A París se celebra des del 1988 i l'any passat només a Nova York 30.000 persones es van quedar en la llista d'espera. El Sopar en Blanc (Le Dîner en Blanc) és un fenomen social que s'ha estès a llocs tan distants com Las Vegas, Boston, Brisbane, Sydney, Ruanda, Milà, Ciutat de Mèxic, Mont-real, Toronto, Vancouver, San Juan de Puerto Rico, Filadèlfia, Chicago, Cincinnati, Nova Orleans, San Diego i Singapur. I a partir d'aquest any Barcelona incrementa la llarga llista de ciutats en què centenars de persones van vestides de blanc a un lloc que desconeixen fins al mateix dia.
David Rubira, fundador de l'empresa Incredible Events 555, és el coordinador de l'operatiu de Barcelona, previst per al 13 de setembre a la nit. Els interessats a assistir a la festa que gira al voltant d'un pícnic multitudinari, que sempre se celebra en llocs públics i a l'aire lliure, s'hi poden preinscriure a través de Facebook i de la web http://barcel-ona.dinerenblanc.info.
Així accedeixen a la llista d'espera en què el nombre de places és limitat ja que depèn de l'aforament del lloc. Els participants es designaran per estricte ordre de sol·licitud. La inscripció, no obstant, es realitza en tres fases. En la primera hi entren els membres que ja han participat en edicions anteriors i amics pròxims a l'organització. En la segona fase, els amics recomanats pels participants més veterans. I en la tercera, les persones registrades en la llista d'espera.
Els enclavaments més emblemàtics de París han acollit al llarg de 24 anys les convocatòries de Dîner en Blanc. Entre ells, el Pont des Arts, els jardins de la torre Eiffel, la piràmide del Louvre, el barri Trocadéro, la plaça Vendôme, Versalles, Notre-Dame, Invalides, la plaça de l'Étoile, les Champs-Élysées i la plaça de la Concorde.
Encara que el lloc de Barcelona es manté en secret, l'avinguda de la Reina Maria Cristina, el Park Güell, la plaça de Catalunya, el Tibidabo, el port, el parc de la Ciutadella i l'avinguda de Gaudí amb vistes a la Sagrada Família podran ser possibles zones per organitzar un pícnic, que bé es pot portar de casa o accedint al servei de càtering. ELPERIODICO.CAT
Entre ud y yo, jamás me ha gustado vestir de uniforme. Siempre he agradecido saber a donde iba con antelación; y el disgusto más grande que se me puede ofrecer es ir disfrasado como el resto de 500 comensales...no cuenten conmigo. salut
ResponEliminaNi amb mi Miquel, es l'esnobisme d'una societat decadent.
ResponEliminaPerdón : disfrazado...entre el castellano, el catalá y el italiano , me hago un lio de narices . salut
ResponEliminas'ha entés Miquel, se ha entendido
ResponEliminaSembla que, novament, hem de concloure que vivim en el regne de l'estupidesa. Voler anar uniformat és tot un símbol.
ResponEliminaJo crec que, de tota manera, Barceona podria fer el Sopar dels Aturats, que seria molt més multitudinari.
o el sopar dels idiotes, Lluís
ResponElimina