Una sèrie de partits, entitats i associacions amb seu al país treballen activament per garantir l'espanyolitat de Catalunya. Nació Digital en descriu les principalsPartits, fundacions i associacions promouen i defensen l'espanyolitat de Catalunya.
L'espanyolitat de Catalunya es pot defensar des de molts àmbits, ja sigui des de la dreta política o des de l'esquerra, des de partits amb vocació de govern i formes totalment democràtiques a grups d'opinió, des de l'associacionisme de cap de setmana a moviments que freguen la legalitat.
Si fa quinze dies publicàvem la Guia per a l'independentista confús -que completava la informació recollda a L'scrabble independentista-, avui també fem una foto al panorama espanyolista català:
Partits amb representació parlamentària :
Partido Popular (PP): Partit espanyol hereu de l'Alianza Popular (AP) de Manuel Fraga Iribarne, exministre franquista. A Catalunya, recentment s'ha rebatejat com a Partit Popular Català (PPC), sota la batuta d'Alícia Sánchez-Camacho. Hi conviuen diverses sensibilitats, des de la més liberal a la més espanyolista. Compta amb 18 diputats al Parlament i ha ajudat a l'aprovació dels pressupostos del Govern dels exercicis 2011 i 2012.
Ciutadans: Partit català nascut el 2006 arran del manifest dels intel·lectuals del Taxidermista (pel bar on s'acostumaven a trobar) anomenat "Per la creació d'un nou partit polític a Catalunya", que constatava que el PSC de Pasqual Maragall havia rebutjat enfrontar-se al catalanisme i n'havia acabat formant part. El 2006 va obtenir tres diputats al Parlament, per bé que durant la legislatura José Domingo va decidir abandonar la formació i deixar l'escó, i Antonio Robles també va donar-se de baixa del partit, per bé que mantenint l'escó. A les eleccions del 2010 va revalidar els 3 escons. Va voler estendre's per tot l'estat, sense èxit.
Unión, Progreso y Democracia (UPyD): Partit espanyol fundat el 2007 per l'exdirigent del PSOE Rosa Díez, amb l'impuls d'alguns dels intel·lectuals que l'any abans havien animat la creació de C's (Albert Boadella, Arcadi Espada, Teresa Giménez Barbat...). Per bé que C's va felicitar-se públicament quan va néixer UPyD, posteriorment no s'han acabat d'entendre mai. A Catalunya, les friccions entre l'un i l'altre són constants, fins al punt que a les eleccions del 2010 va encapçalar-l'ho l'exdiputat de C's Antonio Robles, sense èxit electoral. Tot i no obtenir representació, sí que va obtenir-ne al País Valencià a les últimes eleccions al Congrés espanyol, en la figura de l'actor Toni Cantó.
Fundacions :
FAES: La Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales és el think tank del PP espanyol, presidit pel propi José María Aznar. A Catalunya pren el nom d' Institut Catalunya Futur , denominació que va adquirir en temps de Josep Piqué com a màxim dirigent del PP de Catalunya, i presidit ara per Alícia Sánchez Camacho. El seu perfil a Facebook no s'actualitza des del 2010.
Fundació Col·labora: La nova fundació del PP Català, creada recentment sobretot per distanciar-se de la FAES, i que es finançarà amb el 7% de les quotes dels militants. El diputat Pere Chumillas n'és el coordinador i la pròpia Sánchez Camacho, la presidenta.
Falangistes :
Falange Española de las JONS: Partit que es declara hereu directe del fundat per José Antonio Primo de Rivera el 1933, i que Francisco Franco va dictaminar que s'unifiqués amb el moviment carlista el 1937, passant a anomenar-se Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS). Renega de la unificació i es declara hereu del partit de 1933, combinant un ideari centrat en la unitat d'Espanya i la justícia social. Antonio Sánchez n'és Jefe Provincial a Barcelona. És el que va promoure la protesta contra la consulta independentista d'Arenys de Munt.
La Falange: Escissió de l'anterior, sorgida el 1997 per una discussió sobre qui havia d'encapçalar FE de las JONS, si l'advocat Gustavo Morales o el periodista Diego Márquez Horrillo. Els tribunals van donar la raó al primer, i Morales va crear llavors La Falange, de tendència més ultradretana. És el que va promoure la manifestació ultra a Madrid amb motiu del partit de la final de Copa d'enguany.
Falange Auténtica: Escissió de La Falange nascuda el 2002, a causa del caire ultra que estava adquirint el seu partit mare. Darrerament, la Falange Española de las JONS i la Falange Auténtica miren de trobar punts de contacte per reunificar-se.
Partits xenòfobs :
Plataforma per Catalunya (PxC): El partit de Josep Anglada, amb 67 regidors arreu del país, centrat eminentment en la crítica al nouvingut. A nivell internacional manté relacions amb els partits xenòfobs Vlaams Belang, Lega Nord.... Per bé que formalment opta per no posicionar-se en l'eix Catalunya-Espanya, tant el passat falangista de Josep Anglada, com els antecedents neonazis d'algun dels seus dirigents territorials, l'inclinen cap a l'espanyolisme, maquillat amb una pàtina de regionalisme català -a l'última festa del partit, celebrada a Vic, van tocar-hi sardanes, per bé que pocs en sabien, de ballar-ne.
Partit per Catalunya (PxCat): Partit nascut el 2007 arran de l'escissió dels càrrecs de les comarques lleidetanes de la Plataforma per Catalunya, liderat pel regidor de Cervera Mateu Figuerola. Va intentar apropar-se a l'MSR, però sense èxit.
Vía Democrática: Partit català nascut el 2010 arran de l'expulsió del fins llavors secretari general de PxC, Pablo Barranco. A les eleccions municipals de l'any passat, Barranco obté l'acta de regidor a Sant Just Desvern.
Movimiento Social Republicano (MSR): Partit amb seu a Barcelona, que ha protagonitzat força casos de violència contra militants independentistes, el més sonat dels quals va ser l'agressió a un soci del Casal Can Capanblanca de Sabadell el 2004. Al seu president, Juan Antonio Llopart, se l'ha vinculat sovint amb l'il·legalitzat Circulo Español de Amigos de Europa (CEDADE) de Pedro Varela, el que va ser considerat com el grup neonazi més actiu d'Europa. Es diferencien de PxC en què "ells només són islamofòbics, i nosaltres considerem que és el conjunt de la immigració el que ha perjudicat els d'aquí", en paraules del seu candidat al Parlament el 2010, Jordi de la Fuente. Manté relacions amb el neofeixisme italià de Fiamma Tricolore, l'ultraconservador Moviment per a una Hongria Millor (Jobbik), i el Front Nacional francès (FN).
España 2000: Partit polític espanyol amb escassa incidència a Catalunya, però amb regidors als municipis valencians de Silla i Onda. S'ha vinculat militants d'España 2000 a atacs patits pels casals Jaume I del País Valencià.
Alianza Nacional: Partit que, com España 2000, té poca incidència a Catalunya i força al País Valencià. Un militant seu, Pedro Cuevas, va assassinar el jove independentista Guillem Agulló el 1993.
Estado Nacional Europeo: Partit amb seu a Barcelona de clara tendència clarament neonazi. El 2005 va patir la detenció de sis militants seus -un dels quals, membre també de la candidatura municipal del PP a Mollet del Vallès- acusats d'apologia del genocidi. No va ser fins aquest febrer que se'n va fer pública la sentència , que condemnava el director de la revista Intemperie, Luis Antonio García, a un any de presó, i que ordenava el tancament de la web del partit, per bé que continua operativa. A les eleccions catalanes del 2006 es va presentar sota el nom de Españoles Bajo el Separatismo (EBS). Entre els sus militants s'hi compten també Alberto Royuela -exmembre de PxC- i Ramon Bau, líder del grup Nuevo Socialismo, sorgit d’una escissió del CEDADE.
Democracia Nacional: Partit espanyol amb escassa o nul·la implantació a Catalunya. El seu últim cap, Ignacio Mulleras -germà del regidor del PP barceloní Javier Mulleras- va abandonar el partit i ingressar a PxC, essent-ne regidor a Olot. Tot amb tot, el 12 d'octubre de l'any passat va organitzar un concert a Barcelona, que va ser apedregat per antifeixistes. L'expert en moviments d'ultradreta Xavier Rius Sant sosté que els autors de l'atac neonazi a la sala Stroika de Manresa podrien tenir alguna relació amb l'esmentat concert -no directament els seus organitzadors, sinó simpatitzants d'aquí o d'arreu de l'Estat ofesos per la situació: "El que en diem extremadreta, i ells defineixen com àrea identitària, ho van viure com una humiliació."
Societat civil :
Convivencia Cívica Catalana (CCC): L'entitat històrica del moviment espanyolista català, liderada des del 2001 pel riojà Francisco Caja, professor del Departament d'Història de la Universitat de Barcelona (UB). Per bé que els intel·lectuals del Taxidermista van esquivar-lo a l'hora de presentar el manifest que demanava la creació de C's, ara l'entitat i el partit col·laboren sovint. L'actual presidenta del PP català, Alícia Sánchez Camacho, tampoc no va dubtar en sumar-se el 2011 a la campanya iniciada per CCC per demanar que el seu fill fos escolaritzat en castellà.
Impulso Ciudadano: Entitat creada el 2009 per l'advocat i exdiputat de C's José Domingo, amb l'ànim d'influir en la política catalana des de la societat civil. S'ha mostrat especialment activa en protestar contra les que anomena "multes lingüístiques" a comerços que marginen el català a la seva retolació.
Ágora Socialista: Associació formada per "uns 200 militants més propers al PSOE que al PSC" ( ABC , 2006). Dirigit fins l'any passat per Justo Domínguez de la Fuente -exsecretari general de la UGT a Catalunya entre 1983 i 1990-, que va morir sobtadament. El vicepresident, Olegario Ortega, militant d'UPyD, va assumir provisionalment les funcions de president.
Asociación por la Tolerancia: Entitat nascuda el 1992 i presidida actualment per Eduardo López-Dóriga, sobretot és reconeguda pels Premios a la Tolerancia que lliura cada any, i que han guanyat Iván Tubau, Fernando Savater, Francesc de Carreras, Gregorio Peces-Barba, ¡Basta Ya!, Félix de Azúa, Albert Boadella, Baltasar Garzón, Antonio Muñoz Molina, Arcadi Espada, Rosa Díez, Mario Vargas Llosa, Carlos Herrera, Antonio Mingote, Xavier Pericay i Regina Otaola. El 2006, José Domingo n'era el vicepresident, càrrec que va abandonar per centrar-se en C's.
Acción Cultural Miguel de Cervantes: Associació cultural de Barcelona fundada el 1983 arran de l'aprovació de la llei de normalització lingüística. Dedicada a la promoció de la llengua castellana, edita la revista Cervantina . Des del 2009 la dirigeix Juan José Gutiérrez Sumastre. És cofundadora de CCC.
Foro España Hoy: Grup d'opinió amb seu a Barcelona, presidit per Juan Luis Granados, que eminentment organitza sopars-col·loquis per als seus membres. Entre d'altres activitats, ha organitzat la presentació de l'últim llibre d'Alejo Vidal-Quadras, sopars amb Josep Anglada , el torero Jose Miguel Arroyo "Joselito", el general Luis Alejandre Sintes -excap de l'Estat Major de l'exèrcit espanyol-, Albert Rivera, Montserrat Nebrera..., i un dels seus dirigents, Nito Foncuberta, va donar suport actiu a l'acte Una Cataluña bilingüe. Una escola bilingüe del teatre Goya.
Organización Juvenil Española (OJE): Moviment juvenil fundat el 1960, depenent llavors de la Delegación Nacional del Frente de Juventudes i, per tant, de la Secretaría General del Movimiento. Inspirat en els boy-scouts , actualment el presideix Jose Ignacio Fernández de Carranza i té la frase "Vale quien sirve" com a lema. A Catalunya organitza els campaments d'estiu Tornasol i compta amb agrupacions a Barcelona, Reus i Figueres. NACIODIGITAL.CAT
