Oscar Wilde va escriure molts aforismes, sobre l'art, sobre els artistes i tambè sobre la vida. Aquests aforismes que he triat són els que més m'han cridat l'atenció, per la seva claredat i concreció.
No hi ha llibres morals ni immorals. Els llibres estan ben escrits o mal escrits. Simplement.
Res tan perillós com ser massa modern. Hom corre el risc de quedar sobtadament antiquat.
Déu inventà l'home, i l'home inventà l'obra d'art.
La força bruta es pot tolerar, però la raó bruta de cap manera.
L'únic apòstol que no mereixia una proba fou Sant Tomàs, i Sant Tomàs fou l'únic que la tingué.
La finalitat de l'art no és la veritat pura, sinó la bellesa complexa.
Els llibres que el món anomena immorals són els llibres que mostren al món les seves pròpies vergonyes.
Es pot resistir a tot, menys a la temptació.
L'única manera de lliurar-se d'una temptació és cedint a ella. Resistiu, i la vostra ànima emmalaltirà de desig per allò que li ha estat vedat.
Una idea que no sigui perillosa és completament indigna d'anomenar-se idea.
La experiència no té cap valor ètic. És simplement el nom que donem als nostres errors.
L'únic avantatge de jugar amb foc és que acabes aprenent a no cremar-te.
La desobediència, als ulls de tot aquell que hagi llegit la història, és la virtut original de l'home. Per mitjà de la desobediència s'ha obert camí el progrés; de la desobediència i la rebel·lia.
L'única diferència entre el sant i el pecador, és que tot sant té un passat, i tot pecador un futur.
Que un home mori per una causa, no significa que aquesta causa sigui verdadera.
El cinisme és simplement l'art de veure les coses com són enlloc de veure-les com hauríen de ser.
Un home que predica la moral és per norma general un hipòcrita, i una dona que predica la moral, és invariablement, lletja.
Viure és la cosa més rara del món. La majoria de gent no fa més que existir.
Recomanar l'estalvi al pobre, és a la vegada grotesc i insultant. És com aconsellar a un home que es mor de gana que mengi menys.
Oscar Wilde
Aquesta és la preferida : "Viure és la cosa més rara del món. La majoria de gent no fa més que existir."
ResponEliminaSalut, una abraçada
Carta al señor Oscar Wilde.
ResponEliminaEs tan bonito, señor Wilde, es tan bonito lo que usted hace, que no me gusta.
Dice usted cosa como esta:
“En lontananza se vislumbra, cual perla sin defecto, la Ciudad de Dios. Es tan maravillosa, que uno quisiera poder creer que le sería dado a un niño alcanzarla en un día de verano.”
Clame usted cuanto quiera señor Wilde, desde lo más profundo -de profundis-, pero lo suyo no deja de ser dolor, lo suyo es funesto, sus palabras son tétricas y usted es un artistazo.
Todo esto es tan bonito que no me gusta.
Con refinamiento endulzado y con sensibilidad exasperante hasta el punto de la sensiblería, usted y sus correligionarios James McNeil Whistler, Stéphane Mallarmé nos dijeron que el arte existe para beneficio de su exclusiva belleza, del mismo modo, nosotros creemos entender, que existen los muertos para justificar la construcción de los cementerios.
Los artistas y escritores esteticistas de finales del XIX, sobre todo ustedes los británicos decadentes, preconizaron un estilo de vida que debía tener como ideal la belleza.
Las ideas estéticas de ustedes, los dandys ingleses, nacieron como oposición a las filosofías utilitaristas que habían surgido con el desarrollo de la Revolución Industrial, para combatir la fealdad y el materialismo que el proletariado representaba para ellos. Ante la fealdad de las fábricas, estos esteticistas preconizaron el arte por el arte cuyas normas estéticas quedaban exentas de toda utilidad, de toda moral y de todo placer.
De aquellos vientos que usted, señor Wilde, aventó vinieron tempestades que arrasaron el viejo continente:
el Modernisme catalán con sus locuras panteistas,
el conservadurismo arcaizante del Modern Style,
la frivolidad del Art Nouveau y
las nieblas del Jungerstyle.
De las horas ociosas de los señoritos de salón nació el arte por el arte.
Mire señor Wilde, lo que usted hace es demasiado bonito. Usted es un artistazo.
Cuando el arte no expresa nada más que arte, o se trata de una forma "chic" de la nada o se trata de una reflexión sobre su propio ombligo.
Sin embargo, y a pesar de mis pesares, reciba usted mi consideración como artista.
Francesc Cornadó
totalment d'acord, Miquel
ResponEliminai amb tu també Francesc, sobre l'art i els artistes de Wilde hauria de ser de lectura obligatoria a les escoles.
ResponElimina