BALANÇ
Tot just quan estava a punt d'abastar la galleda, va fallar-li una cama i caigué al pou. Mentre queia, va passar-li allò tan conegut de veure d'un cop d'ull tota la seva vida. I la va trobar llisa, igual i monòtona (dit sigui entre nosaltres), de manera que s'empassà l'aigua d'ofegar-se amb una exemplar resignació.
OBCECACIÓ
Entre anar al cel o quedar-se a casa, va preferir això darrer, a desgrat del poder de la propaganda contrària, i del fet que a casa seva hi havia goteres i moltes i molt variades privacions.
DISCRECIÓ
Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa.
"Invitaron a pensar y dijo que no quería dar molestias, que ya pensaría en casa."
ResponEliminaEste es para ponerle un marco...
Podríamos decir que los cuentos de Calders son minimanistas, y que en una misma línea tienen la introducción, el nucleo y e descenlace...toda una virtud...salut familia
ResponEliminajo de sempre he pensat que en fons són maximalistes, que desde el poc projecten molt.
ResponEliminaConxita Pintó Creus
ResponEliminaHe estat llegin els contes de Calders, m'han agradat molt, son de lectura fàssil i n'hi ha un que no es molesta ni ha pensar.