He descovert una flagrant contradictio in terminis, un oximoron, o per no anar de fals erudit, una flagrant diferencia de pensament entre dues persones brillants, cadascuna en el seu camp.
Deia Paül Erdos: que quan un matemàtic no tenia prou imaginació sempre es podia dedicar a escriure poesia o jugar escacs, considerant que el matemàtic tenia el màxim estat de consciencia de la capacitat d'imaginar i crear d'una persona mitjançant els números.
Deia Joan Fuster: Els matemàtics són una mena de poetes fraudulents que, de fet, intenten l'ùnica poesia possible.
Un dels dos anava errat, o potser ambdós...
potser ambdós...¡¡¡¡¡ segur ¡¡ Salut
ResponEliminaen aquest cas em quedaria amb Paul Erdos
ResponElimina