La consellera Rigau va dir ahir davant de les càmeres: som on érem. Va dir tambè que la sentència del Tribunal Suprem espanyol no canvia res i que la Llei d’Educació de Catalunya empara l’actual model d’immersió. Però no som on érem, consellera. Ni de bon tros.No som on érem consellera Rigau, som a Espanya i ja fa anys que hi som, i a cada sentencia del Constitucional ens van retallant drets, digui-li Estatut o llengüa, pero d'una manera persitent, tenaç, ens van retallant cada vegada més drets. No ho entenen lo del català Consellera, i com no ho entenen l'estan retallant mica en mica, fins que aconseguiràn deIxar-lo en no res.
Explicaré una anècdota personal: Fa anys en una empresa per la que treballava teníem un representant a Madrid, era excomandant d’aviació i tenia molts contactes idònis per a la seva feina. Quan jo anava a Madrid per tres o quatre dies solia convidar-me pel voltants de les tres a prendre cafè a casa seva. Sovint hi havia el seu veí de sota, l’escriptor valencià Fernando Vizcaino Casas, i mentre preníem cafè xerràvem una mica de tot, o jugàvem a les cartes fins les cinc quarts de sis hora de començar a anar a fer alguna visita.
Un dia no recordo perquè Vizcaino Casas em va fer un comentari en català (o valencià) i en Laureano que era el nom del representant em va preguntar: Oye, ¿tu en tu casa con los tuyos hablas en catalàn?. Me'l vaig mirar sorprés, sota la sorneguera rialleta d’en Vizcaino Casas que era fatxa però no pas beneit. Claro, fou la meva contesta, es lo normal, se trata del idioma materno y de mi país (*). Ah! fou la contesta d’en Laureano, i afegí: yo pensava que solo lo hablabais aqui para que no os entendièramos, como es tan raro el catalàn.
I aleshores en Vizcaino Casas es va arrencar amb un poema que ara no recordo ben bé del tot però que més o menys començava així:
"Admiróse un portugués
de ver que en su tierna infancia
todos los niños en Francia
supiesen hablar francés.
«Arte diabólica es»,
dijo, torciendo el mostacho,
«que para hablar en gabacho
un fidalgo en Portugal
llega a viejo, y lo habla mal;
y aquí lo parla un muchacho".
de ver que en su tierna infancia
todos los niños en Francia
supiesen hablar francés.
«Arte diabólica es»,
dijo, torciendo el mostacho,
«que para hablar en gabacho
un fidalgo en Portugal
llega a viejo, y lo habla mal;
y aquí lo parla un muchacho".
... i el bonàs d’en Laureano es va aixecar i em va abraçar tot dient-me, perdona Francesc, perdóname, soy un pobre ignorante y acabo de darme cuenta. No varem parlar-ne mai mes de l’assumpte, ja no feia falta.
(*) He posar un asterisc a la paraula país, i us diré el perquè. El dia que el Barça va guanyar la final de la Copa d’Europa a Wembley, hom era a Burlada (Navarra) a l’hotel del mateix nom, veient al partit amb un senyor de Móstoles que era del Madrid, durant el transcurs del matx parlàvem de Barça, Madrid, rivalitats , etc etc, sense cap problema i d’una manera totalment civilitzada, que ja és dir en el món del futbol. Fins el punt que en marcar Koeman el gol de la victòria, el bot que va fer ell fou i de molt superior al meu, potser perquè a mi em faltava (m’en penediré tota la vida) escoltar-li explicar al Quim Puyal.
En acabar el partit el vaig convidar al Bar de l’hotel a prendre una copa que va acceptar i xerrant se’m va ocórrer comentar-li: Daria lo que sea por estar en mi pais y ver el ambiente de Canaletas en Barcelona. Ui! Que havia dit! País. Va deixar la copa de conyac sobre la barra i esperitat se’n va anar, no sense abans fulminar-me amb un: el único país que existe es Espanya......., i aixó us ho explica qui de la ignorància se n’ha auto nomenat marmessor.
Jo començo a estar tip de les trifulques amb la llengua que tant agraden al PP i a CiU, perquè així fan veure que discrepen. Però no discrepen en res, i van junts a tot arreu. CiU pot aprovar lleis al parlament de catalunya gràcies als vots del PP, i diu amén a TOT allò que el PP aprova a Madrid. Fins i tot hi voten a favor, submisos i dòcils, quan en realitat el PP té majoria i no necessita els favors de CiU.
ResponEliminaSi l'escola pública catalana està fotuda (i espera't) és perquè l'estan retallant amb ensanayament. I la conya del català i el castellà serveix per desviar una mica, i que els catalanets i les catalanetes ens entrtinguem amb la xocolata del lloro.
Per mi la qüestió de la llengua no és la xocolata del lloro. No entenc aquestes ganes de barrejar les coses. Vol dir que si estàs en contra de les retallades has d'estar a favor de la decisió del Suprem? A l'inrevés, potser?
ResponEliminaLa situació de l'educació pública és dolenta, i és cert que la cosa pinta malament de cara al futur.
També la situació del català pot estar pitjor en els propers anys, i també la situació de l'autogovern.
I en tots dos casos hauriem d'estar molt més units del que, pel que vec, estem.
I permete'm un crit irònic, però sincer: Visca la xocolata del lloro, que és efectivament el que volen que pensem, que el que ens preocupa no és una altra cosa que la xocolata del lloro.
SI. SI.....MOLT "CRUJIR DE DIENTES",PERO AVUI A LA PL.SAN JAUME,ERAM QUATRE I AL CABO...BE,POTSER DOS-CENTS.
ResponEliminaJUGANT..
es esgotador Lluís, sempre amb el mateix tema de la llengua.
ResponEliminaaviat no ens quedarà ni per xocolata Estriver, ni per res, hauriem de trencar les amarrres que el país s'enfonsa.
ResponEliminaes per cansanci Jugant, la gent ja n'està farta de la cosa de la llengua i té prous problemes a tocar.
ResponEliminaCreo que se puede compaginar la enseñanza en catalán y en castellano y que la gente, en libertad elija. Me parece que esto es tan solo una cortina de humo para tapar otros desmanes, ya sabemos que cuando hay mala gestión siempre se puede aludir al patrioterismo, en Cataluña y en Burgos.
ResponEliminaMe asombra ver la cantidad de gente que saca la bandera de España con el fútbol y no la saca para reclamar empleos o denunciar expolios, sera que solo somos españoles para pagar primas millonarias a futbolistas y políticos y no para pagar sueldos dignos a ingenieros, biólogos o físicos. En fin...
AMÉN.
ResponElimina