El PP insisteix en la seva croada per convèncer l'opinió pública de la ineficiència de les autonomies. Si a l'abril va ser la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, la que va demanar al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que fes desaparèixer els "17 mini-Estats que tenim a Espanya", i en criticava "la despesa excessiva", ara ha estat el secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, el que ha insistit en la mateixa tesi.
En un acte celebrat ahir a Maó organitzat pel diari Menorca, va criticar que "les comunitats han comès l'error de voler ser mini-Estats", i va assegurar que el govern de Rajoy malda per intentar retallar el dèficit autonòmic, perquè "tant Europa com el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) creuen que el problema de la gestió del dèficit rau en les autonomies".
No deixa de ser curiosa la ceguesa interessada del Pp i els seus acòlits, la clara intencionalitat més que palesa de carregar el mort a les autonomies, els mini-estats malbaratadors segons Esperanza Aguirre. Sobretot si tenim en compte que el 80 per cent del malbaratament total és del Govern Central. Més que les autonomies, el qui hauria de desaparèixer per malbaratador i ineficient és aquest Govern Central i amb ell el concepte d'Espanya, i no les autonomies que han malbaratat comparativament, molt poc, i algunes fins i tot encara són acreedores de deute - com Catalunya - d'aquesta entelèquia malbaratadora dita Espanya, la gran paràsita entre els Governs europeus, que menysprea quan ignora i ho és tan d'ignorant que veu, o vol veure, o vol fer veure la palla en l'ull de les autonomies (algunes seves) i és incapaç de veure la biga dins el seu. Una Espanya que menysté i criminalitza a qui l'alimenta amb el mateix menyspreu que un carronyer s'alimenta de la seva víctima sense cap mena de compassió. S'estan ensorrant en els seus fonaments i ni tan sols són capaços d'adonar-se'n mentre intenten desesperadament explicar la història com un idiota ple d'ira i fúria. Beteta és un idiota, o un putxinel·li que es deixa manipular i diu el que li diuen ha de dir, malgrat saber que manipula la veritat, la veritat que ell i el seu partit no volen ni saben com afrontar. En un món globalitzat, els del Pp estàn instal·lats en el chufla chufla que como no te apartes tu de Miguel Ligero a Nobleza baturra, nomès que a ells el tren els axafarà, i és que duen la boina tan encastada al cap que els impedeix pensar i veure les coses amb claredat. I els temps corre ràpid i contra seu.
.png "English"){kind=small}
21 Comentaris
Jo opino que corren temps difícils per a tothom. FIns i tot opino que s'ha passat el temps en que els nous llicenciats universitaris, ara graduats, podien gaudir de plaça segura i comfortable en els ajuntaments i òrgans de govern comarcals i posar-se els sous que volguessin com està passant. De fet també opino que les oportunitats de bones feines per a aquest nou tipus de estament social esdevenen minses. No hi ha empreses capdavanteres ni internacionals fora d'un parell de bancs i la Telefònica o la Repsol. El que fa falta no és més retallades, sinó potser més inversió encara que la que va protagonitzar JordiPujol amb totes les empreses que es varen instalar a Catalunya i que han marxat per l'encariment del cost laboral. De fet dubto que la gent que treballava en aquestes empreses fossin fins i tot catalans "de pura cepa"... i: de què ha servit tot això de les empreses capdavanteres? Potser hauriem de haver fet com la Fernández i expropiar-ho tot hehe
ResponEliminaJosep: com diria la noia de la caseta de fusta de plats Bruts: AH VALE! expropiem Espanya i part de l'estranger.
ResponEliminaAquesta època és tan complexa que no resulta gens senzill analitzar i treure conclusions.
ResponEliminaCom et pots imaginar, no sóc gaire partidari del PP ni de la Aguirre, però hem d'acceptar que a Catalunya el Pujolet ens va dur a la creació d'un miniestat amb tots els defectes possibles dels grans estas, tot i que sense ser-ho. Eren temps de vaques grasses i de peix al cove, i de Banca Catalana.
No té gaire sentit viure com vivim i que al damunt paguem una administració duplicada o triplicada, amb una enorme despesa que ja no podem assumir i que no sabem quins beneficis comporta. No sé com tens la teva paga, però jo estic a l'atur (en un atur retallat) i totes les trifulques dels polítics em semblen molt lamentables.
Creus que Catalunya necessita tots els diputats que té i que paguem? Quina feina fan?
La conclusió no és ni eliminar autonomies ni eliminar l'estat, sinó anar a un altre model que redueixi els qui ens oprimeixen, empobreixen i exploten.
A mi Catalunya em segueix semblant un invent feudal, i no me'n refio ni un pèl.
El gran problema és que la història sempre se la inventen els mateixos, i de vegades aconsegueixen convèncer al ramat. Són temps durs i caldrà tornar a resistir.
ResponEliminaAra se m'ha acudit que si no la coneixes, t'agradaria molt "La història del món en deu capítols i mig" del Julian Barnes.
ResponEliminaCatalunya ja era o pretenia ser una nació abans que naixés Jordi Pujol, Lluís, a qui entenc li tens una mica de ganes. Posats a no pagar administracions duplicades, traiem.nos del damungt l'Espanyola i aquí ens estalvierm molt, els bascs ho varen fer i no els hi ha anat malament.
ResponEliminaJosep, ningu gosa dir-ho, o s'atreveix a dir-ho, llevat d'alguns, no es poden crear més llocs de treball, i sobra gent, molta gent que no és d'aqui. És molt més complex, però és així.
ResponEliminal'hauré de buscar Lluis, no l'he llegit. Gràcies per la recomanació.
ResponEliminasempre son els mateixos Jeremias, fa 300 anys que són els mateixos.
ResponEliminaJo crec en el sistema americá de gobern...una federació ..salut
ResponEliminano és la solució, però es millor que el nostre sistema.
ResponEliminaTota la porqueria que regalima des de Moncloa com des de Sant Jaume m'ha tornat més independentista, si és que això és possible. El motiu? ara tenim dos problemes, Madrid i Barcelona; fotem el camp d'Espanya com abans millor i ja només quedarà un cau on haurem de fet neteja. A fons, però només un.
ResponEliminaT'enganxo el darrer post per si li pots donar difusió. Gràcies.
ResponEliminahttp://mildimonis.blogspot.com.es/2012/08/sr-artur-mas-video-carta-de-un.html
després el penjaré Lluís, segueixo sense poder deixar COMENTARiS AL TEU BLOG
ResponEliminavs fent lloc a Berlin Ferran que ja venim, però primer prendrem Manhattan.
ResponEliminaBueno, vivimos en una península, eso es un hecho y son otro hecho los Pirineos. España bien pudiera ser un país y en cuanto a autonomías solo entiendo el caso gallego, catalán y vasco, en cuanto a autonomía cultural diferenciada.
ResponEliminaEn cuanto a dineros, entiendo que no solo toda la Península, sino toda Europa debiera tributar del igual forma y todos los países debieran tener los mismos convenios salariales. También impondría restricciones a la importación de países que no cumplan los mínimos derechos laborales. Pero el mapa autonómico actual es una gilipollez como un piano, La Rioja, Cantabria, Murcia y otras muchas entelequias es un despilfarro enorme, servicios meteorológicos varios, varios "defensores del pueblo" (que cuantos más defensores tiene más jodido esta), múltiples embajadas autonómicas (refugio de cadáveres políticos y amiguitos), múltiples senados, infinidad de políticos, múltiples administraciones que sangran a los ciudadanos.
Siempre se acusa a los catalanes pero estos males están en toda esta farsa creada en la Transición.
No te preocupes, que no van a quitar las autonomías, hay mucho apesebrado en pepe y pesoe que colocar...
Se suprime el centralismo nacional por el centralismo regional y con tantos centros ninguno rueda..
Tengo preparada una entrada que trata de una avispa africana que ha entrado por el aeropuerto de Bilbao y esta estropeando las colmenas vascas, ahora esta situada a menos de treinta kms de Burgos, nos va a joder, sin embargo, están las "autoridades vascas y burgalesas colaborando entre administraciones" como si se pudiese poner puertas al campo. Los de Burgos como estaba en Euskadi, no se preocupaban, ahora como ya se acerca están hablando de competencias y tal, y la avispa sigue engordando...Traspasalo a crisis y mercados y es una explicación de lo que nos ocurre en esto que algunos todavía llamamos España. Ocurre que en este país nos hemos dejado robar hasta nuestro nombre y este se lo ha apoderado una facción reaccionaria, que se creen que son los únicos "puros".
No nos acordamos cuando muchos "no castellanos" se hacían llamar españoles para diferenciarse de los castellanos o cuando se reclamaba el mismo status de español al catalán o vasco y para mi lo son en sentimiento al menos. La verdad es que aquí sobra mucho idiota y mucho miedo al vecino.
Un saludo
Se me olvidaba, una característica de los incompetentes es buscar disculpas a su ineptitud. Con "los de fuera" están salvados todos...
ResponEliminaLluís Bosch: Jo tinc una pensió de l'INSS per invalidesa. Concretament i reconegut per la Generalitat de Catalunya tinc un grau de minusvalidesa del 76%. La pensió no és revisable. Tampoc el Grau de minusvalidesa de la Generalitat, ambdós son permanents. Però si donat el cas assoleixo uns estudis, que demanen molta feina i per als que tot just estic començant -quest setembre n'inicïo uns de nous a Manresa, ciutat on resideixo en una plaça de llar amb servei de suport per la que pago 240 Euros i els companys (3) 150, 50 i zero!,-estic començant deia i ja posats a demanar i a tenir paciència aconseguís una feina, previ informe del psiquiatre se'm pot permetre -també després de quatre anys al servei prelaboral que encara no he començat ni penso fer-ho- puc optar a petites feines de dues o tres hores al dia i treure'm uns dos cents euros al mes- sinó assoleixo aquesta altra via que permet l'invalidesa absoluta i també sota informa i valoració de psiquiatres de la SS i de l'INSS a l'avinguda de l'Hospital Militar de Barcelona podria cap allà als cinquanta anys -ara en tinc quaranta-dos- solicitar la revisió del grau i de la condició de minusvalid podria demanar l'alta una altra vegada i ja posat la desincapacitació civil que arrossego i que fa que fundació lar em tuteli els ingressos i la meva activitat civil -per exemple no puc votar- per ordre del jutjat número dos de primera instància de Vic. Estic progressant en això, però si no es tracta d'una feina a jornada complerta i ja no dic amb un sou raonable -estic disposat a cobrar mil o mil dos-cents euros.. potser si la feina fos a la mateixa ciutat, no tinc cotxe(està embargat) doncs una feina de soldador i manyà tranquileta acceptaria vuit-cents, per treballar a jornada complerta- doncs si no és així no penso renunciar a la paga de 599,19(x14 a l'any)+revisions.
ResponEliminaSé que a primer cop d'ull i suposant que tota aquesta parrafada sigui inteligible més enllà dels meus propis ulls i coneixement del cas -que he mirat també d'abreviar,- pot semblar que estic xumant de la teta que deiem en un altre article, però fixa't que treballo des de els dinou anys(1989) fins el 2007. Malgrat això només he passat deu anys d'autònom i , per sort, i aqui ve un detall important, i perquè l'últim contracte va ésser de fixo com a oficial de primera per a la mateixa empresa puc gaudir de la pensió en la que tant computen cinc anys -que és el mínim a haber treballat- com deu. L'últim salari de (1.200Eur) no computa i consta com el salari mínim d'aquí la pensió tant baixa, i a més perquè ho sàpigues, i t'ho dic amb bona fe, vaig renunciar a la feina plegant jo mateix i no per un acomiadament, als quatre mesos de paro que tenia després de vint anys treballant com ja t'he explicat i amés en l'empresa familiar. Vint anys de feina i dedicació que no havia estat poca, i mil euros i quatre mesos d'atur. I encara puc estar content de no tenir, per exemple, hipoteca malgrat sí que tinc uns 19000 euros de deutes que v pagant molt mica en mica la fundació (Lar) i dels que no en rebo coneixement ni notificació. He tingut sort d'arrossegar, també per gairebé vint anys una malaltia mental- que ha esdevingut accentuada, tot s'ha de dir, pel consum entre els divuit i vint-i-dos anys de tòxics (alcohol i damés) i ara més recent ment des de els trenta-tres i fins als 41 idos mesos. El proper dia vint-i-set d'Agost farà el primer any sencer, a banda del capítol esmentat, sense consum. Mica en mica. Que tinguis sort! I salut a tots.
Mentre anem pensant en la millor estratègia per prendre Manhattan, et deixo aquí un article d'avui del Financial Times: http://www.ft.com/intl/cms/s/0/00d27e14-e63a-11e1-ac5f-00144feab49a.html#axzz23edsO6bc Ve a dir que el problema no són les autonomies sinó, bàsicament, el PP que en governa la majoria. Explica també l'augment de l'independentisme a Catalunya, i el contextualitza.
ResponEliminaTemujin, sabemos que tenia que haber habido sólo tres autonomías y con el café para todos se jodió el invento. Lo que yo digo es que como el problema no son las autonomías sino España. o sea el Gobierno central centralista, o sea Madrid. Pues suprimamos este Gobierno y asunto resuelto.
ResponEliminaja m'ho miraré Ferran, gràcies.
ResponElimina