Fresqueja de bon matí, la sala wi-fi de l'hotel, dona a través d'un ampli finestral al patí central ple de palmeres on darrere hi ha les dues piscines, uns ocells que desconec entonen una variada sinfonia qual fil musical natural, i lluny algú canta. Abstret com estic, em diu bon dia la senyora que neteja la sala. Estic sol, em sento bé. Són les 8:25, 7:25 a les illes Canaries. A les vuit ja donen d'esmorzar ...
Quan la ineficàcia no és falta de voluntat
-
Veus que no pots aixecar pesos, ni tan sols lleugers. Els ambients amb
molta gent i soroll et desorienten. Escoltes uns xiulets que ningú més
sent. No ...

4 Comentaris
jejejeje.......................ja sento els ocells ¡¡¡
ResponEliminaQuina enveja de vacances senor Puigcarbó, ja les voldria jo així, ja!!!
ResponEliminaves que escoltis 'los pajaritos'Miquel, que ahir a la nit sonava...
ResponEliminaés fàcil Joana, nomès cal agafar un avió. Per cert, ahir em vaig adonar qie ja es poden deixar comentaris al teu bloc, quan torni de vacances ja m'hi pasaré, l'adsl d'aqui va molt lent.
ResponElimina