... No val per a res - La frase: el jovent d'avui en dia no val per res, la haureu sentit en més d'una ocasió, o fins i tot l'haureu emprat, i de fet no és massa certa (per a no dir gens) si de cas és més endavant quan ja no són joves que es demostra que no valen per a res, és a dir quan ja han estat viciats pel sistema.
Aquesta frase no és nova, al meu avi Lluís ja l'hi havia sentit dir, al meu pare i a altres. Jo no ho he fet servir mai ni ho penso fer, perquè no és certa, suposo que el que més molesta a la gent gran de la joventut és precisament això, la seva exultant joventut i l'enveja d'un passat perdut i sovint malbaratat. Si almenys hi hagués quelcom de positivista en aquesta exclamació, però no li trobareu: La joventut és un desastre, només pensen en divertir-se, no els agrada ajupir l'esquena i només volen gastar, no tenen cap sentit de la responsabilitat, etc.
Home si tot això fos cert, a més de avorrits és que ja estarien tècnicament morts com a individus i a això si va arribant a poc a poc en un procés d'embrutiment que es diu maduresa.
Se'ls demana experiència per part de la gent gran, això vol dir que els demanen una reiterada acumulació d'errors acumulats amb el pas dels anys. També se'ls demana sentit de la responsabilitat. No s'és seriós quan es tenen 17 anys deia Rimbaud, i com deia abans, malament si així fos.
Deia una persona ja traspassada, Josep Maria Germà i Ferrer que la gent, el concepte de jubilació en lloc de cobrar a partir dels seixanta-cinc anys, s'hauria fer un càlcul mitjà del que haurien de percebre gratuïtament, més o menys des dels 18 fins als 30 sense treballar i gaudir així plenament de la joventut, i a partir dels trenta treballar fins a l'hora de morir, doncs cobrar la pensió ja de vell i amb mancances era un mal negoci. Segur que tot i aquest canvi, alguna persona adulta insistiria en dir que la joventut d'avui en dia no val per a res. I és que els gens són els gens.
Succeeix ara, que a la juventut d'avui en dia li han robat el present i el futur i el que no val per a res és el sistema partitocràtic de la decadent societat on viuen.
Succeeix ara, que a la juventut d'avui en dia li han robat el present i el futur i el que no val per a res és el sistema partitocràtic de la decadent societat on viuen.
El jovent s'espavila, no l'hem de plànyer tant, mira si els van robar futur als nostres pares i van tirar endavant, han menjat, en general, i no han passat gana i tenen uns pares que els donaran, la majoria, un cop de mà si cal, això 'els nostres', ja és molt, abans era a l'inrevés, els pares esperaven el moment que el jovent treballés per bufar cullera.
ResponEliminaPlini el Vell ja es planyia del jovent i de les expectatives de futur.
JO, no obstant això, estic amb tu en això que els hem robat a la joventut i part del seu present, i amb ella, part de la seva innocència, perquè ells no tenen la culpa de la nostra manera d'actuar. Els hem enganyat politicament i els hem sutrait la il·lusió..i ells, man que ens pesi, viuran pitjor que nosaltres, això de per si, ja és la prova evident....salut
ResponEliminaLa defensa del jovent és que la seva responsabilitat en aquesta merda de món és mínima. No es pot dir el mateix de la resta.
ResponEliminaJúlia: prou ho fan (fem) pares i avis de donar cops de ma al jovent, però no ho tenen gens fàcil,
ResponEliminaAixí és Miquel....
ResponEliminatambé tenen responsabilitat Joan, i quan al món és la mateixa merda des que els hominids vàrem començar a fer el capullo per ací baix.
ResponElimina