"El missatge de Jesús de Natzaret és perfectament compatible amb l'agnosticisme més radical - "El marmessor de la ignorància, 2001"
En els 3820 escrits que he publicat en aquest bloc en cinc anys i mig, la paraula Església Católica, surt en vuintanta dos d'ells i la paraula Déu en 320, comptant que aquí hi entren a banda de Déu, el Déu n'hi do, el valga'm Déu i fins i tot l'adéu siau, podriem dir que deria, o fixació contra l'Església no n'hi ha. Per pura estadística el tant per cent que he malbararat parlant de l'Èsglésia és ínfim, cert és que ho he fet amb un cert acarnissament, deu ser genètic, i d'aixó és del que volia parlar.
No és casual, ni és una deria. Quan hi ha la constatació del tot el mal que ha arribat a fer una idea mal desenvolupada per part de tot un col·lectiu durant més de dos mil anys, amb la quantitat de morts que ha arrossegat rere seu, del seu obscurantisme que ha retardat anys i anys el progrés de la humanitat. Quan està comprovat que si d'alguna cosa n'estàn mancats els auto anomenats legals representants de Déu a la Terra, és d'ètica i moral (només els queda l'estética i és molt antiquada) i que aquesta ética i moral pot ser-hi, i de fet hi és només seguint el missatge primigeni de Jesús de Natzaret, convindreu amb mi que l'Església Católica és un llast feixuc i onerós que res aporta i molt ens costa.
Que Càritas faci obres de caritat ja m'està bé, no té massa a veure amb l'Església de Roma, ni són els únics, sinó que simplement torna a l'origen, al missatge de Jesús, el qual per cert l'Església autista no practica i malgrat tot intenta fer com a seu. Que hi ha bons capellans de base o monges arreu, ja ho sé, però sempre tornant a la idea inicial, lluny de l'aparell de Roma, i per aixó no cal ser religiós, fer el bé vers els altres ho fa molta gent arreu del món de manera totalment desinteressada prescindint de si és confessional, aconfessional o de qualsevulla religió.
I ja sé que l'afició preferida de l'esser humà és matar, anorrear al veí, per fer-se amb les seves terres, i que aixó amb religió o sense ho continuarem fent fins que el globus es quedi gelid, però estic convençut que sense religió passaria menys, per una simple raó: més mal no ha pogut fer al llarg d'aquests dos mil anys, ostentant el fatídic rècord de nombre de morts més alt de la història. Per tant, potser valdria la pena eradicar aquesta xacra (totes les xacres de les religions) i funcionar com a societat sense elles. Més buidor ja no podem tenir al punt que hem arribat. Potser l'antídot, la recuperació de la consciència col·lectiva vindria precisament de l'absència de la pesada càrrega de les religions. Almenys les dones, les més maltractades per totes elles, ho agraïrien i les persones assenyades també.
Tornant al començament: El missatge de Jesús de Natzaret és perfectament compatible amb l'agnosticisme més radical, només cal seguir-lo i aplicar-lo en el dia a dia de de la honestedad personal i l'amor vers els altres, i per dur a terme aquestes pràctiques no cal ser religiós i menys encara fariseu.
Me quedo con su último punto y aparte....sinceramente, opino similar . salut
ResponEliminaBé, Càritas es com una mena de tapadera... Quan et fots amb l'Església sempre et diuen, si no es donessin ajuts a l'Església, pensa que ningú donaria les ajudes de Càrites...
ResponEliminaSón més llestos! Saben tot el que han de tenir per justificar socialment la seva presència.
Proposta meva: crear una associació, o una xarxa d'associacions, d'ajut als necessitats, que rebria la dotació íntegra de l'Església. I l'Església que faci missa, que és el que els pertoca.
Yo solo pienso, que es muy atrevido decir que por tu boca habla un dios. Si lo dices después de una botella de whisky, puede tener justificación, pero sereno....
ResponEliminaEm quedo amb l'últim paràgraf.
ResponEliminaEl penúltim paràgraf sobre tot el discurs de la consciència col·lectiva em sembla realment utòpic.
Sobre la frase:
"Potser l'antídot, la recuperació de la consciència col·lectiva vindria precisament de l'absència de la pesada càrrega de les religions."
Potser en comptes de la pesada càrrega de les religions jo posaria pesada càrrega de les esglésies. Crec que cal diferenciar entre "església" i "religió o creença religiosa".
L'església entesa com gairebé una "empresa" al servei d'unes idees mil·lenàries que molts cops són arcaiques: això si que és un llast.
La religió com una part més de la història de les cultures ( i ens agradi o no) de la nostre civilització: això no es pot ignorar i crec que val la pena conèixer el sentit d'on venen certes tradicions, tot i que moltes ja hagin perdut el significat. (Sabem realment que vol dir Quaresma? I per què ve després del Carnaval?)
Entenc el rerafons del teu post i també entenc que l'església com a "institució" si que pot ser un llast. Una altre cosa són les creences religioses. Hi ha persones que necessiten una vessant espiritual en la seva vida i creuen amb aquesta vessant. Hi haurà gent que només pensarà que en aquesta vida s'ha de creure en una vessant material de les coses.
Per mi totes les creences en l'àmbit personal i individual poden ser respectables.
Una altre cosa entenc que és el que vols ressaltar i és el que lamentablement ha passat en història de la Humanitat quan algunes d'aquestes creences s'han institucionalitzat i fins i tot tergiversat i han marcat amb dogmes perversos la vida de la gent.Evidentment això sí que és un llast.
Suposo que per això amb quedo amb l'últim paràgraf: el missatge de Jesús té una vessant espiritual molt potent i una altre cosa és com s'ha pervertit i s'ha institucionalitzat i evidentment per dur a terme aquestes pràctiques no cal ser necessàriament creient ni seguidor de cap església.
Efectivamente GABRIEL. Mircea Eliade (autor básico en Teología, hoy llamada Ciencias Religiosas), explica la Religión en su "Historia de las Religiones", desde dos bandos. Hay quien hace religión y hay quien la utiliza. Es una interesante postulado para, a los que nos gusta la Historia de las religiones desde un punto de vista no clerical (o sea subjetivo), podamos ir conociendo el porqué de los significados del pensamiento humano hacia el más allá. Salut
ResponEliminaMiquel: es pot ser una bona persona sense cap confessió religiosa, la part fosca de cadascú és inherent.
ResponEliminaHi ha bona gent a Cáritas, en conec uns quants, Eastriver.
ResponEliminatotalmente de acuerdo Temu.
ResponEliminaHi ha una cosa que sempre m'ha costat molt d'entendre Gabriel: que una persona lúcida sigui capaç de creure en algun déu, de tenir fe en una altra vida i tot aixó, i n'he conegut unes quantes, però em costa d'entendre.
ResponEliminaFrancesc, si no comparteixo el 100% del teu punt de vista, en comparteixo el 99%.
ResponEliminaPrecisament ahir en parlava amb un amic (català també, també "exiliat" a Berlín). Tots dos d'esquerres, tots dos sense cap ànims d'apuntar tot un col.lectiu (com tu dius, molts capellans i monges de base fan bona feina), tots dos cnvençuts que una jerarquia religiosa, és igual de quina religió, és una secta. Per mi (per ell tampoc) no hi ha diferència; una puta secta.
són una secta Ferran i adoren ídols com els pagans que ells condemnàven, són com deia nietzsche: la gran vergonya eterna de la humanitat.
ResponElimina