No em crec la xifra de violència de gènere que dona l’Institut de la dona, i no me la crec perquè no hi veig reflectida la violència de gènere femenina. Hi ha una violència de gènere de la que no se’n parla, de fet oficialment no existeix. És la violència de gènere femenina, més terrible encara que la simple trompada, aquesta violència és subtil, freda, calculada i va a allà on pot fer mal, al propi company o als fills de la parella. Es sol practicar només en cas de separació amb tota la fredor i sadisme a vegades del que pot ser capaç una dona despitada, que posada, quan s'hi posa, riu-te’n de les beneiteries dels homes. He vist aquesta violència de gènere no fa massa, l'ha patida un amic i és terrible el mal que pot arribar a fer una persona així, més és ella la víctima i ell el botxí, almenys als ulls dels altres. No hi ha violència de gènere femenina, almenys de manera oficial, però n'hi ha i molta, cada vegada més, us en puc donar fe, però no es políticament correcte parlar-ne, ets mal vist i els rols ja s'han establert (dona víctima, home botxí). Entenc tot i que no les comparteixi algunes decisions com deixar d'abonar la pensió a la ex o desistir de veure les criatures, d'homes que es troben en aquesta situació tan perversa, gairebé els hi estan abocant malgrat fer-se després les víctimes quan en molts casos en realitat son els freds i calcul·lats botxins...
"Aquest comentari es del desembre de 2010. L'he volgut recuperar perquè del tema que tracta no se'n parla, però existeix, a l'ombra de la l'altre, del pitjor, la violència de génere masculina, la que mata."
"Aquest comentari es del desembre de 2010. L'he volgut recuperar perquè del tema que tracta no se'n parla, però existeix, a l'ombra de la l'altre, del pitjor, la violència de génere masculina, la que mata."
Té molta raó...molta. Jo també hi coneixo algún cas de violencia femenina..¡¡¡ Las apreciaciones fuera de contexto; las malas miradas. El hacerte creer un inútil. El menospreciarte. El desafiarte delante de los demás haciendote ver que eres menos que tus amigos. El negarse a participar en una reunión haciendote quedar como un idiota. El hecharte en cara que ganas menos dinero que ella. El dejarte como un idiota a los ojos de los niños diciendote que no sires para nada. El presionarte con un coche más grande, con una casa en la sierra, con un crucero en Bahamas cuando la pasta escasea...Joder con la violencia mujeril...y tanto que la hay...salut
ResponEliminaaixi és Miquel,però a penes se'n parla, sembla que hi hagi por, fixa't que ni tan sols a banda del teu he rebut cap comentari.
ResponEliminaAvui, el teu escrit, es d'aquells que t'enfadaries amb mi si digués què penso...
ResponEliminaSento dir que avui no he trobat un informe sobre els homes morts de fa dos anys, crec que eren 30, dones 69.
Cap violència ha de ser menystinguda, cap!, però és evident que les dones, de lluny, fa massa anys que sortim perdent.
Deus estar influït per una situació que vius, jo també ho estic per la meva, però és indubtable que han mort milers de dones més que homes, sense cap dubte.