Tot el que m'oposa al món m'és consubstancial. L'experiència m'ha ensenyat poques coses. Les decepcions m'han precedit sempre, ens diu Cioràn. Possiblement perquè el que més ens molesta és el fet què, malgrat anys i panys acumulant errors, ens costa reconèixer aquests i a més a més continúem insistint-hi amb una perseverança lloable, malgrat reconèixer que una de les coses que més ens molesten és veure el propis defectes reflectits en les persones que estimem. I és que enganyar-se un mateix és una manera de justificar aquestes mancances i errors propis gairebé mai admesos, car la culpa sempre la donem als altres o a les circumstàncies. I així ens va. No cal auto flagelar-se, però si tenir-ho present.
-
Dirección única. Olvidos - Solo olvida quien ha vivido, por supuesto, quien únicamente se ha limitado a dejarse llevar. Pero quien ha vivido más intensamente y con conocimiento ...
-
Noche surrealista en el boulevard - André Breton sumergido en la penumbra En la noche de los bulevares centellea la oscuridad surrealista, desde París a Aix-en-Provence, una cartograf...
-
Veremos... - I Lo tengo comprobado: antes de que los anticiclones lleguen a Galicia, han llegado a mi cabeza. Soy uno de esos viejos cuyos males (mi laberintitis) s...
-
Viva el curro - *FELIÇ DIA * *DE LA * *PENCAMENTA* * I DELS **PENCADORS* *✨* *FELIZ DIA* *DEL* *CURRO* *Y DE LOS**CURRANTES* * Imagen: Alexa desde Pixabay*
-
¿Quienes son ellos? - *De siempre, en las manifestaciones sindicales lo que estas pedían era algo acorde a sus necesidades, algo así como jornada laboral más corta, sueldo di...
-
DIVAGACIONS A LA LLUM D'UNA ESPELMA - L'apagada, general i inesperada, ha generat un munt d'informació. Entre aquest munt, molta palla, com sol passar. Un tema habitual és anar preguntant a...
-
«Como un ciprés, de bruces», de Rasha Abdulhadi - Versión de Juan Carlos VillavicencioComo un ciprés, de brucesen mis mejores días.Y como un ciprés sueño con el rizoma de la primaverazumbando a través de c...
-
OBSOLESCÈNCIA - *(Imatge no identificada presa de la xarxa)* *(obsolescència)* *el que és més greu de tot * * és adona...
-
Honrarse - Por supuesto que en cualquier momento de la vida; pero muy especialmente en esa edad en la que detectas, —sin que necesites que nadie te lo advierta— que ...
-
-
No pas per a vells - *No es país para viejos* ha estat el meu primer Cormac McCarthy i, com que l’autor té fama de sorrut i rude, vull fer-ho sonar com gairebé una pèrdua de ...
-
Bon Sant Jordi a tothom! - I si voleu passar a saludar, em trobaeru aquí amb l'equip de l'*Escolta el teu cos:*
-
LITA CABELLUT, belleza, traS el destroZo de la vida! - Me apetece contaros una historia tan increíble como preciosa -*totalmente real*- Más que nada por llevarle la contraria a esta realidad ...
-
Solidaridad - Lo llaman Cuota de Solidaridad porque poner: *"Me quedo con tu puto dinero para hacer lo que me salga de los güevos, pringao" *es muy largo y no queda ...
-
-
FERRETERIA VITAL - *Hola a todos.* *Otra mas como esa en mi cadera, y ya van dos.* *Llevo mas titanio en mi cuerpo ya que Tony Stark, aún me duelen hasta las pestañas, y...
- RicardHe trobat fàcilment el blog i l'entrada que esmentes. (cercador de la secció "lector" de wordpress.com)por qué celebramos...Em sembla que encara no paties de plantillitis... ;)
- Tot BarcelonaHay una frase célebre, Francesc, en una carta que escribió Carl Marx a su yerno, Paul Lafargue, y le decía entre otras cosas: "Lo cierto es que yo no soy marxista". Quizá así podamos empezar a comprender como cuando uno tiene la nevera llena se olvida de aquellos que re…
- Francesc PuigcarbóAmén.
- Tot BarcelonaPues hoy, esa fiesta proletaria (porque según Marx la prole era lo que aportaban los obreros), no nos olvidemos del detalle, hoy, insisto, leo en unos carteles de la CNT " Que trabajen ellos", denigrando así, a mi entender lo único importante de la fiesta, que es la fu…
- Anonymous"begoña gerpe se va de españa" responsables ¿carmen de jesus carames millan? ¿fernando suances perez?
- Anonymousvitoria 3 de marzo de 1976: jose antonio zarzalejos altares, ignacio zarzalejos altares
-
Si continues llegint Cioran i assimilant el seu pensament, acabaràs prenent antidepressius o pitjor...
ResponEliminaProva de llegir Woody Allen, que no diu gaires tonteries i té alguns consells perfectament vàlids.
Si tens bé el fetge, fixa't el dia (o dies) setmanal per prendre un bon whisky de malta de 10 a 20 anys, a prendre abans o després d'una sessió amb final feliç unilateral o bilateral... o just després d'escriure un post, per celebrar-ho i premiar-te.
Perdona el meu atreviment, jo que no puc donar consells a ningú, i els déus me'n guardin... però és que em sap greu llegir el que escrius, i veure't tristot justament l'endemà d'una Diada històrica.
Síndrome post "eufòria aliena envolvent"? T'hauràs de curar sol, i faràs com voldràs, però, sisplau, allunya't de Cioran com de la pesta depressiva!
___________________________
Sani, Cioran no em deprimeix, m'informa de les meves negligències, i quan el Whisky, no m'agrada el de Malta, prefereixo el VAT69, que es barat i m'entra bé.
ResponEliminaConsti que no estic deprimit, em passa com Espriu que en preguntar-li un deixeble seu un dia al matí_ mestre, com anem? i aquest amb la seva habitual simpatia li va etzibar: "envoltat per la mort i rodejat d'imbecils"
Doncs aixo Sani. Gràcies de totes maneres pels consells, sóc pitjor poeta que Espriu pero una mica més educat i respectuós.
Hay personas que jamas experimentaran la satisfacción de corregir sus errores, algunas veces somos dados a pensar que la perfección es nuestra, es ahí donde acaba la evolución..
ResponEliminaEl tema de la indepenència no m'interessa gaire, però avui he intentat explicar alguna cosa al blog:
ResponEliminahttp://mildimonis.blogspot.com.es/2012/09/padre-nuestro.html
Temujin: mas bien persistimos en los errores con una perseverancia obstinada.
ResponElimina