Desmembrant les avinenteses, confirmant la dualitat, esmaperdent la compostura, albirant possibilitats especulatives, conjuminant circumstàncies circumstancials, endebades, debades o a vegades mirant cap l'altre canto  tot fent arcades, empassant-se gripaus els molt babaus, celebrant la perpètua cerimonia de la confusió, sovint voten a Madrid, coses molt rares els de CONVENIÈNCIA i Unió.

"El grup parlamentari de CiU ha votat avui a favor de la reforma laboral que s'ha convalidat al Congrés de Diputats, després de que el govern espanyol s'hagi compromès a respectar les competències autonòmiques en les polítiques actives d'ocupació. La reforma s'ha convalidat amb 197 vots a favor i 142 en contra. Els partits d'esquerra l'han rebutjat. CiU ja va votar a favor del primer pla d'ajust de l'executiu espanyol però va votar en contra en el debat d'investidura del president Mariano Rajoy. Els nacionalistes catalans es van abstenir en la convalidació de la reforma financera."

Deu ser per aixó que davant aquests avinenteses en forma de peculiars votacions a Madrid, sovint es vegin afectats per una afecciò duodenal cagarrinoide. Entre el pacte fiscal, concert econòmic, la independència que gairebé ha proclamat a Rac1 Felip Puig aquest matí, i l'avi Pujol que ha vist la llum 25 anys més tard, més que tenir un full de ruta, el que tenen és una consistent empanada mental transitòria, espero. Ja ho diu el poema:

Votarem que si,
però creiem que no,
i direm que potser,
és millor l'abstenció.
Amb aquestes premisses,
premi a la confusió,
és evident que estem parlant,
de Convèniencia i Unió.

*