RIEMEN I LA CULTURA DE LA MORT

Rob Riemen, filòsof: “Vivim en una cultura de la mort en què les persones són reduïdes a robots”. L'autor neerlandès presenta el seu llibre 'La paraula vencedora de la mort', on reflexiona sobre la tornada dels feixismes i la importància de la cultura, la paraula i la raó per combatre'ls. Àlex Tort a la vanguardioa l,ha entrevistat. Els llibres de filosofia sempre fan respecte. Un lector poc habituat sovint mostrarà indecisió davant d'un d'ells. No hauria de ser el cas de La paraula vencedora de la mort (Arcàdia/ Taurus; traduït al català per Auke Oosterhoff). És petit i es deixa llegir, perquè el seu autor, el director del Nexus Instituut, Rob Riemen (Països Baixos, 1962), té l'habilitat de literaturitzar la saviesa. Thomas Mann, George Orwell, Antoine de Saint-Exupéry hi apareixen per donar compte d'un culte a la mort, que avui dia abanderen els nous feixismes, i al que cal fer front. Si a més hi afegim una societat centrada quasi exclusivament en el creixement econòmic, uns diners que tot ho destrueixen i el reduccionisme tecnològic, la més absoluta de les barbàries és a prop. Té la recepta per lluitar-hi: tornar a cultivar la noblesa de l'esperit i per fer-ho, res millor que la cultura, la paraula i la raó.

Què és la cultura de la mort?

Una experiència d'amor et dona vida. L'amistat dona vida. La bellesa dona vida. La justícia dona vida. La veritat, el mètode dona vida. En una cultura de la mort, aquests valors ja no compten. Quan tot es redueix a la tecnologia, als números i als diners, al que jo anomeno la falsa grandesa, quan tot es tracta de poder i persona, no hi ha vida. És la cultura, i fins i tot, és el culte a la mort. És matar l'ànima humana, com si la gent ja no en tingués, com si fossis un robot en un cos humà. La cultura de la mort és tot allò que priva les persones de la seva dignitat humana.

I com es manifesta?

La cultura de la mort més notòria són les formes de totalitarisme, però també les formes de fonamentalisme. En una cultura de la mort, les persones es redueixen a ser robots i, per tant, ja no són individus de vida lliure que poden lluitar per trobar el seu propi sentit a la vida.

Però estem immersos en la cultura de la mort o en la mort de la cultura?

Estan unides. La cultura és una expressió dels valors més alts als quals hem d'aspirar, per convertir-nos en les persones que hauríem de ser. Naixem amb tots els nostres instints, desitjos i pors. És la nostra naturalesa animal. Però també estem dotats d'esperit. Gràcies al nostre esperit, sabem coses que no són empíriques. La veritat no és empírica. La bondat no és empírica. L'amor no és empíric. La cultura és aquest conjunt de valors amb què podem saber, gairebé per intuïció, què és bo o què no és bo, què és veritat i què és mentida.

”La filosofia és el cultiu de l'ànima”, recorda vostè constantment al llibre...

En aquesta frase de Ciceró hi ha el significat original de la paraula cultura. Quan es fa fora la cultura? Quan s'elimina l'educació i ja no ens interessen les humanitats, la poesia, la música, les arts i només ens interessa el nivell més banal i popular. Vull dir, no hi ha res de dolent amb Beyoncé o qui sigui que hi hagi ara, però no es pot comparar amb el repertori clàssic de Mozart, perquè hi ha una diferència fonamental entre les muses i amusement (entreteniment). L'amusement hi és per entretenir-nos, però no per dotar-nos de certes idees o pensaments. 

Vostè apel·la a la noblesa de l'esperit, que és l'art de viure, segons diu. Però afirma que “aquest art de viure no és possible sense l'art de llegir”. I alhora afirma que la gent no llegeix. És un carreró sense sortida...

El 45% dels nord-americans no han tocat mai un llibre. Al meu país, els Països Baixos, el 25% dels nens petits de quinze anys són analfabets. Poden llegir un missatge d'Instagram o Facebook, pero no poden llegir una pàgina d'una novel•la o una carta del govern. I això té conseqüències.  Ara està creixent tota una generació que és víctima d'aquest fenomen de les xarxes socials, que ara estan oficialment etiquetades com a drogues digitals. Sabem que són completament destructives per al seu cervell, en el sentit que ja no es poden concentrar. El període de concentració ara es redueix a només un parell de minuts. Les xarxes són completament addictives. Ja no es poden comunicar. Tota una generació està creixent sentint-se profundament insegura. Estan plens de pors. El nombre de nens amb problemes psicològics s'està disparant. La depressió s'està disparant. El suïcidi, s'està disparant. Tot això està relacionat amb el fet que viuen en un buit.

I això ho aprofiten certs polítics?

No és casualitat que els Trump, els Orban i els que fan cua, com Marine Le Pen i altres, estiguin esperant per imposar-nos el que anomeno política feixista. Odien la ciència i l'educació perquè són enemics. És una política feixista perquè va en contra del cor del que és la democràcia. La democràcia és molt més que, per exemple, la llibertat de premsa o la llibertat de vot. És cultivar un cert esperit de societat que té un coneixement del bé comú, que té un sentit de responsabilitat comuna. Per poder tenir una societat així, cal gent que no només tingui llibertat de vot o d'expressió, sinó que com a mínim sàpiga pensar. I no estic parlant de tenir una educació superior, sinó de tenir un cert sentit de quins valors són importants o de quina és la diferència entre el bé i el mal. Està creixent tota una generació que és víctima d'aquest fenomen de les xarxes socials, que ara estan etiquetades oficialment com a drogues digitals”

Escriu al llibre que “l'esperit feixista es manifesta en formes que canvien constantment”. Ara esmentat Trump i Orban. Hi ha Putin...

I el sr. Wilders al meu país.

Pensa en Putin i Wilders, també?

El 2010 vaig escriure un assaig sobre l'etern retorn del feixisme, perquè  ja veia el que venia als Països Baixos. L'error que s'està cometent és, en primer lloc, pensar en aquesta estranya idea que la història mai es repeteix. Es repeteix constantment perquè la naturalesa humana no ha canviat. El segon error: només es reconeix el feixisme pels uniformes negres i els gestos ximples i aquestes coses. Ximpleries. Això va format part d'aquella cultura. El feixisme pren moltes formes diferents. El tercer error: hem vist massa pel·lícules on el  bo és guapo i el dolent lleig. Però el feixisme porta màscara. Se'l pot reconèixer perquè adopta la forma d'una democràcia de masses. M'explico. Una democràcia es guia per valors morals i espirituals; una democràcia de masses es guia per la por i la cobdícia. Quan aquests altres valors desapareixen i només hi ha por i cobdícia, aleshores arriba el ressentiment. Trump i Wilders tenen un carisma enorme i en la seva condició de demagogs sempre utilitzen consignes i propaganda, utilitzen la política de les mentides -menteixen tot el temps, i són les millors mentides del món- i fan una política d'odi, una política de bocs expiatoris, una política de ressentiment.

D'acord. El feixisme és cultura de la mort. Però pot arribar a autodestruir-se?

Aquestes forces fosques, que només estan interessades a destruir, finalment es destruiran a si mateixes. Però la pregunta és: quant de mal faran mentrestant? Trump desapareixerà, però quant de mal haurà causat fins llavors?  Però hi ha una segona cosa:  la cultura de la mort, que ara hi ha a la nostra pròpia societat i està instal·lada totalment a Europa, es basa en un paradigma racional tecnològic. Dins d'aquest paradigma de racionalitat tecnològica, quin és l'enfocament polític? L'enfocament polític està constantment en el creixement econòmic i en la innovació. L'educació ara se centra i es redueix a la ciència, la tecnologia, l'economia i les matemàtiques. “Sí, si voleu estudiar una mica de poesia o humanitats, d'acord, només sou un grapat de bojos i us en donarem una mica, però només malgastareu la vostra pròpia vida i no formareu part d'aquest creixement”, ens diuen. 

Adopta vostè una posició dura contra els polítics, al que acusa de només mirar pel creixement econòmic. 

No anem bé si continuem en aquest camí de cultivar la creació d'una societat centrada només en tots aquests valors utilitaristes definits pels poders polítics i econòmics. Cal que es protegeixi tot allò que sigui vulnerable: els joves, la gent gran, els malalts, el planeta, tot és vulnerable. El Club de Roma ja va advertir als anys 70 dels límits del creixement econòmic [sense atendre als límits físics del planeta]. Quants cotxes hauria de tenir la gent? Quant luxe hi hauria d'haver? La vulgaritat d'Elon Musk i tota aquesta gent... argh, de debò...

Com se supera el moment actual?

El món feixista no té res a oferir. És una força destructiva completa. L'estalinisme també és una força destructiva completa. Aquí és on entra la meva súplica per continuar cultivant el món de l'humanisme europeu, des de Sòcrates fins a Spinoza, passant per Thomas Mann, Pasternac i, bé, Octavio Paz, García Márquez, Mario Vargas Llosa... Aquesta gent posa per davant la  dignitat humana. I per a la dignitat humana, no cal intel·ligència artificial, sinó saviesa. 

Vostè advoca per garantir la llibertat, la veritat i la dignitat. És una trinitat que s'assembla molt a la de liberté, égalité, fraternité. Quina hem de prioritzar avui dia?

Són coses diferents. Però que sigui dit: la fraternitat és la cosa més oblidada. Si això hagués existit, els francesos no serien tan estúpids fent caure el govern cada sis mesos. El món de la política no ha de tractar només del seu propi interès o de l'interès del seu propi partit, sinó del bé comú.

Hi ha una mica de pessimisme al llibre, quan diu que amb l'aparició de la bomba atòmica, ja no és evident que hi pugui haver períodes de reconstrucció. 

Això no és pessimisme. No, això és un fet.

SHARE THIS