Suècia, el país on va néixer el Partit Pirata, es va convertir el passat Nadal en el primer país on l'intercanvi d'arxius a internet esdevé religió. L'òrgan de l'estat suec que regula els cultes ha decidit, després de dues negatives, acceptar el Kopimisme (el nom prové de l'anglès copy me) dins del catàleg religiós del país. En un comunicat, els impulsors de la nova religió asseguren que per a ells "la informació és sagrada i copiar és un sagrament". Defensen que el valor de la informació es multiplica com més es copia.

El "líder espiritual" del Kopimisme, Isak Gerson, assegura en la nota que té "l'esperança" que aquest "sigui un pas endavant cap al dia en què puguem viure la nostra fe sense por de ser perseguits". I és que tot i el reconeixement com a religió, a Suècia segueix sent il·legal l'intercanvi d'arxius protegits a la xarxa.
La notícia els ha donat ales i el kopimisme ha transcendit les fronteres sueques. De fet, la seva web no ha pogut suportar l'allau de visites rebudes i ara mostra un text estàtic. L'Església del Kopimisme va néixer l'any 2010 i es dirigeix a qualsevol persona que en vulgui formar part. Per engrossir-ne les files, només cal apuntar-se als seus "serveis religiosos": kopyactings, que consisteixen a intercanviar informació activament.
A vegades, un es sorpren de que el Kopimisme pugui ser considerat una religió, quan com a molt hauria de ser considerat una malaltia o un acte improcedent. I ja posats podrien crear la religió del 'Cretinisme' tindria molts seguidors, almenys mil. O també la religió del Cospedalisme, que té tambè els seus seguidors, encara que en aquest cas, la pastanaga no va inclosa. El Cospedalisme que tindria la seva versió catalana del Sanchezcamachisme, consisteix en dir com un llorito les ordres i consignes del capo di tutti cappi, sense pensar ni analitzar si són correctes o no, ah! i el més important, sense immutar-se, amb el més absolut dels cinismes per bandera.

 Un és, en certa manera addicte al Cospedalisme.