Vaig llegir fa temps a la revista Sapiens, que fins al segle XXVII la lletra del que és l'himne nacional de Catalunya, no era ni la de Catalunya Comtat Gran, ni la oficial actual. Si més no la lletra era eròtica: parlava de tres segadors que arribaven a un Mas i la minyona els avisava que la seva senyora requeria els seus serveis, no per segar el blat, la civada o l'ordi, ni tan sols la trepadella, sinó per donar-li gaudi a l'esmentada senyora, que es veu anava lleugerament sulfurada i prou esvalotada. 
.
"Per cert, potser ja seria hora d'anar canviant la lletra de l'himne nacional de Catalunya, encara no entenc com no ens han acusat d'apologia del terrorisme, donat el seu contingut. I és que, aquí, que som tan primmirats en aquestes coses, en aquest sentit, crec que ens ha mancat molta sensibilitat”...
,
... aquest comentari el vaig publicar al Marmessor de la ignorància fa ja vint anys, i ja sé que la majoria de lletres d'himnes van del mateix pal, o pitjor encara l'himne espanyol que es cantusseja amb el lo, lo, lo, - no confondre amb el tro-lo-lo -, però per molt menys que el que diu la lletra dels segadors s'ha il·legalitzat Batasuna, ANB, SORTU i altres franquícies, i amb la llei de Partits a la mà es podrien il·legalitzar tots els qui no reneguessin d'aquesta lletra, Generalitat inclosa. Es miri com és miri, la lletra és infumable. 
.
Imaginem-nos només per un moment que aquesta lletra referida a nosaltres fos la de l'himne nacional d'Espanya. De feixistes i terroristes en amunt els hi diríem, i no és cert, només són uns vulgars xovinistes espoliadors. 
Reflexionem sobre lletres i lletres d'himnes nacionals, segur que el senyor Espinás en podria fer com amb l'himne del Barça, una de molt més lírica i menys aguerrida i ofensiva per a propis i aliens amb sentit comú, però aquesta vegada passant per caixa, que el del Barça va ser gratis.
.