Tot el que m'oposa al món m'és consubstancial. L'experiència m'ha ensenyat poques coses. Les decepcions m'han precedit sempre, ens diu Cioràn. Possiblement perquè el que més ens molesta és el fet què, malgrat anys i panys acumulant errors, ens costa reconèixer aquests i a més a més continúem insistint-hi amb una perseverança lloable, malgrat reconèixer que una de les coses que més ens molesten és veure el propis defectes reflectits en les persones que estimem. I és que enganyar-se un mateix és una manera de justificar aquestes mancances i errors propis gairebé mai admesos, car la culpa sempre la donem als altres o a les circumstàncies. I així ens va. No cal auto flagelar-se, però si tenir-ho present.
5 Comentaris
Si continues llegint Cioran i assimilant el seu pensament, acabaràs prenent antidepressius o pitjor...
ResponEliminaProva de llegir Woody Allen, que no diu gaires tonteries i té alguns consells perfectament vàlids.
Si tens bé el fetge, fixa't el dia (o dies) setmanal per prendre un bon whisky de malta de 10 a 20 anys, a prendre abans o després d'una sessió amb final feliç unilateral o bilateral... o just després d'escriure un post, per celebrar-ho i premiar-te.
Perdona el meu atreviment, jo que no puc donar consells a ningú, i els déus me'n guardin... però és que em sap greu llegir el que escrius, i veure't tristot justament l'endemà d'una Diada històrica.
Síndrome post "eufòria aliena envolvent"? T'hauràs de curar sol, i faràs com voldràs, però, sisplau, allunya't de Cioran com de la pesta depressiva!
___________________________
Sani, Cioran no em deprimeix, m'informa de les meves negligències, i quan el Whisky, no m'agrada el de Malta, prefereixo el VAT69, que es barat i m'entra bé.
ResponEliminaConsti que no estic deprimit, em passa com Espriu que en preguntar-li un deixeble seu un dia al matí_ mestre, com anem? i aquest amb la seva habitual simpatia li va etzibar: "envoltat per la mort i rodejat d'imbecils"
Doncs aixo Sani. Gràcies de totes maneres pels consells, sóc pitjor poeta que Espriu pero una mica més educat i respectuós.
Hay personas que jamas experimentaran la satisfacción de corregir sus errores, algunas veces somos dados a pensar que la perfección es nuestra, es ahí donde acaba la evolución..
ResponEliminaEl tema de la indepenència no m'interessa gaire, però avui he intentat explicar alguna cosa al blog:
ResponEliminahttp://mildimonis.blogspot.com.es/2012/09/padre-nuestro.html
Temujin: mas bien persistimos en los errores con una perseverancia obstinada.
ResponElimina