A vegades, afortunadament en moments puntals, la lògica de la realitat de la vida apareix en primer pla, fent la pervivènca insuportable. Afortunadament dura poc, i la inconsciència i afany de superviència s'imposen, car, viure i sobre tot envellir plenament conscients, seria terrible.
Hace dos años, me era simple y sencilo comentar, publicar y estar. Ahora me es más complejo. No quiero estar preparado, solo quiero exponer. No soy técnicop , ni rúbrico, ni escritor...Me cuesta contestar, entrar, poner, escribir y encontrar la página. Mal me sabe, pero no quiero hablar de los relojes muertos, cuando me están matando a mí...salut
ResponEliminaViure aferrat a la realitat pot arribar a ser insuportable, com dius; viure en la permanent inconsciència és estèril. Potser, com en quasi totes les coses, l'equilibri es troba en el punt mig.
ResponElimina