.png "English"){kind=small}
"Els arquitectes Oriol Bohigas, estrateg de la reforma olímpica que va ser regidor a l'Ajuntament de Barcelona amb Pasqual Maragall i que després va passar a ser assessor de Joan Clos en temes urbanístics, i Daniel Mòdol, artífex de la planificació urbana del Nus de la Trinitat i de la Meridiana Sud, coincideixen que amb la remodelació de la Sagrada Família el que s'ha aconseguit és un fals Gaudí. Bohigas defensa que les obres les hauria d'haver continuat un arquitecte de primera fila amb gran capacitat imaginativa. I Mòdol està convençut que les obres del temple cada dia van per més mal camí."
No sóc arquitecte, ni entenc un borrall d'arquitectura, dos aspectes ideals per opinar sobre ella; però des del meu punt de vista, el problema principal de la Sagrada Familia no és el que va fer en Subirachs ni els qui l'han succeït, el problema en realitat és l'obra de Gaudi en ella mateixa, aquest pastitx lletgista que és tota la seva obra, incomprensiblement valorada y considerada. I no ho dic pels japonesos que en ser frikis ja ho entenc els hi agradi, que aquests s'ho empassen tot, fins i tot Oliver i Benji o 'humor amarillo'. Però és que aqui hi ha gent suposadament seriosa que tambè valora i ensalça la seva obra que fins i tot l'Unesco l'ha considerat patrimoni de no se què. I aquí és on em perdo. Sincerament la sensaciò que em dona és l'obra d'un senyor que agafava restes d'obres més o menys esmicolades i les enganxava amb cola - el loctite encara no s'havia inventat a la seva época - O potser se la fotia?
La llàstima va ser el terrible desencert de la tunneladora de l'AVE. Si haguès fet bé la seva feina, el temple expiatori a hores d'ara estaria ensorrat, de les seves runes en sortirtien les èpiques torres més o menys torçades enfilant cap el contaminat blau cel de la Mediterrània i el número de visitants japonesos s'hauria quintuplicat, o fins i tot sextuplicat o més.
Us deixo amb el vídeo d'uns altres frikis alarmistes: "SOS salvem la Sagrada Familia":
Jo no hauria dit millor, i els meus coneixements d'arquitectura són com els teus. Amb Gaudí hi ha enorme malentès: sens dubte l'home era un virtuós de la tècnica i es va rodejar de grans artesans, etc. Però el seu gust és horrible, i per a adonar-se'n no cal ser arquitecte: només cal mirar tranquil·lament un edifici seu, sense prejudicis, i adonar-se que és lleig. I la Sagrada Família deu ser el més lleig de tots, tot i que la façana de La Pedrera és infecta. Llàstima de tuneladora...
ResponEliminaA mi hi ha coses que m'agraden i coses que no però des que el turisme dóna peles tothom calla o diu que molt bé quan la continuació de l'església era un tema molt 'contestat' en la meva joventut, evidentment a la gent del temp dels meus avis la Pedrera no els va agradar gens. Però, és clar, eren pobres'ignorants' com ara els qui critiquem Miró, Tàpies, tot és un mercat i si la cosa no mogués diners, mira, seria qüestió de gustos i prou. Vaja un espavilat el senyor Bohigas,, aquest sempre ha anat de divo i li han rigut les gràcies...
ResponEliminaEls arquitectes són una mena d'elit intocable tot i que ara ja els va sortint competència a aquestes patums.
Precisament hi ha qui pensa que Gaudí s'ha potenciat per damunt de Domènech i Montaner perquè era un místic i l'altre un polític implicat en l'època molt a fons, qui sap. En tot cas, fins i tot si Gaudí ressucités i veiés el que han muntat crec que els fotria tots fora del temple, com Jesús amb els mercaders. I és qui ni de l'Evangeli en volen aprendre...
Mai m'hagués atrevit a tocar gens de l'acabat. F Cornadó, que de vegades escriu per aquí, és arquitecte; m'ha ensenyat moltes coses i m'ha obert els ulls a unes altres. Crec que és una altra fórmula per treure diners.
ResponEliminaPD : He llegit la carta de JULIA en La Vanguardia...estic amb ella. Salut
Ara va la meva òpinió d'arquitetecte que no és altra que la perprexitat.
ResponEliminaSoc incapaç de valorar arquitectònicament la Sagrada Familia. El llenguatge formal d'en Gaudí s'escapa a la meva capacitat de judici raonable. Ara, subjectivament, puc dir que no m'agrada gens la Sagrada Familia, per a mí és la pitjor obra de Gaudí, aquest foll panteista que sabia molt de geometria, d'estructures i de construcció. Al costat de Gaudí, altres arquitectes modernistes com Domenech van seguir la bogeria de finals del romanticisme, intentant trobar una èpica nacional entre el trencadís i les voltes de rajola plana. El que s'està fent ara només es pot justificar des del punt de vista del negoci turistic, és com si fos un parc temàtic i no li busquem cap explicació arquitectònica.
A mí el que em preocupa és que el pes de la Sagrada Familia pugui malmetre el tunel de l'AVE.
Salut
Francesc Cornadó
potser tenia vocació de pastisser Lluís, per aixó feia aquests socrecarregats pastissets de colors de dubtós gust estètic.
ResponEliminaJa saps Júlia que per a mi Miro, i sobretot Tàpies eren uns farsants, no seria el cas de Gaudí que simplement tenia mal gust, i quan a Subirachs a qui vaig conèixer personalment és quan m'entren dubtes sobre farsants o potser mals estetes arquitectonics
ResponEliminaFrancesc, un Parc temàtic lleig, però rendible economicamente tot i ser un temple expiatori. És cert el que dius al final, com aquest pastitx tard o d'hora s'acabarà ensorrant en els seus dèbils fonaments, encara malmetrà el tunnel de l'AVE. Quina ironía.
ResponEliminaJúlia, Oriol Bohigas - un bon vivant - vindria a ser el Charlie Rexach dels arquitectes.
ResponEliminaBenvolugut Francesc:
ResponEliminaSe'm fa difícil rebatre cada un dels punts que has comentat en aquest post.
Crec que una cosa és l'opinió personal de cadascú i l'altre és la grandesa i l'aportació d'un personatge i de la seva obra com ha sigut Gaudí.
Gaudí sobrevalorat? No ho crec pas...Més que sobrevalorat, diria sobreexplotat que és diferent.
Que no et poden agradar les seves obres...bé això ja és una qüestió de gustos. A mi tampoc m'agraden totes les obres de Gaudí, però he viscut tota la vida al costat d'un obra de Gaudí que ha estat molts i molts anys oblidada, que després l'han volgut restaurar i l'han deixat pitjor (estèticament parlant) i que tot i ser Patrimoni de la Humanitat, la seva difusió no és tan bèstia com el Parc temàtic de la Sagrada Família.
S'hauria de diferenciar entre sobreexplotació turística, gustos i souvenirs de malgust i estrictament arquitectura.
Per la meva feina puntual com a monitor d'escoles i grups en una obra de Gaudí he hagut d'empapar-me bé la seva obra i puc dir que almenys on visc, sempre m'ha semblat que algunes de les coses que va aplicar en els seus edificis (llum, mosaics, distribució, mobiliari, les tècniques utilitzades) eren realment innovadores en el seu temps i això el va fer gran.
Potser sí que no té sentit continuar un edifici de Gaudí sense Gaudí però això és un debat molt vell i gastat...
Com molt ha dit Lluís Bosch, més enllà de la seva sobreexplotació, ningú podrà negar que era un virtuós de la tècnica i més enllà del rotllo místic,francament, conèixer com treballava, més enllà que ens agradi el seu llegat o no, és francament molt interesant.
Gabriel, ja he contestat que Gaudi no era un farsant com Tàpies, entenc la seva honestedad, les innovacions, etc, simplement la seva obra a mi no m'agrada, i el negoci que s'ha organitzat amb la encara m'agrada menys.
ResponEliminasalut