Woody Allen va conèixer a Groucho Marx en la vellesa d'aquest, en la dècada dels '70. Segons el llibre Hola i adéu! de la periodista Charlotte Chandler, Groucho deia que Allen era l'únic humorista que valia la pena per aquell temps. No era fàcil rebre un elogi de l'avi Groucho, conegut pel seu caràcter esquerp, així que aquell noi de Manhattan havia de valer realment la pena. No obstant aixó Allen va quedar molt decebut en conèixer personalment a Groucho, de qui deia li havia semblat el pesat de l'oncle ximple que explica acudits dolents als casaments, del que tiots en tenim algún a la familia. Que havia tingut una gran decepció en coneixer-lo personalment, vaja!. Diria que aquest aspecte és aplicable a qualsevol persona que hom considera important (pel que fa o ha fet) i que en cas de coneixer-la personalment, el més segur és que aquesta el decebés, o la decepció fos mútua. Millor doncs admirar a algú pel que fa o ha fet des de la distància, sense arribar a conèixer la persona, evita decepcions doloroses en la majoria dels casos.
.png "English"){kind=small}
6 Comentaris
ummm...no se si sabe que los judíos se odian entre ellos porque se tienen envidia...y parece ser que siempre, desde que la Palabra es la Palabra, ha sido así...curioso...salut
ResponEliminaD'una banda suposo que és el que dius: que les persones que admirem poden decebrens, sí, és clar. Però jo també en faig una altra lectura: potser tenim la genialitat a casa, i aquell oncle pesat que sempre explica acudits sense gràcia, potser hagués pogut ser un Groucho si les oportunitats haguessin estat favorables, no?
ResponEliminahome East, Groucho era molt graciós com a a artista. La meva dona tenia un cosí que sempre explicava acudits, i eñls explicava molt bé i la gent reia molt, però com a marit i pare, era un desastre i un vaina.
ResponEliminano es un problema de jueus Miquel, és que millor no conèixer la persona, sempre t'acaba decebent.
ResponEliminaVes que no sigui que esperem molt i massa de la gent! El millor és no fer-se idees preconcebudes, perquè quan es tracta de gent "pública" només els veiem en una de les seves facetes i ens sembla que han de ser així les 24 hores.
ResponEliminaaquest és el problema Montse, hauriem de separar la persona de l'artista, i en alguns casos ambdós
ResponElimina