Sergio Masini, primer violí d'una orquestra simfònica, està passant per un moment difícil i es va a confiar en el pastor de la zona on viu a Roma, el Pare Michael. Ell li explica els esdeveniments que van conduir-lo a una situació familiar molt complicada i sentimental. Casat des de fa molts anys amb Júlia, que li va donar dues filles (Mita i Louise) i un fill (Richard), va sortir a la "gira" a la província, on havia conegut a la jove Marisa: els dos estaven enamorats i Sergio havia convençut a la dona per anar a Roma. Així que ara Mario està a la clínica, a l'espera d'un fill. Continuant amb la seva història més i més desconcertat el pastor, Sergio explica com la seva vida també hi ha una altra dona i una altra família. Durant un altre viatge a la província, va fer una dècada abans, Sergio s'havia enamorat d'Adele, una dona dolça i submisa, desenganyada d'un difícil disgust amorós. Sergio s'havia trobat amb el seu veritable amor, que es va perllongar durant anys, que havia donat dos fills més. Per atendre de forma simultània les tres famílies, Sergio es veu obligat a tours "extraordinaris" de tot tipus, la seva vida s'ha convertit en una frenètica carrera de casa a casa, per donar a cadascuna de les seves esposes i els seus fills el que tenen dret a esperar d'un marit i pare afectuós. Finalment Sergio (un esplèndid i convincent Ugo Tonnazzi), pateix un atac de cor i es mor. El seu esperit serà present al funeral a l'església on es reuneix tota la seva família en llàgrimes.

Aquesta pel·lícula de Pietro Germi, em remet al President Rajoy, que com Sergio ha volgut satisfer a tothom i no ho ha fet amb ningú, a collat als ciutadans amb imposts, s'ha deixat enganyar pels bancs, no ha satisfet  aquests ni tampoc a Brussel·les que el renya dia si dia també. I és que no es pot tenir tres amors a la vegada i no estar boig com al bolero. I així li ha anat al gallec que es vantava que si ell arribava al front del Govern Espanya recuperaria la seva credibilitat davant tothom, i els mercats - com deia l'endemà de guanyar la sra de Cospedal - ens deixarien tranquils amb la prima de risc, que segons ella (quina visió) baixaria nomes els Mercats sabessin que governava el Pp. Avui ronda els 520 punts. Ha incomplert una per una les seves promeses electorals, i només ni falten dues, apujar l'IVA - es questió de dies - i tocar les pensions - i aquí és on tindrà si ho fa - més que un problema, un malson.

Ah! el títol de la pel·lícula que aquí varen titular Massa cordes per a un sol violí, en italià es deia "L'Immorale" que a la política el títol ja li escau, com a inmorals i perquè de tocar el violí en saben molt també.