El sindicat ultradretà Manos Limpias ha enviat una carta al president espanyol, Mariano Rajoy, en la qual exigeix que s'imposin un seguit de condicions per tal d'acceptar la petició de rescat del Govern català. Entre les demandes hi ha la de la "Supressió de les televisions públiques deficitàries de la Generalitat", així com la "Retirada del repte, del desafiament a l'estat que han denominat pacte fiscal".
El llistat és exhaustiu. Manos Limpias reclama la supressió des de les ambaixades catalanes fins el Síndic de Greus (sic), passant per una demanda tradicional de l'espanyolisme: "Acatament i compliment de les sentències del Tribunal Suprem garantint el castellà com a llengua vehicular".

No se si a vosaltres us sonarà el nom de Miguel Bernard, màxim responsable d’aquest obscur i inoperant sindicat ”Manos Limpias”, que no te representants enlloc i de qui només és coneix aquest Sr. Miguel Bernard, exdirigent de “Fuerza Nueva” i molt amic de la COPE i Libertad Digital. De fet, 'manos limpias' més que un sindicat és una associació, que és qui hi ha darrere d'aquesta querella per prevaricació de la que es va acusar a Baltasar Garzón. Manos Limpias va adquirir notorietat pública quan va aconseguir la condemna de l'aleshores president del Parlament Basc, Juan Maria Atutxa, i dos membres de la Mesa, Kontxi Bilbao i Gorka Knörr, per no haver dissolt el grup parlamentari de l'esquerra abertzale. Manos Limpias també ha assetjat judicialment representants destacats del que es consideren jutges progressistes com Juan del Olmo o l'esmentat Baltasar Garzón.  No eixa de ser curiós com sent un estrany sindicat sigui tant escoltat i ben tractat per la justicia espanyola.


Un tast de la sinistre associació el detallo a continuació: 

 "El Col·lectiu de funcionaris públics Manos limpias, conegut popularment com Sindicat Manos Limpias o simplement, Manos limpias, és una associació espanyola fundada el 1995 com a organització de representació d'empleats de la funció pública. No té representació institucional des de 2009, però ha destacat per presentar-se com part en nombroses demandes judicials generalment en contra de decisions de les administracions governades per partits d'esquerra i nacionalistes perifèrics. Aquest fet, i el que el seu únic dirigent conegut, Miguel Bernad, hagi estat un conegut militant ultradretà (va ser el responsable de l'organització Front Nacional) i nomenat Cavaller d'Honor de la Fundació Nacional Francisco Franco pels seus "serveis en defensa dels ideals del Moviment "  ha provocat que la seva adscripció ideològica sigui sovint qualificada de ultradretana. La pròpia associació rebutja aquesta adscripció al·legant que totes les persones tenen dret a evolucionar ideológicamente. El juliol de 2008, arran de les investigacions policials sobre diversos casos de corrupció urbanística, el diari El País va posar en coneixement de l'opinió pública les presumptes relacions entre el secretari general del sindicat i diversos dels comissionistes investigats. L'organització va negar les acusacions del País, i el cas, com molts altres va desaparèixer engolit en l'oblit." El nom de l'associació té seu què ... per allò tan castellà de: "dime de lo que presumes y te diré de lo que careces".