el principal problema per Europa) es nega a posar en marxa la màquina de fer bitllets com han fet als EEUU, obssessionada com està en contenir la inflació. No s'arreglaria tot però alguna millora notariem en devaluar l'Euro, més no sembla nque estigui la primera mandataria d'Alemanya per aquesta labor. El problema vindrà qual la impotència i el desànim es transformin en ràbia. Llavors no hi haurà qui aturi el caos.
Estem governats per la mateixa colla de dropols i de venuts des de fa 40 anys. Això és el que ens passa.
Crec que tots plegats estem una mica estabornits davant aquesta realitat, tan aclaparats que no sabem ben bé què hem de fer per mirar de resoldre-la. I mentrestant les sangoneres van fent.
Però no dramatitzem, la història ens ensenya que el nostre desencís és el de sempre. Passarem, passarà, i vindran altres històries semblants. Us veig a tots plegats una mica deprimits, i crec que n'hi ha per això i més, però a la vegada, no n'hi ha per tant. És bo ser crític per mirar de millorar, però si ens deixem arreplegar per la impotència i la ràbia, poca cosa i podrem fer.
El cap clar, i un somriure en privat. I aleshores sí, aleshores criticar. No és hora de plorar en va.
benvingut al club dels rabiosos impotents...
i què hem de fer? eh? eh? eh? "ser todos españoles" i callar la boca?
NO!!!!!!!!!!!!!!!!!!
La Naomi Klein anomena aquest estat catatònic sota el nom "la doctrina del xoc", i és molt simple. Es tracta de pintar un escenari horrible a la població per, a continuació, plantejar-li mesures excepcionals.
Tot i això, jo crec que cada cop traguem menys. Avui ha arribat la notícia que en Boi Ruiz i el director general de l'ICS han estat denunciats per atemptat contra la salut pública.
La senyora Merkel, Francesc, prou feina té a defensar els calers dels alemanyets, que ens van deixar per comprar cosetes, i que ara podem trobar-nos que no li'ls tornem, perquè no tenim ni cinc. En aquests moments el pèndol va boig i si bé fóra interessant algú que sapigués el que es fes, potser això ens abocaria a un conflicte bèl·lic. I, vaja, és complicat trobar-ne la solució a tot plegat. Massa variables, moltes de les quals no són al damunt de la taula.
Ostres Francesc, quan he vist les primeres línies del teu post he pensat: "caram, en garbi24 també ha "esbroncat" en Francesc??" :-)) (naturalment, "esbroncar" entre comentes).
Sí, noi, la realitat sembla insuportable. Avui he dinat veient el "Telediario" de la TVE, per internet, i la veritat que estava al.lucinant: Matas, Camps, Urdangarín... i un aeroport a Badajoz, que es veu que ha perdut l'únic vol que fins ara tenia.
Com diu en Joan, però, molt encertadament, no caiguem en la desesperació. Sinó si que no ens en sortirem. Omm...
Ostres ¡¡¡
Francesc, hem d'aplicar la psicologia cognitiva. Ens hem d'adonar que amargar-se no serveix de res, i hem de fer un esforç per canviar la nostra manera de veure el món. La vida és complicada!
40 O 4000 CETINA?
Podem explotar Ferran, com a societat vull dir, de la ràbia a la ira hi ha un pas, i és molt curt.
'a sus órdenes' Montse!
no dic que no tinguis raó, de fet aquesta doctrina del xoc ja s'aplica des de l'11 S, retallant cada vegada més les llibertats dels ciutadans, atemorint-lo's, però la situació actual no és la gri del pollastre ni les vaques bojes o la Grip N1H1 wue no s'ho va creure gairebé ningú. El d'ara és seriós i encara falta el pitjor èr venir.Amb els 50 mil milions que diu de Guindows que falten per Bancs i Caixes no n'hi ha ni per començar.
Montse, com ets, per quatre malbarataments de res que vàren fer, quatre aeroports o alguns aves fantasmes, pavellons, ciutats de les Arts i alguna coseta més. No n'hi perqué la fraü s'enfadi
no caiguem en la desesperacío em recorda un acuditr de Eugenio.
Diu: Señor, dame paciencia...PERO DÀMELA YA!!!!!!!!
OSTRES? Miqul, raspes de sardina i gràcies.
ja ho sé que hem de ser positius Marta, però es fa dificil i feixuc i el dia a dia s'allarga massa.