En plena Primavera Àrab, quan milers de manifestants eren víctimes de les repressions violentes per part dels seus governs, Espanya va exportar armes i material de defensa a Bahrain, Aràbia Saudita i Egipte per valor de més de 10,5 milions d'euros. Així es desprèn de les dades publicades pel Ministeri d'Economia i Competitivitat (MEC), remesos al Congrés el gener d'aquest any i que les organitzacions de la coalización 'Armes sota control' consideren "especialment preocupants". En un informe, Amnistia Internacional, Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam denuncien que el Govern va aprovar les exportacions de material bèl·lic tot i que "corria el risc de ser usat per cometre violacions de drets humans".

El cinisme i l'hipocresia dels nostres governants en aquest cas es palès. S'omplen la boca de boniques paraules com llibertat, pau.... etc, paraules que en la seva boca sonen a obscenitat mentre venen mort. La resta de Governs de qualsevol lloc del Planeta són iguals al nostre, competint a veure qui és més cinic i hipócrita. Espanya que en qualsevol ranquing sol anar a la cua d'Europa, en l'exportació d'armes n'és un dels líders. Ostenta el dubtós honor de ser un dels màxims fabricants de mines anti-persones (oficialment s'ha prohibit la seva fabricació i venda, oficialment ja no en venen i s'han destruit els stocks) tot i que en la pràctica ves a saber, que aquests no són gent de fiar. 
Les mines antipersones són un tipus de mina terrestre que estan dissenyades per matar o incapacitar les seves víctimes. Per això, es busca sobretot que fereixin greument o mutilin, i no tant que matin, ja que un mort no causa tants problemes com un ferit. Així, els seus efectes més comuns són amputacions, mutilacions genitals, lesions musculars i en òrgans interns, cremades.
Es calcula que hi ha més de 110 milions de mines repartides en més de 64 països (la majoria a Àfrica). Cada any més de 26.000 persones moren o pateixen traumàtiques mutilacions a causa de les explosions d'aquestes armes que no distingeixen entre combatents i població civil. Poden romandre actives durant més de 50 anys després de la fi d'un conflicte. Freqüentment no se senyalitzen les zones minades, ja que són llançades arbitràriament des d'avions o des llançadores sense cap control sobre la zona on cauen. Tampoc s'elaboren mapes de mines, cosa que provoca, com va passar a Bòsnia i Hercegovina, que moltes vegades els soldats en plena retirada davant una contraofensiva del contrincant fossin víctimes de les mines que ells mateixos havien col·locat prèviament.
.
Tot plegat profundament fastigós i obscé, sobretot perquè aquests Governs tan democràtics, tan aparentment respectuosos dels drets de les persones, els captdavanters de la pau, els qui legislen suposadament de protegir-nos, els grans bagassers mentals - sempre per protegir-nos i pel nostre bé - ara, en el cas d'Espanya, tanquen l'espai Schengen a pocs dies de l'inici de la reunió al més alt nivell del BCE a Barcelona. Els cossos de seguretat dissenyen el dispositiu policial per intentar evitar l'actuació de grups violents. En aquesta ocasió, a l'operatiu dels Mossos s'uniran també efectius de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional.  Tot plegat per no res, se'ls col·laràn igual i es manifestaràn igual, i hi haurà aldarulls i contenidors cremats com a part del ritual de cada manifestació anti sistema. 
Que no ho saben que la majoria els tenen a casa?  i els altres vindràn quan i per on els doni la gana. A banda de fabricants de mort, no es pot ser mes idiota i no entendre una cosa tan senzilla. Ja es pot preparar Felip Puig que tindrà sarau durant la reunió del BCE. Encara a que a ell se li enfot, és el rostre impenetrable, de gruixut que el té. L'important és el càrrec, la resta l'¡mporta un rave, cinisme en estat pur i res més, ah! i altes dosis de barra. Aquest és el tarannà dels nostres Governants, els d'aquí i els d'allí. Per emigrar...., però, a on?