"Reconec que em va costar comprendre als homosexuals, tot i que encara no acabo d’entendre’ls, com li passa a molta gent heterosexual, tot i que no ho diu, atès no és ciutadanament correcte. Dit aixó, no sento cap orgull per ser heterosexual, com no el sentiria si fos bisexual, transexual o homosexual, un és el que és i poc més pot fer-hi, llevat, aixó si, d'acceptar-se com és, i que l'acceptin els altres.
Ara, el que si no entenc, ni comprenc, ni comparteixo és aquests carnavals de l'orgull gai en que es disfressen amb calçotets marcant paquet, o de gladiadors, moteros, romans platejats i amb ales, o d'odalisques amb fru fru, amb clares i explícites connotacions sexuals que no entenc que tenen a veure amb l'orgull i amb ser gay. Si es volen manifestar (ja he dit que no ho entenc) que vagin com va la gent pel carrer, com van ells mateixos normalment pel carrer, que seria una manera de demostrar la seva normalització que de fet ja existeix a la vida real sense cap problema. Perquè sinó amb aquests actes xabacans poc favor els fan per afavorir la seva situació, i aquesta patètica rua més que el dia de l'orgull gay, sembla la parada dels monstres, per la seva anormalitat. S'han fet esforços per normalitzar les relacions entre uns i altres a fi i efecte que conviure amb normalitat, lluny del disbarat de la repressió d'èpoques passades o dels indocumentats que titllaven als homosexuals com a malalts o com un error de la naturalesa. Aixó ja s'ha superat i ja ho hem entès, però manifestacions com la de l'orgull gai, fan dubtar i pensar que potser si que els gais són diferents, o si volen sentir, i aixó en el fons els heterosexuals, ja ho sabem"
'Aquest comentari és recuperat de fa dos anys, però és que resulta què un parell d'anys més tard som on èrem i res ha canviat. El que si puc dir és que parlant-ne amb algun conegut o amic homosexual, aquest tipus d'espectacle no els complau gaire per a no dir gens, i és que en el fons aquest exhibicionis-me barroer (tot s'ha de dir) és una manera d'allunyar-se de la normalitat que hauria d'haver-hi entre persones en les que l'ùnica diferència és la seva sexualitat'.
Tags:
FPR
El teu apunt d'avui el comparteixo totalment. Tampoc entenc aquestes desfil·lades. Per sort aquest col·lectiu ja està gairebé acceptat per tothom, com ha de ser, però això "d'orgull"????? crec, que tothom tenim l'orgull de ser com sóm en tots els aspectes. No cal anar-ho esbombant. Penso que tenen moltes ganes de Festa!!
També, com molt bé et diu la Marta, jo també estic totalment d'acord amb el teu escrit... Cadascú és com és i no cal anar fent pallassades per la vida... serà que en el fons encara se senten diferents i necessiten reafirmar-se...?
Comparteixo a mitges la idea.
És evident que aquest tipus de mostra no deixa de ser una incongruència per demanar normalitat, però també ho és que la societat no avança si no és a plantofades. No comparteixo l'esperit, però entenc que, de vegades, cal fer el paperina per tal de posar sobre la taula el debat. Hi veig l'excés de testosterona de l'adolescent, necessitat de reivindicar-se. Es pot criticar, però s'ha d'entendre. Sí, és grotesc, i no hauria de ser així, però aquest món està molt lluny de ser ideal.
Una cosa es ser homosexual y otra muy diferente gilipollas...
Podían hacer el dia del orgullo imbecil, se ponen esas ropas, esas cadenas y demás chorradas y hacen el día del orgullo del imbecil, ¿acaso los imbéciles no tienen derechos sean homosexuales o no? o ¿acaso solo los imbéciles homosexuales tienen derecho a manifestarse?..
Bé, quan un és diiferent i ha estat marginat històricament reivindicar-se amb orgull és el primer pas per exigir el respecte que els altres no li donen. Jo entenc el dia de l'orgull gay així, com dient que tothom els ha negat i ells es reivindiquen amb orgull, amb el cap ben alt. Em sembla totalment coherent, per tant. El que no poden fer és reivindicar-se amb humilitat, i menys als anys 60 quan va començar el moviment.
Una altra cosa és l'espectacle hedonista. Jo l'entenc en el sentit de que els gays han buscat sempre una sortida plaent a una societat que els marginava. En el moment de sortir a reivindicar-se ho fan des de l'òptica plaent, no des de la normalitat que és el que es conquista cada dia.
En fi, poden ser dos maneres equivocades o que no agradin. Però jo penso que no anaven errats, doncs amb aquests fets (l'orgull i l'hedonisme) han aconseguit molt en aquests 30 anys. Seria d'idiotes canviar una cosa que ha funcionat.
A mí personalment em sembla molt bé, i no m'escandalitza en absolut. Cal reivindicar-se des de la gresca, des de la diversió, que la normalitat quan hi ha respecte ja es va guanyant dia rere dia.
Molt bon article!!!!M'agradaría dir mes, pero donç hauria de pensar mes en catalá per poder expresar-me millor en aquesta llengua. Si vinc aqui y llegeixo en catalá, m'agrada opinar en el mateix idioma, es per aixó que ho dic.
Petons,
Andri
Marta i Salvador: Jo ho veig així, i em sembla un excés que els fa més mal que bé.
Ja he dit que ho etenc però no ho comprenc Joan, no estic contra el fet en el fons sinó en les formes grotesques de la desfilada.
Temujin, no te exaltes que hay homosexuales de muchos tipos, y conozco más de dos o tres que no estàn nada de acuerdo con esta celebración.
EastRiver, fa ja molt temps que no són diferents per molts gent, de fet, podriem parlar més d'exhibicionisme barroer, que no pas d'hedonisme.
ho tens en castellà Andri, però agraeixo el teu esforç com en els haikus de llegir-ho en català, però igualment pots deixar el teu comentari en castellà, com és el cas d'en Temujin que és de Burgos.
Senyors i senyores que sembla que tan clar tenen que som no se quantes coses, l'homofòbia continua existint, votes sembla que prefereixen ignorar-ho, però els que la patim no.
Si realment venguessin entrar en el que diem i no en la forma veurien que continuen denunciant se agressions, mobings i d'altres formes de discriminació.
No tinc ni espai, ni ganes de justificar les nostres manifestacions i marxes, però si volen donar un cop d'ull a l'homofòbia mirin algunes de les noticies de www.fagc.org, i gracies per perdonar-nos la vida.
Francesc tengo dos amigos casados y esos son los primeros que hablan de hacer el imbécil con pantaloncitos de cuero y vestidos de guardias, o de hacer la "loca" por ahi,
pantaloncitos, por otra parte, muy caros. No me imagino un obrero de la construcción en paro homosexual en la fiesta del orgullo gay, porque seguramente no se sentirá identificado con esa panoplia.
Porque aquí se olvida muchas veces del homosexual obrero, mecánico o vendedor de camiones y se organiza una fiesta para "artistas" varios, como si el ser homosexual aportarse un plus de creatividad y no es así, nunca fue así. Tener un tipo de sexualidad, no le hace a uno más tonto o más listo, no le hace más bajo o más alto, más realista o más abstracto, simplemente tiene sexo con quien le da la gana.
Y a algunos como a mi, que nunca nos hemos metido con la sexualidad del personal, nos jode que nos tachen como homofobos (bueno, realmente me da igual lo que piense mucha gente) porque no coincidimos con sus "fiestas", porque no me gusta ver "locas", ni a tíos en calzoncillos de cuero haciendo el canelo en un desfile. Pero me da igual si lo hace un bisexual, un homosexual, un heterosexual o la agrupacion de veteranos de la Armada, para mi, salir en calzoncillos a la calle siempre me ha parecido de estúpidos, homosexuales o no.
Ni perdono la vida, ni pido perdón por faltas que nunca he cometido, faltaría más.
Por cierto, nunca prohibiré a nadie salir en calzoncillos a la calle, cada uno hace lo que quiere, y no me gustan los que prohíben cosas, indirectamente, me están llamando idiota, como si no supiera decidir por mi mismo.
Que eso es otro apartado, que Fortuna me libre de salvapatrias, salva-almas y salvaconciencias...
Pero senyors i senyores!
Deixin que cadascú es manifesti com vulgui!
Doncs si els agraden els fru frus, les plataformes i les ales... quin mal fan?
Aquí el tema és la tolerancia amb la diversitat, no el jutjar les actituds dels altres respecte al "meu" estandar.
Salut!
Leo
Pau, JA SE QUE HI HA HOMOFOBIA, més de la que molts es pensen, i precisament aquest tipus de desfilades esbojarrades,no ajuden a gens al moviment.
A aixó és al que em vull referir.
Leo. no m'agrada la paraula tolerancia. Tolerar vol dir acceptar amb certa displicenciz quelcom que detestes, i no estracte d'aixó.El que vull dir només és que aquestes desfilades de l'orgull gai estàn fora de lloc i temps i perjudiquen més que beneficien.
i si vas en calzoncillos y vestido de Romano que? Temu,
Per Setmana Santa també veig moltes desfilades de Romans...
Estaria bé que Francesc, llegissis la història del perquè ho ha aquestes manifestacions i potser entendries més tot això.
Com a heterosexual suposo que t'agraden els carnavals i sobretot el de Río de Janeiro, o suposo que et mires les noies que van amb aquelles robetes petitones...(pel sentit festiu de la marxa).
Jordi: Et faig saber que no m'agraden gens els carnavals, ni les desfilades de moros i cristians. Les noies si.
Prefiero ir de romano que como este. Cuestion de gustos...
Y ya no sigo, un saludo...
fina estampa...Temujin