"En el meu cas, l'escriptor ha mort abans que l'home". Deia Miguel Delibes poc abans de morir l'home. Avui m'assabento que Gabriel Garcia Márquez pateix demència senil.
I morir deu ser deixar d'escriure.....Joan Fuster.
És el preu a pagar per aquest gran triomf que es diu allargament de la vida. Miríades de persones soles en cadires de rodes a les residències d'avis o hospitals-residències. Jo no m'atreviré a tant com el Miquel i no parlaré de morts que respiren sinó de supervivents esperant l'hora de deixar aquest món. A mi em desagrada la situació i no la vull pas per a mi, de cap manera, però si existís un Soylent Green fóta horripilant. Imagino que abans del 2112 s'haurà inventat una eutanàsia científicament i humanament perfecta...
Sani, en el cas de Garcia Márquez és genétic. De totes maneres avui volia parlar de la mort digna que tu parles, però com era diumenge ho he deixat per demà.
Mi respectat Sr Sani Girona : Entenc que la seva intenció és bona, no em cap dubte, però jo temo a l'ésser humà. Ha traslladat el significat de les coses ajudat pels polítics. Des d'aquella "*solucion final" s'ha trargiversado el significat de les paraules. Si avui llegís en qualsevol diari que els polítics per fer front a la situació de desesperança i desmoralització i que, per ajudar a les persones creen el que es dirà " una eutanàsia científicament i humanament perfecta " , li juro que em cago per la potes pa a baix. I que abans que me l'apliquin faig el que Sartre. Se que no ha estat aquesta la seva intenció, sinó més aviat el contrari, però ja li dic, no d'idees, estem manats pels últims de la classe, i aquests, amb tal de mantenir-se en el poder i no perdre els seus privilegis, són capaços de tot. Salut. Miquel
Miquel, vaig escriure sobre la eutanasia global a 'el darrer home' i era una decisiò política, els conec i son capaços de fer-ho, sempre per el nostre bé, clar....
Don Miguel Delibes era persona de experiencias profundas, veía la vida y escribir (creo) era su impulso vital, debió de ser duro reconocer eso, pero es lo que da dignidad al que lo dice.
Confidencias de un atleta
-
Soy la apariencia. La armonía de mis proporciones durará lo que la
naturaleza y los avatares de mi vida lo permitan.
No eres lo aparente, me dicen ot...
Japonismo
-
Hoy, el noticiero televisivo se hace eco de este libro de Ricard Bru.
Y, aunque si queremos traducir el nombre y apellido del autor, nos puede
resultar com...
La Methamorfosis. Ovidio
-
¡Quién de nosotros,! Oh míseros mortales¡, hubiera supuesto que la
descripción de la Creación y la Historía de la Mitología por el gran
Ovidio, estuviera...
L’ull de Taüll
-
*Pantocrátor*
*L’Ull –Oksana Mas*
L’ull de Taüll
observa, espia,
mira de reüll
i ho veu tot,
des d’un marfull
al vedell d’Erill.
L’ull...
Gitanos.
-
Prologo: *La solidaridad.*
Yo soy de un barrio de Burgos y desde pequeño he conocido el trato con
otras culturas. Cuando era pequeño era muy *solidario...
«Respondiendo a Lu Ye», de Liang Yi
-
Versión de Juan Carlos VillavicencioEn un sueño escuché a la cascaday al
viento: no tengo nadamás que enviarte.La rueda afuera de la puerta es sólo
la luna...
CONFESIÓN PÚBLICA DE AMOR EN EL BAR
-
Foto: J.X.
Entró en el bar y, una vez más, se subió a una silla y anunció: “No acierto
con la palabra mágica que abriría la cueva del tesoro. Ella y el ...
ELS MORTS JA NO PATEIXEN, O AIXÒ SEMBLA
-
Amb el títol reinventat, -el molt més encertat original *The Dead Don't
Hurt*, reconvertit en *‘Fins a la fi del mon’- *ha arribat als cinemes
aquesta ...
La diplomacia de Israel
-
La diplomacia de Israel. Viñeta del 11/05/2024 en CTXT La Asamblea de la
ONU aprobó una resolución para pedir que Palestina sea miembro de pleno
derecho de...
Las epidemias y la violencia
-
Leo en la terraza *1491* de *Charles C. Mann*, sobre el espinoso y
complejísimo tema de la población en el hemisferio occidental -América-
antes de la ll...
Paul Auster (1947-2024)
-
Ha mort* Pau Auster* i tothom reivindica l'impacte que li han causat els
seus llibres. Era un autor molt llegit a casa nostra. Curiosament, com
Woody All...
Evoluciones
-
Creo que los primeros síntomas fueron evidenciándose paulatinamente. El
primero de ellos, posiblemente, era aquella actitud dudosa en el momento de
salir d...
Any nou - Año nuevo - New Year
-
Video; imatges i musica; Gentlitesa de l'autor: * Guillem Albertson* des
d'Islandia
Video: imágenes y música: Gentileza del autor *Guillem Albertson* ...
Any Joan Fuster 2022
-
En motiu del centenari del naixement de l'assagista i escriptor Joan
Fuster aquest 2022 estarà dedicat a rememorar la seva figura i llegat.La
Generalitat ...
Ebrahim Raisí: una muerte inoportuna
-
La muerte en accidente de helicóptero del presidente iraní Ebrahim Raisí
añade todavía mayor incertidumbre al futuro de un país como Irán, clave
para el eq...
Les notícies més destacades del dia a Sabadell
-
Què ha passat aquest cap de setmana a la ciutat?
L'entrada Les notícies més destacades del dia a Sabadell ha aparegut primer
a Diari de Sabadell.
Si, es un vegetal en vida, un muerto que respira. No es justo. salut
ResponEliminasi mor l'escriptor,quin sentit té l'home, a aixó es referia Delibes.
ResponEliminaÉs el preu a pagar per aquest gran triomf que es diu allargament de la vida.
ResponEliminaMiríades de persones soles en cadires de rodes a les residències d'avis o hospitals-residències.
Jo no m'atreviré a tant com el Miquel i no parlaré de morts que respiren sinó de supervivents esperant l'hora de deixar aquest món.
A mi em desagrada la situació i no la vull pas per a mi, de cap manera, però si existís un Soylent Green fóta horripilant.
Imagino que abans del 2112 s'haurà inventat una eutanàsia científicament i humanament perfecta...
Sani, en el cas de Garcia Márquez és genétic. De totes maneres avui volia parlar de la mort digna que tu parles, però com era diumenge ho he deixat per demà.
ResponEliminaMi respectat Sr Sani Girona : Entenc que la seva intenció és bona, no em cap dubte, però jo temo a l'ésser humà. Ha traslladat el significat de les coses ajudat pels polítics. Des d'aquella "*solucion final" s'ha trargiversado el significat de les paraules. Si avui llegís en qualsevol diari que els polítics per fer front a la situació de desesperança i desmoralització i que, per ajudar a les persones creen el que es dirà " una eutanàsia científicament i humanament perfecta " , li juro que em cago per la potes pa a baix. I que abans que me l'apliquin faig el que Sartre.
ResponEliminaSe que no ha estat aquesta la seva intenció, sinó més aviat el contrari, però ja li dic, no d'idees, estem manats pels últims de la classe, i aquests, amb tal de mantenir-se en el poder i no perdre els seus privilegis, són capaços de tot. Salut. Miquel
Tot mor, también se muere el mar deia Federico García Lorca. Es igual si abans o després, el cas és que tot mor.
ResponEliminaImporta el que queda, allò que queda per els que venen darrere. I de GGM hi ha tantes coses que quedaran, tantes...
Miquel, vaig escriure sobre la eutanasia global a 'el darrer home' i era una decisiò política, els conec i son capaços de fer-ho, sempre per el nostre bé, clar....
ResponEliminamort l'home i l'escriptor Eastriver, pero eternament queda l'obra escrita.
ResponEliminaDon Miguel Delibes era persona de experiencias profundas, veía la vida y escribir (creo) era su impulso vital, debió de ser duro reconocer eso, pero es lo que da dignidad al que lo dice.
ResponEliminaasí lo veo yo también Temujin, si muere el escritor, al hombre no le queda nada.
ResponElimina