El que cal dir, de Günter Grass

Per què guardo silenci, massa temps,
sobre el que és manifest i s'utilitzava
en jocs de guerra i amb aquesta final, supervivents,
només acabem com notes a peu de pàgina.
És el suposat dret a un atac preventiu
el que podria exterminar al poble iranià,
subjugat i conduït al goig organitzat
per un fanfarró,
perquè en la seva jurisdicció se sospita
la fabricació d'una bomba atòmica.
Però per què em prohibeixo nomenar
a aquest altre país on
des de fa anys-encara mantingut en secret-
es disposa d'un creixent potencial nuclear,
fora de control, ja que
és inaccessible a tota inspecció?
El silenci general sobre aquest fet,
al qual s'ha sotmès el meu propi silenci,
ho sento com costosa mentida
i coacció que amenaça castigar
mentre no es respecta;
"Antisemitisme" es diu la condemna.
Ara, però, perquè el meu país,
assolit i cridat a capítol una i altra vegada
per crims molt propis
sense comparació alguna,
de nou i de forma rutinària, encara que
de seguida qualificada de reparació,
vol lliurar a Israel un altre submarí l'especialitat
és dirigir ogives aniquiladores
cap a on no s'ha provat
l'existència d'una sola bomba,
encara que es vulgui aportar com a prova la por ...
dic el que cal dir.
Per què he callat fins ara?
Perquè creia que el meu origen,
marcat per un estigma inesborrable,
em prohibia atribuir aquest fet, com a evident,
al país d'Israel, al qual estic unit
i vull continuar estant-hi.
Per què només ara ho dic,
envellit i amb la meva última tinta:
Israel, potència nuclear, posa en perill
una pau mundial ja de per si trencadissa?
Perquè cal dir
el que demà podria ser massa tard,
i perquè-prou incriminats com alemanys-
podríem ser còmplices d'un crim
que és previsible, pel que la nostra part de culpa
no podria extingir
amb cap de les excuses habituals.
Ho admeto: no segueixo callant
perquè estic fart
de la hipocresia d'Occident; cal esperar més
que molts s'alliberin del silenci, exigeixin
al causant d'aquest perill visible que renunciï
l'ús de la força i insisteixin també
en què els governs dels dos països permetin
el control permanent i sense traves
per una instància internacional
del potencial nuclear israelià
i de les instal·lacions nuclears iranianes.
Només així podrem ajudar a tots, israelians i palestins,
més encara, a tots els éssers humans que en aquesta regió
ocupada per la demència
viuen enemistats braç a braç,
odiant-se mútuament,
i en definitiva també ajudar-nos.

L'Estat anihilador d'Israel ha declarat persona no grata a Günter Grass. Israel és un estat maleït, paranoic i anihilador, que sobreviu d'aquesta manera per no ser al seu torn aniquilat per els altres estats àrabs, paranoics com ell i maleïts com ell. El poema de Günter Grass, és un poema desesperat per evitar aquesta demència que fa massa anys dura i que algú hauria d'aturar.

de la traducció al castellà de descontexto