PROU!, O PROU

De totes les paraules que s'han apadrinat amb motiu de la paraula viva, seguint la proposta d'en Pàmies a Raons que rimen, n'hi ha una que no ha estat suggerida per ningú. És la paraula prou, que té dos significats ben diferents en català. Prou! vol dir en castellà 'Basta, bastante, cierto, bién', tot i que bàsicamente en català s'empra per dir 'basta'. Se sol dir: prou, o, ja n'hi ha prou. 

Però prou té un altre us en català, que possiblement s'ha perdut, però que almenys jo encara faig servir, i és per donar l'opinió en ser preguntat sobre alguna cosa que no t'acaba de fer el pes, i per no dir que t'agrada o que no t'agrada, deixes anar un ambigu prou, que no vol dir ni si ni no, però que et fa quedar bé i no ofendre amb la teva opinió en ser preguntat. Que t'agrada aquest quadre? i a tu el quadre no t'acaba de fer el pes, resposta: Prou. Quedes bé, no molestes a qui t'ha preguntat però tampoc et mulles de manera afirmativa. No se si la feu servir en aquest sentit; la vaig aprendre del meu pare que encara l'empra i jo també.