Demà farà un any del moviment dels indignats. Un any  ha donat per a una lectura pausada del moviment que es manté i segueix comptant amb la simpatía de mols ciutadans que no es manifeste ni acampen, però estàn indignats i se senten propers als moviment, de la mateixa manera que els polítics segueixen ignorant y menystenint el moviment, No eren els 200.000 que deien els organitzadors de la mani de l'altre dia, però més dels 40.000 que donava la urbana, força gent doncs que recolzava el moviment. El problema rau en que estàn en un cul de sac, no poden posar-se en política (seria la seva fi i adocenació en absorvir-los el sistema), i poc més poden fer a banda de la intrahistòria que ja han anat fent durant aquest any a nivell veïnal. Se'm fa dificil entendre quina sortida poden tenir en un futur un cop passada la cel·lebració d'enguany. Potser els altres indignats, els passius que som molts, cada vegada més, hauriem de sortir de l'armari i acampar amb ells, i que fos una xifra tal que realment alarmés a la clase política i als Governants. Sabem però que no ho farem i possiblement estem cometent un error històric, o potser no, la veritat és que estic molt desconcertat, i diría que no en sóc l'ùnic.