Per què guardo silenci, massa temps,
sobre el que és manifest i s'utilitzava
en jocs de guerra i amb aquesta final, supervivents,
només acabem com notes a peu de pàgina.
És el suposat dret a un atac preventiu
el que podria exterminar al poble iranià,
subjugat i conduït al goig organitzat
per un fanfarró,
perquè en la seva jurisdicció se sospita
la fabricació d'una bomba atòmica.
Però per què em prohibeixo nomenar
a aquest altre país on
des de fa anys-encara mantingut en secret-
es disposa d'un creixent potencial nuclear,
fora de control, ja que
és inaccessible a tota inspecció?
El silenci general sobre aquest fet,
al qual s'ha sotmès el meu propi silenci,
ho sento com costosa mentida
i coacció que amenaça castigar
mentre no es respecta;
"Antisemitisme" es diu la condemna.
Ara, però, perquè el meu país,
assolit i cridat a capítol una i altra vegada
per crims molt propis
sense comparació alguna,
de nou i de forma rutinària, encara que
de seguida qualificada de reparació,
vol lliurar a Israel un altre submarí l'especialitat
és dirigir ogives aniquiladores
cap a on no s'ha provat
l'existència d'una sola bomba,
encara que es vulgui aportar com a prova la por ...
dic el que cal dir.
Per què he callat fins ara?
Perquè creia que el meu origen,
marcat per un estigma inesborrable,
em prohibia atribuir aquest fet, com a evident,
al país d'Israel, al qual estic unit
i vull continuar estant-hi.
Per què només ara ho dic,
envellit i amb la meva última tinta:
Israel, potència nuclear, posa en perill
una pau mundial ja de per si trencadissa?
Perquè cal dir
el que demà podria ser massa tard,
i perquè-prou incriminats com alemanys-
podríem ser còmplices d'un crim
que és previsible, pel que la nostra part de culpa
no podria extingir
amb cap de les excuses habituals.
Ho admeto: no segueixo callant
perquè estic fart
de la hipocresia d'Occident; cal esperar més
que molts s'alliberin del silenci, exigeixin
al causant d'aquest perill visible que renunciï
l'ús de la força i insisteixin també
en què els governs dels dos països permetin
el control permanent i sense traves
per una instància internacional
del potencial nuclear israelià
i de les instal·lacions nuclears iranianes.
Només així podrem ajudar a tots, israelians i palestins,
més encara, a tots els éssers humans que en aquesta regió
ocupada per la demència
viuen enemistats braç a braç,
odiant-se mútuament,
i en definitiva també ajudar-nos.
L'Estat anihilador d'Israel ha declarat persona no grata a Günter Grass. Israel és un estat maleït, paranoic i anihilador, que sobreviu d'aquesta manera per no ser al seu torn aniquilat per els altres estats àrabs, paranoics com ell i maleïts com ell. El poema de Günter Grass, és un poema desesperat per evitar aquesta demència que fa massa anys dura i que algú hauria d'aturar.
de la traducció al castellà de descontexto
Para los arabes, siempre salio rentable buscar enemigos. Los judios, no los tuvieron que buscar mucho, solo mirar la historia de Europa, la cercana y la no tan cercana, nos permite ver que siempre los tuvieron. Hubiera que plantearse seriamente, el porqué de muchas cosas.
ResponEliminaDe siempre han sido un enemigo común. Como en realidad nunca han tenido asentamiento propio, se dedicaron al comercio del dinero, que era lo único que podían llevar encima y siempre les fue bien. Por lo demás, este es un tema muy profundo y el odio se lo han ganado a pulso. de todas formas, no debemos olvodar el Holocausto. Un abrazo. Salut
ResponEliminaTemujin, los judios son un pueblo maldito, lo dice su historia.
ResponEliminael holocausto fué terrible pero puntual en la historia del pueblo judio, el pueblo maldito por Dios y por los hombres.
ResponEliminaEn Europa han sido históricamente perseguidos. Se da el caso que en una época de la Edad Media uno de los pocos reductos que les quedaban era Roma, ya sabes "por el interés te quiero Andres".
ResponEliminaSe les deja aposentarse, hacen dinero y son expulsados; por eso los judíos al igual que los gitanos no tienen propiedades que no puedan cargar.
Por eso invierten mucho en obras de arte, joyas e intereses financieros. Supervivencia. Aunque imagino que habrá judíos y gentiles buenos y malos.
A mi ningún judío me ha causado mal, que yo sepa y sin embargo si conozco a muchos gentiles que si lo han hecho.
Buenos y malos hay en todos los pueblos Temujin, pero el estado de Israel es un estado paranoico, con todas las con notaciones históricas que quieras.
ResponEliminaNo hem de confondre els jueus amb l'estat d'Israel. Els uns, com a poble, es mereixen el mateix respecte que tots els pobles del món, i els que els van fer, en diferents etapes de la història, com se'ls ha fet als gitanos, als armenis (que ningú en parla del genocidi armeni), és una aberració de tal calibre que mai pot ser oblidada. Una altra cosa és l'Estat d'Israel i la seva política. Començant pel seu naixement, del tot irregular i obeint a estratègies distintes, fins a la seva actuació. Allí no hi ha innocents, en cap bàndol, només la gent que ho ha de suportar. Bravo per Grass, que accepta la seva realitat, que no n'està pas cofoi, però que, no per això, es nega a dir allò que pensa.
ResponEliminaMontse, ha he explicat en alguna ocasió que en aquest com en altres conflictes mai hi ha bons, només dolents i víctimes (el poble) a una banda i l'altra. Grass és mulla i és d'agraïr.
ResponElimina