La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáez de Santamaría, en roda de premsa, ha recordat, respecte a les paraules de Francesc Homs -que no descartava una declaració unilateral-, que "un ha de ser més prudent en declaracions d'aquesta naturalesa".
"El govern els convida a complir la llei", ha assenyalat. També ha recordat que "el que diuen les lleis és que decisions d'aquesta naturalesa només poden prendre pel conjunt de ciutadania i la totalitat del poble espanyol".
També s'ha referit a Artur Mas per dir que "qualsevol governant d'Espanya està sotmès a la Constitució". "Molts catalans tampoc no consideren que sigui el model més encertat. Més existeixen models molt millors per a Catalunya", ha assegurat.
Malgrat això, la vicepresidenta ha reconegut que "moltes comunitats consideren que no és un bon model. El PP hi va votar en contra, la Generalitat de Catalunya sí". "Són moments difícils i la inestabilitat política afegeix crisi a la crisi", ha lamentat, a més d'apuntar que "els ciutadans no mereixen que alguns afegeixin més confrontacions".
Soraya, que ha reconegut que "desconec que té en ment" Artur Mas, ha indicat que "els convido a per on va el món".
-
Potser caldria que la rancia vicepresidenta del Govern sabès per on va del món, però la seva antiguitat mental no li ho permet. Sembla jove però és vella i rancia com el seu País, i com un lloro o cacatua repeteix mecànicament un discurs antic, fins i tot més antic que ella. La independència, sempre és unilateral, en major o menor mesura, però és unilateral, i, de fet el que en pensi el Govern Espanyol, poc importa, només és un actor passiu. La independència s'ha de cercar fora d'aquest ens malaltís dit Espanya, aquest es el recolzament que s'ha de buscar i aconseguir, i si s'aconsegueix (serà una tasca dura i feixuga) Espanya no hi podrà fer res. només administrar sàdicament la seva rebequeria i deixar bordar a la caverna mediàtica, però no i tindran res a fer ni ho podran evitar, entre les ruines de la seva decadència.
Artur Mas (ho sento Lluís) ha crescut molt políticament i el seu discurs té calat, parla com un home d'Estat, amb seny i mesura, amb aquella grandeur que tant havia reclamat a Montilla, una grandeur de la que n'estava totalment mancat - suposo que algun dia els politòlegs del futur estudiaran com fou possible que José Montilla arribés a President de la Generalitat - No n'hi ha prou amb el que digui Espanya, de fet, l'únic problema que Catalunya té per a ser independent, és si en un plebiscit convocat pel President Mas guanyaria el vot del si. Aviso malgrat el que he teoritzat fins ara, que el meu no el tindrà, jo crec en els Estats Units d'Europa, dec ser dels menys, però hi crec, des que era la Comunitat del carbó i l'acer, les beceroles de la actual Comunitat Económica Europea, i en això hi crec fermament des fa anys, perquè això suma, i perquè el que faci que això sigui possible, vol dir que hauran de desaparèixer els Estats nacions, rèmores del segle XIX, amb monarquies (més rèmores encara) incloses, Espanya de les primeres - per suposat -. En aquesta Europa si que hi crec, una Europa sense nacions, uns Estats Units d'Europa, sota una única bandera. Però aixo és perseguir per la meva part una quimera, no la quimera del Bourbon, sinó la quimera dels il·lusos. Ho sento, però jo ho veig així.
13 Comentaris
S'accepten les disculpes, no passa res. A més a més, si la independència arriba l'Artur quedarà desbordat i escombrat. I no li va malament créixer (ni a ell ni a ningú). Ara bé, recorda't de no votar-lo.
ResponEliminaL'esquerra s'està equivocant. Bona part de l'esquerra, al menys. Ho parlava l'altre dia amb una amiga: si l'esquerra segueix amb aquest discurs, les dretes catalanes ho escombraran tot. I ho vaig deixar dit al bloc del LLuís, si no recordo malament: el que hem de fer és influir en el futur, no deixar el camp obert a CIU, no permetre que la dreta capitalitzi el debat independentista. I avui he sopat amb gent d'esquerres i independentista (no nacionalista, que aquest és un altre error de l'esquerra, fer veure que és el mateix, fer-ho veure, que sap perfectament que no ho és), gent independentista deia. I a mig sopar, sobtat, acollonit, tot eren elogis a l'Artur. Només pel seu paper en el debat actual, per res més. Però ja eren elogis. Insospitats, t'ho juro, fa tres mesos. I no són pijos de Pedralbes ni del carrer Balmes, Francesc...
ResponEliminaL'esquerra s'està equivocant, em sembla. Si l'esquerra continua així deixarà de ser influent en el proper escenari, sigui el que sigui, i llavors et juro que ja sí que estarem venuts. Jo, que sóc antiCIU total, estic flipant, perquè un cop més l'esquerra s'està equivocant als nostres nassos i ningú sembla veure-ho. I serà per culpa de tants que estan posant tantes peguetes al que està passant. No et pots imaginar com m'emprenya, no per Catalunya, que ha encetat un procés que anirà cap a on hagi d'anar digui el que digui tothom, sinó perquè l'esquerra s'està llaurant un cop més el seu camí marginal. I em fot que no vegis. Perquè jo no puc concebre ser d'esquerres deixant sempre que la dreta t'adelanti per la dreta i per l'esquerra.
En fi, és la meva manera de veure-ho. I que consti que sobretot ho dic amb respecte a les diferents postures, però emprenyat pel que a mí em sembla una falta brutal de vista.
Bona idea la dels Estats Units d'Europa però de moment, sense un idioma comú com els U.S.A., impossible. O ja parles alemany, un suponer?
ResponEliminaper suposat LLuís
ResponEliminano se com s'ho fa però l'esquerra s'equivoca sempre Ramón, poser es degut a que la dreta l que vol és manar i es passa pel folre les ideologíes, mentre, l'esquerra està sempre discutint per questions ideològiques mentre maregen la perdiu. I així els va. El Psc actual, no és que hagi perdut el nord, han perdut la brújula sencera. La travessa del desert serà molt llarga, de fet és un partit que com a tal jo ja el dono poer finiquitat. Pensa Ramón que quan anem a votar al novembre o al gener encara es quedaràn amb menys escons dels pocs que ja tenen.
ResponEliminaGloria, a California l'idoma més parlat és el castellà, no nes una questió d'idiomes si no d'ideees, d'entendre el concepte de una sola, unida i gran Europa.
ResponEliminaL'esquerra ja fa temps que ni és esquerra ni sap per on navega.
ResponEliminaJo encara aniria més enllà, m'agradarien uns Estats Units del Món Mundial i fora pàtries però em sembla que ho tinc clar. El problema seria trobar dirigents qualificats.
Les llengües diferents no són problema, el llatí va ser llengua franca, ho va ser el francès i ho és l'anglès macarrònic, i si no es pot inventar un esperanto, el problema és consensuar aquesta llengua comuna i que no sigui sempre 'la del poder'.
..."En aquesta Europa si que hi crec, una Europa sense nacions, uns Estats Units d'Europa, sota una única bandera.,,," Sóm dos . salut
ResponEliminano fan falta dirigents Júlia, sinó gestors, el món hauria de ser una sol lloc on viure amb una sola administracio, profesional i asèptica, i aixó és dificil, pero no impossible.
ResponEliminados i pocs més Miquel,
ResponEliminaEnhorabona per ser tan idealistes pensant que amb una sola terra el món funcionaria. D'aquesta sola terra en naixerien d'altres, les nacions. És com d'un idioma que un de sol en dona de diferents, els dialectes, que esdevenen idiomes quan es normativitzen.
ResponEliminaFrancesc, a Califòrnia parlen molt poc castellà i prové de les classes menys afavorides. Sí que és cert que, en algunes ciutats, és llengua co-oficial però tothom té molt clar que l'anglès és la llengua que talla el bacallà, cosda, d'altra banda, lògica.
Salut, francesc i lectors!
Es utopía Gloria, a vegades va ve refugiarse en una utopía encara que no te l'acabis de creure del tot.
ResponEliminaGlòria, una cosa és que ens agradés, l'altra que fos possible. La gent és com és.
ResponElimina