"En el meu cas, l'escriptor ha mort abans que l'home". Deia Miguel Delibes poc abans de morir l'home. Avui m'assabento que Gabriel Garcia Márquez pateix demència senil.
I morir deu ser deixar d'escriure.....Joan Fuster.
Tags:
last
"En el meu cas, l'escriptor ha mort abans que l'home". Deia Miguel Delibes poc abans de morir l'home. Avui m'assabento que Gabriel Garcia Márquez pateix demència senil.
Si, es un vegetal en vida, un muerto que respira. No es justo. salut
si mor l'escriptor,quin sentit té l'home, a aixó es referia Delibes.
És el preu a pagar per aquest gran triomf que es diu allargament de la vida.
Miríades de persones soles en cadires de rodes a les residències d'avis o hospitals-residències.
Jo no m'atreviré a tant com el Miquel i no parlaré de morts que respiren sinó de supervivents esperant l'hora de deixar aquest món.
A mi em desagrada la situació i no la vull pas per a mi, de cap manera, però si existís un Soylent Green fóta horripilant.
Imagino que abans del 2112 s'haurà inventat una eutanàsia científicament i humanament perfecta...
Sani, en el cas de Garcia Márquez és genétic. De totes maneres avui volia parlar de la mort digna que tu parles, però com era diumenge ho he deixat per demà.
Mi respectat Sr Sani Girona : Entenc que la seva intenció és bona, no em cap dubte, però jo temo a l'ésser humà. Ha traslladat el significat de les coses ajudat pels polítics. Des d'aquella "*solucion final" s'ha trargiversado el significat de les paraules. Si avui llegís en qualsevol diari que els polítics per fer front a la situació de desesperança i desmoralització i que, per ajudar a les persones creen el que es dirà " una eutanàsia científicament i humanament perfecta " , li juro que em cago per la potes pa a baix. I que abans que me l'apliquin faig el que Sartre.
Se que no ha estat aquesta la seva intenció, sinó més aviat el contrari, però ja li dic, no d'idees, estem manats pels últims de la classe, i aquests, amb tal de mantenir-se en el poder i no perdre els seus privilegis, són capaços de tot. Salut. Miquel
Tot mor, también se muere el mar deia Federico García Lorca. Es igual si abans o després, el cas és que tot mor.
Importa el que queda, allò que queda per els que venen darrere. I de GGM hi ha tantes coses que quedaran, tantes...
Miquel, vaig escriure sobre la eutanasia global a 'el darrer home' i era una decisiò política, els conec i son capaços de fer-ho, sempre per el nostre bé, clar....
mort l'home i l'escriptor Eastriver, pero eternament queda l'obra escrita.
Don Miguel Delibes era persona de experiencias profundas, veía la vida y escribir (creo) era su impulso vital, debió de ser duro reconocer eso, pero es lo que da dignidad al que lo dice.
así lo veo yo también Temujin, si muere el escritor, al hombre no le queda nada.