VÍDEOS, PERIODISTES I PIANISTES DE BORDELL

Suposo que aviat, el President Mas convocarà eleccions i haurem de sofrir una campanya electoral que ens durà de nou a votar equivocadament als mateixos. Però no es d'aixo del que vull parlar avui, sinó de l'actitud dels periodistes de la CCRT en les campanyes electorals. 

Cada vegada que hi ha alguna campanya electoral a Catalunya, sigui per eleccions a la Generalitat, Espanyoles o fins i tot les últimes Europèes, els periodistes de la Corporació Catalana de Radio i Televisió, es neguen a signar la informació electoral dels blocs dels partits polítics, al·legant que els hi són imposats fora del seu criteri professional. O dit d'una altra manera, el Zaragoza o Madí de torn envia als mitjans el vídeo refregit i preparat segons els hi convé i ells és limiten a passar-lo.

Que em perdonin, però durant la resta del temps que no hi ha campanya electoral haurien de prendre la mateixa determinació, puig la seva tasca de fet, es limita a recollir la informació que els hi donen els partits politics o les agències, o sia a posar la carxofa per reproduïr declaracions, i contra declaracions, només que en aquest cas el vídeo li posen ells. De fet, el que s'hauria de fer, és taxativament prohibir aquesta pràctica fraudulenta dels partits, perquè amanir les imatges al seu gust i enviar-les després als mitjans perquè les exhibeixin, és un frau i un abús.
Potser el que haurien de fer els professionals de la CCRTV es negar-se directament a emetre aquests vídeos preparats i amanits, aixó si que seria una actitud professional responsable i compromesa. Més no ho faran, la postura actual és còmoda per a ells, cobreixen l'expedient, ensenyen una mica les dents en una infantil actitud de rebequeria però s'acaben plegant a la dictadura dels partits.
S'explica la vella anècdota d'un jove periodista que treballava en un mitjà d'una capital i en trobar-se un veí del seu poble que en sap de la seva professió, li diu: no els hi digui's als meus pares que sóc periodista, digues-les-hi que treballo de pianista en un bordell.
Deu ser per coses com aquestes i moltes de pitjors d'aquests nomenats periodistes, que sovint només són recollidors o expenedors de noticies, òbviament sense contrastar, faltaria més.