Com diría el burru d'en Josep Lluís Nuñez, José Guardiola, malgrat ser periquitu era una bona persona. No era res de l'altre món pero era el millor que teniem en una época gris i fosca, bona veu i zero sentiment, pero no era del tot dolent. He llegit a el periódico que avui ha traspassat, i sap greu, com en Quimet, era un perico legal, com molts n'hi ha.
El PP se opone a acotar los chiringuitos universitarios con el beneplácito
de Vox y mientras asfixia a la pública
-
La universidad pública agoniza, tal y como lleva meses denunciando el
conjunto de la comunidad estudiantil. La situación es especialmente crítica
en Madrid...
I em consta ¡¡¡
ResponEliminatenia una bona veu, i zero sentiment, recordo una participaciò seva a Eurovisiò - en blanc i negre - amb algo prodigioso. Sortia emmig d'unes columnes, ell que era petitó i amb el seu bigotget d'alferes, i després cantant amb la seva filla. Es una altre història d'Espanya - o de Cataluny - pero aquest Pepe Guardiola Miquel, era més honest i menys poca solta que en Francesc Pujols.
ResponEliminaL´honestitat és un bé preciat...En Aquet temps sembla que hagi desaparescut...salut
ResponElimina