DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

Avui, 8 de març és el dia internacional de la dona, que abans en deien dia de la dona treballadora, i han tingut la delicadesa de treure lo de treballadora, no perquè no treballin, sinó perquè redundaba molt. Vol dir doncs que “avui” diaris, ràdios i televisió, en parlaran abastament, i tots és posaran el llaç del color que pertoqui, encara que sembla que últimament s'ha perdut una mica lo dels llaços. Fins i tot és possible que en alguna tertúlia radiofònica hi hagi paritat de contertulians, i sortiran Pilar Rahola, o alguna altra dona més de les dites feministes a les que deixaran xerrar per un dia sobre els problemes de les dones.

Compte, només el dia que pertoqui, perquè l'endemà ja serà el dia d’una altra cosa i aquest tema restarà aparcat fins l’any vinent, llevat del dia que tinguem l’enèsima víctima de violència que se’n parlarà si no n’ha passat alguna altra de grossa.

Per aixó avui vull parlar d'una questió recorrent que surt de tant en tant, d’una noticia que te a veure-hi, però que sol ser d’aquelles que passen desapercebudes: Segons dades facilitades per la Agència Tributaria, les dones guanyen un 23% menys que els homes ocupant un càrrec de la mateixa responsabilitat a Espanya, mentre que a Europa en el seu conjunt la diferència és d'un 17%. 

Aquesta es d’aquell tipus de noticia que surt regularment i que com a aquesta escadussera columna, ningú n’hi fa gaire cas. És cert que en una mateixa feina i amb igual responsabilitat i preparació, un home guanya més que una dona, de sempre ha estat així, tot i que és cert també que lentament, potser massa lentament aquestes diferencies es van reduint, no tant com pugui semblar si tenim en compte que la dona treballadora a casa seva fa una altra activitat no remunerada, per més inri, (sus labores) en la que els homes més avançats fem allò que eufemísticament en diem ajudar, que vol dir que son elles qui ens han de dir que, quan i com ho hem de fer, perquè si es refien de la iniciativa pròpia, van apanyades. Sabeu de que us parlo, oi?. Encara no entenc com tenen tanta corda i no es planten exigint s’acabi d’una punyetera vegada amb aquesta discriminació que porten patint des que el món es món. Perquè si han de treballar, tenir fills, criar-los, fer la feina de la casa i aguantar al roncaire, o estan molt enamorades o que s’ho facin mirar, i aixó de l’amor ja sabem que dura menys que la innocència.

I aquí encara en certa manera es poden considerar unes "privilegiades" a la vista de com són tractades en altres contrades. Potser per aixó cada cop hi ha mes dones que defugen del matrimoni o relació estable de parella i van al seu aire, i penso que fan molt bé, cada vegada n’hi hauràn més al pas que anem i nosaltres, bé, els que ens venen al darrere si no es posen les piles, seran els qui es quedaran per vestir sants, o santes en aquest cas.