La primera vegada

Confesso que el dia 10 d'ctubre de l'any 2008 estava una mica nerviós. Home! era la primera vegada i ja feia anys que ho havia d'haver fet, d'haver-hi anat, i és que aquell dia  vaig anar a un lloc on hi ha senyores que no vesteixen com les senyores normals, algunes de elles fumen i et tracten de tu, i et fan despullar i et toquen, i als 63 anys suposo que no és la edat més idònia per ser la primera vegada, ja ho sé!, però és que em feia mal el dit gros del peu i deia la titular que aixó era àcid úric, i que havia d'anar a la Doctora Andreu que és la que em pertocava al CAP del costat de casa i de qui no tenia el gust, i que a partir d’ara hauría de fer règim i fins i tot prendrem alguna pastilla, jo que no em prenc mai res de res, que la meva única droga fins ara era la vida, i també que s'havia acabat l'embotit, i que hauría de menjar verdureta i peix i el cigaló.... 

Ai verge de la vera creu! a mi si que em va arribar la crisi, ai senyor déu de cels i terra! s'havien acabat els díes de vi i roses, ara aigua, verdura i peix bullit. Ja em veia a venir que se'm tornaría el gest adust com a l'Ansar....que hi farem, havia estat bonic durant 63 anys, i potser ja era arribada l'hora d'anar a veure el metge per primera vegada.

I tot plegat per no res: ni em va fer despullar, ni em va tocar, ni em va receptar res, perquè es veu no tenia res i, de fet mai més m'ha fet mal el dit gros del peu.

I aquesta ha estat la primera i única vegada que en ma vida he anat al metge. És per aixó que em fot, ara que tard o d'hora em tocarà anar-hi, jo, que no he costat ni cinc euros a la Seguretat Social, em toqui pagar un euro per recepta. Sincerament ho trobo injust. A veure si m'enfado i no hi vaig,