"Reconec que em va costar comprendre als homosexuals, tot i que encara no acabo d’entendre’ls, com li passa a molta gent heterosexual, tot i que no ho diu, atès no és ciutadanament correcte. Dit aixó, no sento cap orgull per ser heterosexual, com no el sentiria si fos bisexual, transexual o homosexual, un és el que és i poc més pot fer-hi, llevat, aixó si, d'acceptar-se com és, i que l'acceptin els altres.
Ara, el que si no entenc, ni comprenc, ni comparteixo és aquests carnavals de l'orgull gai en que es disfressen amb calçotets marcant paquet, o de gladiadors, moteros, romans platejats i amb ales, o d'odalisques amb fru fru, amb clares i explícites connotacions sexuals que no entenc que tenen a veure amb l'orgull i amb ser gay. Si es volen manifestar (ja he dit que no ho entenc) que vagin com va la gent pel carrer, com van ells mateixos normalment pel carrer, que seria una manera de demostrar la seva normalització que de fet ja existeix a la vida real sense cap problema. Perquè sinó amb aquests actes xabacans poc favor els fan per afavorir la seva situació, i aquesta patètica rua més que el dia de l'orgull gay, sembla la parada dels monstres, per la seva anormalitat. S'han fet esforços per normalitzar les relacions entre uns i altres a fi i efecte que conviure amb normalitat, lluny del disbarat de la repressió d'èpoques passades o dels indocumentats que titllaven als homosexuals com a malalts o com un error de la naturalesa. Aixó ja s'ha superat i ja ho hem entès, però manifestacions com la de l'orgull gai, fan dubtar i pensar que potser si que els gais són diferents, o si volen sentir, i aixó en el fons els heterosexuals, ja ho sabem"
'Aquest comentari és recuperat de fa dos anys, però és que resulta què un parell d'anys més tard som on èrem i res ha canviat. El que si puc dir és que parlant-ne amb algun conegut o amic homosexual, aquest tipus d'espectacle no els complau gaire per a no dir gens, i és que en el fons aquest exhibicionis-me barroer (tot s'ha de dir) és una manera d'allunyar-se de la normalitat que hauria d'haver-hi entre persones en les que l'ùnica diferència és la seva sexualitat'.
De la mateixa manera que els heterosexuals portem el nostre estat sexual amb normalitat i hem après a comprendre i acceptar socialment altres tipus de sexualitat, no caldria crec aquest tipus d'actes que més que ajudar marquen unes diferències de les que després es queixen.