Suposo que aviat, el President Mas convocarà eleccions i haurem de sofrir una campanya electoral que ens durà de nou a votar equivocadament als mateixos. Però no es d'aixo del que vull parlar avui, sinó de l'actitud dels periodistes de la CCRT en les campanyes electorals.
Cada vegada que hi ha alguna campanya electoral a Catalunya, sigui per eleccions a la Generalitat, Espanyoles o fins i tot les últimes Europèes, els periodistes de la Corporació Catalana de Radio i Televisió, es neguen a signar la informació electoral dels blocs dels partits polítics, al·legant que els hi són imposats fora del seu criteri professional. O dit d'una altra manera, el Zaragoza o Madí de torn envia als mitjans el vídeo refregit i preparat segons els hi convé i ells és limiten a passar-lo.
Que em perdonin, però durant la resta del temps que no hi ha campanya electoral haurien de prendre la mateixa determinació, puig la seva tasca de fet, es limita a recollir la informació que els hi donen els partits politics o les agències, o sia a posar la carxofa per reproduïr declaracions, i contra declaracions, només que en aquest cas el vídeo li posen ells. De fet, el que s'hauria de fer, és taxativament prohibir aquesta pràctica fraudulenta dels partits, perquè amanir les imatges al seu gust i enviar-les després als mitjans perquè les exhibeixin, és un frau i un abús.
Potser el que haurien de fer els professionals de la CCRTV es negar-se directament a emetre aquests vídeos preparats i amanits, aixó si que seria una actitud professional responsable i compromesa. Més no ho faran, la postura actual és còmoda per a ells, cobreixen l'expedient, ensenyen una mica les dents en una infantil actitud de rebequeria però s'acaben plegant a la dictadura dels partits.
S'explica la vella anècdota d'un jove periodista que treballava en un mitjà d'una capital i en trobar-se un veí del seu poble que en sap de la seva professió, li diu: no els hi digui's als meus pares que sóc periodista, digues-les-hi que treballo de pianista en un bordell.
Deu ser per coses com aquestes i moltes de pitjors d'aquests nomenats periodistes, que sovint només són recollidors o expenedors de noticies, òbviament sense contrastar, faltaria més.
Potser el que haurien de fer els professionals de la CCRTV es negar-se directament a emetre aquests vídeos preparats i amanits, aixó si que seria una actitud professional responsable i compromesa. Més no ho faran, la postura actual és còmoda per a ells, cobreixen l'expedient, ensenyen una mica les dents en una infantil actitud de rebequeria però s'acaben plegant a la dictadura dels partits.
S'explica la vella anècdota d'un jove periodista que treballava en un mitjà d'una capital i en trobar-se un veí del seu poble que en sap de la seva professió, li diu: no els hi digui's als meus pares que sóc periodista, digues-les-hi que treballo de pianista en un bordell.
Deu ser per coses com aquestes i moltes de pitjors d'aquests nomenats periodistes, que sovint només són recollidors o expenedors de noticies, òbviament sense contrastar, faltaria més.
Doy mí palabra de que esta información no la sabía....
ResponEliminaEls mitjans de comunicació están manipulats, reben consignes i están al servei dels qui manen, no els podem donar crèdit. A més, són incults, confonen les dades, s'equivoquen constantment, no saben interpretar les xifres, diuen malament les dates, fan faltes d'ortografia, confonen els noms de les coses, erren en els noms de les persones, fan gracietes on hi ha dolor i desesperació, molts professionals de la comunicació no saben el sistema mètric decimal, ni saben llegir xifres. Altres profesionals, els de la política, tenen quasi els mateixos defectes però encara més mala fe, tot barrejat -errors, interessos, mala fe i poca vergonya- ens arriba a nosaltres ben amanit en forma de notícia i de alienació programada.
ResponEliminaSalut
Francesc Cornadó
"no els hi digui's als meus pares que sóc periodista, digues-les-hi que treballo de pianista en un bordell."
ResponEliminaEste país degenera, ya ni hay pianistas en los burdeles. Sera porque las músicas diferentes no son bien acogidas por el régimen y prefieren pinchadiscos, así solo se escucha una música y un solo ritmo...
Es algo innato a todos los regímenes
ResponEliminaLa tergiversació de la informació, i la tria interessada de les informacions, tant a TV3 com a TVE1 ha sofert un gir espectacular i ja resulta vomitiu. Cal buscar-se la informació per altres bandes, perquè és insuportable i indignant.
ResponEliminaM'agradaria que existís una insubmissió fiscal que ens possibilités decidir si volem pagar amb els nostres impostos aquesta merda de televisió, de la mateixa manera que no vull pagar les dietes del Mas o les porres dels Mossos.
pues así es Miquel,
ResponEliminaaixí és Francesc, digue'm per quin mitjà treballes i et diré que opines.
ResponEliminasabia la noticia Temujin, por eso se ha vuelto de golpe este grupo tan convergente últimamente.
ResponEliminaho veig difícil Lluís, pots deixar-ho de veure, però ho hauràs de pagar, ve a ser com pagar a una puta i no poder-te-la tirar.
ResponEliminaEn fi, que el periodisme no és objectiu fa motl de temps que ho sabem...
ResponEliminaPermet-me una petita correcció, però: si no ho tinc mal entès la frase no es refereix a periodistes, sinó als publicistes: Sembla que la va inventar el publicista francès Jacques Séguéla com a títol d'un llibre seu:
http://www.amazon.fr/dites-publicit%C3%A9-croit-pianiste-bordel/dp/2080642170