Mica en mica, sense el més mínim escrúpol estàn enderrocant el nostre passat, cada casa o edifici – no cal que sigui singular – que enderroquen, és una part del nostre patrimoni, de la nostra memòria, que perdem de manera irremeiable.
I aixó és el que hi ha, i per més que s’intenti no hi ha res a fer, els monstres d’acer amb dents de ferro ho enderroquen tot i on hi havia un grup de cases angleses, apareix un bloc de pisos sense balcóns i amb la sucursal bancària als baixos incorporada. Potser per aixó Bancs i Caixes mantenen i restauren alguns edificis singulars que és tot el que quedarà del nostre passat. I aixó el que aconsegueix amb la ajuda de les mateixes franquicies a totes les ciutats, és que cada vegada aquestes siguin més iguals i perdin així, a banda d'encant, gran part de la seva personalitat que les feia diferents les unes de les altres. La mediocritat uniforme no és tan sols en les persones, també ha arribat a les ciutats. En Miquel fa un tenaç i entossudit inventari de moltes d'aquertes cases, o de les seves façanes, que molt em temo aviat només seràn un record nostàlgic al seu bloc.
.
.
L'escola de les monges Paules on anava de petit 'la Casa de la Caritat' ara és la Plaça Marcet i Coll. La casa on vaig viure de petit a la Vía Massagué, 77 'Olis Gambus' és ara una Perfumeria a l'ùs amb pisos al damunt. El Col·legi de Cal Sr. Vall al Carrer de les Paus tampoc existeix, com tampoc existeix l'Acadèmia del Sr. Caldes al carrer Josep Renom on estrudiava el Batxillerat. No en queda res tampoc de 'Els Campos' on vaig començar ha anar a ballar amb les minyones, o el complex esportiu de l'Arrahona on jugaca a hoquei. Tampoc existeix a Sant Feliu de Codines la casa dels avis on vaig nèixer.
.
Tot forma part d'un pasat que nomès puc rememorar mentalment, però no visualitzar, atès ja no existeix. Hi pensava ahir en llegir que la pressió ciutadana havia aconseguit aturar l'enderroc de Vil·la Urània (Villa Urania), la casa que tenia l'astrònom Comas Solà al carrer de Saragossa a Barcelona.
.
.
Tot forma part d'un pasat que nomès puc rememorar mentalment, però no visualitzar, atès ja no existeix. Hi pensava ahir en llegir que la pressió ciutadana havia aconseguit aturar l'enderroc de Vil·la Urània (Villa Urania), la casa que tenia l'astrònom Comas Solà al carrer de Saragossa a Barcelona.
.
A vegades penso que el meu passat no és més que un munt de runes.
Miquel és un cabestre. Miquel està convençut que la sinceritat i l'honestedat no són sempre garantia del coneixement de la veritat objectiva. Al Miquel li dol que es enderroque, derroqui, deconstruya i/o es mani a la merda un edifici amb identitat, i li sua el budell si va estar ocupada pel tal Comas o solament va ser l'algaravia d'un moment indiá amb la seva torre i la seva cúpula esgrafiada, perquè al Miquel, li emocionen les coses belles. Una faldilla pel genoll i el cimbrear d'uns malucs; un picaport amb personalitat; una frase ben elaborada per un home amb criteri; un rellotge de sol ben calculat; la mar; una parella besant-se; un avi de la mà amb el seu nét; un home i una dona madurs caminant de la mà; un gos sense raça...perquè intueixo que això es perd, no sap com ni que manera, però es perd i es va una forma de viure. Això, amic Francesc, són les raneres d'un sistema decadent, on solament faig de testimoniatge del que succeeix, però sóc un testimoniatge fals, perquè al cap i a l'últim, solament parlo del que m'interessa. I al Miquel, també li passa com al Francesc : A vegades penso que el meu passat no és més que un munt de runes. Salut
ResponElimina