La crisi financera islandesa va portar el país a la fallida. A finals del 2008 el seu deute bancari equivalia a diverses vegades el seu PIB. El Parlament va proposar que la paguessin les famílies amb una quota mensual durant els pròxims 15 anys al 5,5% d'interès. Però el poble va dir no i va decidir jutjar els responsables de la crisi: diversos banquers i executius van ser detinguts i s'ha jutjat a l'ex primer ministre, Geir H. Haarde. El poble s'ha organitzat mitjançant assemblees i està modificant la Constitució. "Ha estat una revolució contra el poder polític-financer neoliberal que ens ha conduït a la crisi", diu Gunnar. El seu documental Maybe I should have explica els fets. No l'he sabut trobar doblat al castellà però hi és sots-titulat amb anglès.
Val a dir que Islàndia té uns tres-cents trenta mil habitants amb llarga tradicio democràtica i de consciència social. De la mateixa manera que el País Basc ja té l'independencia pràctica d'Espanya en ser poc més de dos milions, aqui no tenim res a pelar, en som set i mig. Massa gent i massa producte interior brut aportat. Per tant, a seguir pagant per salvar els bancs i els seus malbarataments, així com els d'Ajuntaments, Governs autonómics i Central, me entre els banquers continúen cobrant sous astronòmics i fent-se plans de pensions d'escàndol. Potser hauriem de sortit tots al carrer i fer la revolta d'una punyetera vegada, cremar bancs i caixes en comptes d'Esglèsies o Convents, que els temps han canviat. Però no ho farem, possiblement perquè estem cansats. Farts de tanta incompetència i barra i cansats, molt cansats. Que déu beneeixi Islàndia.
Val a dir que Islàndia té uns tres-cents trenta mil habitants amb llarga tradicio democràtica i de consciència social. De la mateixa manera que el País Basc ja té l'independencia pràctica d'Espanya en ser poc més de dos milions, aqui no tenim res a pelar, en som set i mig. Massa gent i massa producte interior brut aportat. Per tant, a seguir pagant per salvar els bancs i els seus malbarataments, així com els d'Ajuntaments, Governs autonómics i Central, me entre els banquers continúen cobrant sous astronòmics i fent-se plans de pensions d'escàndol. Potser hauriem de sortit tots al carrer i fer la revolta d'una punyetera vegada, cremar bancs i caixes en comptes d'Esglèsies o Convents, que els temps han canviat. Però no ho farem, possiblement perquè estem cansats. Farts de tanta incompetència i barra i cansats, molt cansats. Que déu beneeixi Islàndia.
4 Comentaris
A banda que aquí tenim set milions de persones, hi ha els imbècils de Convergència al poder, gràcies a l'estupidesa d'uns quants que van votar-los.
ResponEliminajajajajaj coño con el LLuis ¡¡¡...jamás votaré a otro que mí añorado Julio...., Bueno, a lo que voy : " Farts de tanta incompetència i barra i cansats, molt cansats"... si, si...no tengo cojones para desaparecer...acabar con uno no es acabar con su historia, porque uno, lo quiera o no, ha creado a su alrrededor otra. Pero me canso al escuchar que los antisitemas queman la entrada de la convención telefónica porque son un poder fáctico y, que para encontarse, se hacer un tuiter ....Ya está dicho todo. Si, si...también poseo movil, pero escribo con pluma estilográfica, miro de puntuar bien las palabras. Intento observar las reglas de ortografía, y respeto las señales. Solo es convivencia, no hay más secretos. Esto, para la juventud a la que tengo el privilegio de poder hablar, debería de aportarles unos mínimos de equidad, serenidad, tranquilidad...pero veo la faena dura y compleja...el sistema...el sistema...ese gran Dios de hoy en dia...salut
ResponEliminajo no ho vaig fer, pero manés qui manés seria el mateix, LLuís
ResponEliminacal adaptar-se als nous temps Miquel. i a les noves tecnoligíes, sense oblidar el passat i algunes de les seves avantatges, com llegir un llibre i no un e-book, però és que l'e-book està molt bé.
ResponElimina