Aquest escrit és del juliol de 2010, avui a VersióRac1 parlaven d'ell, i és que és un personatge que em té fascinat. Grigori Perelman, el més gran geni viu de les matemàtiques, l'home que va resoldre, ell solet, un dels set Problemes del Mil·lenni (la conjectura de Poincaré) va reiterar irrevocablement el seu rebuig a rebre el premi d'un milió de dòlars atorgat per l'Institut Clay de Matemàtiques per haver resolt la 'conjectura de Poincaré'. A aquest enigma, que havia ocupat el pensament de molts aficionats i científics des de 1904, li deu la seva fama en el món el científic.
La resposta que va idear i va donar a conèixer el passat març va aparèixer exposada a la pàgina web del prestigiós organisme nord-americà fundador dels set premis que corresponen als anomenats 'problemes del mil·lenni'. El guardó quedarà sense amo en aquest cas.
Perelman va explicar la seva postura de forma exhaustiva, encara que breu, a l'agència d'informació russa Interfax: "Sap vostè, jo tenia prou motius a favor i en contra. Per això he trigat tant a l'hora de decidir "." Per dir-ho en poques paraules, la raó principal és la meva discrepància amb la comunitat matemàtica organitzada. No m'agraden les seves decisions, considero que són injustes. Crec que el matemàtic nord-americà Richard Hamilton ha fet una contribució tan important com la meva a la resolució d'aquest problema ".

El genial matemàtic rus ja va rebutjar, el 2006, recollir la Medalla Fields, un reconeixement considerat el Nobel de les Matemàtiques i dotat amb 10.000 dòlars. Aquella edició dels Fields es va celebrar a Madrid i els premis van ser lliurats pel mateix rei Joan Carles. Perelman va assegurar llavors no estar interessat ni en el guardó ni en els diners.

I el març de 2010, quan l'Institut Clay va decidir adjudicar el premi d'un milió de dòlars per el seu èxit, el que ara ha rebutjat, Grigori Perelman es va limitar a dir als periodistes, a través de la porta tancada del seu diminut apartament de Sant Petersburg, on viu amb la seva mare, que "ho té tot i no necessita diners", que si ell era capaç de controlar l'Univers perquè volia un premi en metal·lic, i va adduïr també que el jurat que l'havia premiat no era prou competent. De fet, segons els seus propis veïns, està molt lluny de ser cert, ja que Perelman viu pràcticament en la misèria, de la petita pensió de la seva mare i del que guanya donant classes particulars de matemàtiques. El Premi del Mil·lenni instituït per la Fundació Clay es va convertir, d'aquesta manera, en el segon guardó a la resolució de la conjectura de Poincaré que rebutja Perelman.

Va ser l'any 2000 quan la prestigiosa institució nord-americana va decidir premiar amb un milió de dòlars a qui aconseguissin resoldre els set grans problemes matemàtics als quals s'enfronten els científics. I premiar amb un milió de dòlars cada un. Dels set, només un, la conjectura de Poincaré, ha estat resolt. I l'home que l'ha aconseguit ha rebutjat fins ara el premi.

Perelman va estar quatre mesos als Estats Units on va aprendre anglés i una Universitat li va oferir de donar classe de matemàtiques. Ell, va posar dues condicions: no presentar cap curriculum i ser professor no numerari, sinó de ple dret. De superbia i confiança en ell mateix en va sobrat, i se'n va tornar a Sant Petesburg.

Mentrestant, Perelman, que assegura haver-se retirat de les matemàtiques per a no esdevenir un "mico de fira", estaria, segons David, un dels seus millors amics, treballant durament en un altre desafiament, la demostració matemàtica de l'existència de Déu. "Som amics des de petits-assegura David a Pravda-i ell és un home profundament ascètic i espiritual. El seu apartament està profusament decorat amb icones. Ell porta barba i grans crucifixos, i té sempre un rosari a la butxaca. Resa cada nit i està convençut d'haver aconseguit provar l'existència de Déu "Si realment ha fet tal cosa, i la publica a internet (com va fer amb la conjectura de Poincaré, una qüestió que portava 109 anys oberta), caldrà anar pensant en nous premis per a aquest asceta esquerp i de ment privilegiada. Qui sap, potser si això succeeix comenci a deixar-se veure i abandoni d'una vegada el seu retir i el seu silenci.

Qualsevol que hagi llegit la vida del matemàtic hongarés Paul Erdös, "l'home que només s'estimava els números" entendrá la postura i manera d'entendre la vida de Grigori Perelman. Els matemàtics genials, obssessius com ells, són una raça a part. Deia Erdos que quan un matemàtic no tenia prou imaginació sempre es podia dedicar a escriure poesia o jugar an escacs, considerant que el matemàtic tenia el màxim estat de consciencia de la capacitat d'imaginar i crear d'una persona mitjançant els números.

Val la pena llegir el llibre sobre la vida de Paul Erdos, molt la pena.

*
*