No és cert que la prostitució sigui l'ofici més antic de la humanitat, abans, ja hi havia el difícil ofici de viure. Viure un dels oficis més avorrits i repetitius que hi ha, i tot plegat per no res o poca cosa: venim del no res i al no res tornem i en mig d'aquest desori, ens avorrim dins aixó que n'anomenem vida, i a més a més, entestats en sobreviure el màxim de temps possible. És cert que els homínids som diferents de la resta de les especies que poblen el planeta, la resta d'espècies són més racionals i es fan menys preguntes capcioses que nosaltres. Simplement viuen sense preguntar-se perquè, possiblement perquè saben que aixó de la vida, de fet no té cap sentit, i, si de cas podriem trobar-n'hi algún, estaría en l'art, però això els animals no ho saben, i, la majoria dels homídis tampoc.
Des d'una perspectiva àmplia pot semblar repetitiu, però vull creure que cadascú ho viu de diferent manera. Algun dia hauria coincidit amb tu, però avui m'has agafat optimista i amb una mica de fe en l'experiència humana. Em sap greu.
ResponEliminaJo oscilo... Hi ha dies que ho vec com tu. D'altres, no puc evitar pensar que hi ha d'haver un sentit profund, intens, que ho ordena tot. Que ho ordena i que ens mena cap a cert lloc.
ResponEliminaPer què puc passar gairebé el mateix dia d'un supòsit a l'altre? De vegades penso que són dues cares de la mateixa moneda. Potser, la realitat, tal com la veiem, si la mirem amb els ulls humans, és com dius tu i com dic jo de vegades. Si existeix una mirada interna diferent, si existeix, potser ens du a l'altra manera de veure la vida.
Potser només existeix una sola manera i la resta és por i ficció.
Jo em quedo on era, oscilant entre una manera i l'altra, i pensant que no estic equivocat en cap ocasió, doncs les dues maneres són certes i complementàries.
Home, el sentit de la vida és la vida mateixa. Després cadascú la viu com pot, sap, vol, li deixen... linial, espiral, fluctuant, avorrida, divertida...
ResponEliminaAra queda per concretar el sentit de la mort. De fet, tu, jo i la majoria, excepte, potser, Punset, passarem més temps morts que vius i el temps a vagades ajuda a trobar el sentit de les coses.
Ostres ¡¡¡ quina frase més bona la del tocayo MIQUEL..."de fet...passarem més temps morts que vius.."....salut
ResponEliminaPotser perquè debia ser catòlic, Vinyoli deia: la mort és purament, un canvi més, però jo diria que en morir deixem de SER i per tant no estarem morts ni un dia, perquè en morir ja haurem deixat de ser.
ResponEliminaMí estimado Francesc...me he pasado mucho tiempo guerreando con la Metafísica...ser, estar, ente, tiempo...Hoy me vuelve ud a hacer pensar...un abrazo..salut
ResponEliminaDiria que la vida és complexa, i viure-la és només una experiència dels vius. És l'unica cosa per la que estem fets, potser el que fem malament és viure massa desconectats de la vida i per això sorgeixen tants interrogants inútils.
ResponEliminaBon dia!
Potser és aixó Gemma, o potser la vida és tot alló que no hem fet.
ResponElimina