La noticia no té més, sino fos perquè demostra fins a quin punt estem vigilats i controlats pels serveis de seguretat dels Estats.
"A dos turistes anglesos els varen interrogar i denegar l'entrada als Estas Units per fer bromes entre ells al twitter. Només arribar a l'aeroport de Los Angeles per passar tres setmanes de vacances Leigh Van Bryan i Emily Bunting, dos joves britànics, van ser retinguts, van passar la nit en una cel·la i van ser enviats de tornada al Regne Unit.
"A dos turistes anglesos els varen interrogar i denegar l'entrada als Estas Units per fer bromes entre ells al twitter. Només arribar a l'aeroport de Los Angeles per passar tres setmanes de vacances Leigh Van Bryan i Emily Bunting, dos joves britànics, van ser retinguts, van passar la nit en una cel·la i van ser enviats de tornada al Regne Unit.
El motiu van ser uns comentaris que els joves van fer en Twitter en els quals afirmaven que anaven a "destruir Amèrica". Malgrat les explicacions dels joves, que van aclarir als agents que l'únic que pretenien dir és que anaven a "cremar Amèrica anant de festa", de poc els va servir, ha informat el Daily Mail
Els dos joves van passar dotze hores en una cel·la fins que van ser enviats a París. A més, un altre 'tuit' en què afirmaven que anaven a "desenterrar a Marilyn Monroe", parafrasejant la famosa sèrie nord-americana 'Padre de familia', va encendre encara més les alarmes.
El resultat va ser que els dos joves britànics van passar dotze hores custodiats per guàrdies armats fins que els van ficar en un vol de tornada a París. Leigh Van Bryan, de 26 anys, va ser tancat en una cel·la amb traficants de droga mexicans. El Departament de Seguretat de la Nació va etiquetar als joves com una amenaça potencial i, després de passar el control de duanes a l'Aeroport Internacional de Los Angeles, van ser detinguts.
"És tan ridícul que és gairebé graciós, però al mateix temps vam tenir molta por"
"Els oficials ens van dir que no se'ns permetia entrar al país pel tweet de Leigh", explica Emily. "Ens van preguntar per què volíem destruir Amèrica i intentem explicar-li que el seu significat era fer estupideses i sortir de festa", explica. "Gairebé vaig esclatar a riure quan em van preguntar si jo seria la vigilant mentre Leigh desenterrava a Marilyn Monroe. No m'ho podia creure, perquè era una cita de la comèdia 'Pare de Família', que és un xou nord-americà. La situació es va fer encara més ridícula quan els oficials van rastrejar les nostres maletes i ens van dir que estaven buscant pales ".
Les sensacions de Leigh, com les de la seva companya, es van moure entre la paròdia i el pànic. "És tan ridícul que és gairebé graciós, però al mateix temps vam tenir molta por. Els agents de Seguretat de la Nació em van estar tractant com a un terrorista. Jo els explicava una i una altra que estaven entenent el tweet en un sentit incorrecte però ells simplement em deien: 'realment l'has cagat amb aquest tweet, noi'".
Hi ha un progranma de seguiment WWW (WORLD WIDE WEB) Amb aquest programari, les empreses poden saber què es diu d'elles, amb què i qui se les relaciona a internet i decidir la seva estratègia. Qui està parlant de la meva empresa a les xarxes socials? Què diuen de nosaltres? Ens comparen amb la competència? L'ansietat de les empreses per conèixer què està passant amb la seva marca a l'inabastable món del world wide web augmenta a passos tan gegant com inevitable es fa la necessitat d'estar present en ell. Si aixó és a nivell d'empresa, i magineu-vos a nivell estatal quins programes de seguiment de la xarxa deuen tenir. Estem molt més vigilats del que ens pensem, i és que al Gran germà, li ha sortit més familia.
Ni que lo digas ¡¡¡¡ Ni que lo digas... te aseguro que cuando te pones en según que blogs, se encienden lucecitas en según que sitios ¡¡¡¡ Salut ¡¡¡¡¡
ResponEliminaMiquel, un dia que em queixava al bloc que no sabia on dur l'aparell d'oxígen de la sogra i estemtava la marca, l'endema aquests em varen contestar dient que me'l passaven a recollir a casa l'endemà mateix.
ResponEliminaQuan vaig anar a NY fins que vaig travessar la frontera, que és una ratlla pintada a terra, no vaig respirar, doncs de sempre hem sentit a parlar d'aquestes històries.
ResponEliminaUna tieta meva va anar a veure la seva neboda a Chicago, que viu allà, i anava la dona carregada amb pernils al buit i llangonisses de Vic. Li van fotre la por al cos, i això que aquesta meva tia és una iaia que no pot fer cap mal ni entrar al país cap bacteri mortal. Al final, després d'hores, la van deixar passar sense ni una llangonissa, ni un pernil, ni un bisbe, ni una secallona (anava carregada com una contrabandista, això és ben veritat).
Y os puedo asegurar también, que según que palabras pongas aquí (ya sabeís cuales)inmediatamente la Berta (el ordenata central de Madrid tan grande como una manzana de casas yahora ya se ha encendido la lucecita) se pone en tu IP, lo descifra y lo leé ....y tan seguro ¡¡¡ salut ¡¡¡¡ Salut Berta ¡¡¡
ResponEliminaRealment hem perdut l'oremus. L'actitud d'aquesta parella em sembla d'allò més civilitzada. Pensar que tot plegat resulta ridícul i adonar-se del perill que es corre en mans de la violència legal.
ResponElimina