aquest escrit ha estat publicat per error, de fet havia d'anar a collonades.
"El que realment li havia cridat l'atenció no era el valuós 'renoir', sinó una vaca de plàstic i una nina de Paul Bunyan. Va guardar la resta del contingut de la caixa en una bossa de plàstic blanca en un cobert; després al maleter del cotxe i, finalment, a la cuina", ha explicat Anne Norton Craner, l'especialista en art de Potomack Company. A la dona, que va voler mantenir-se en l'anonimat, li interessava més el marc que el mateix quadre i va decidir desmuntar-lo.
Segons sembla, quan es disposava a fer-ho, la seva mare li va dir que abans el revisés, i llavors es va adonar que hi havia una inscripció que deia Renoir, i per això va decidir acudir a la galeria especialitzada perquè l'avaluessin. Segons els registres, la pintura va ser adquirida per última vegada per un advocat el 1926 a París, però es desconeix com va arribar a Virginia.
Possiblement aquest sigui el valor real d'un quadre de Renoir, i no l'inflat d'altres d'ell o altres pintors. Al cap i a la fi, molts dels impresionistes anaven justets de qualitat técnica, començant pel meu admirat Cezanne que pintava aquells arbres tan rígids i es feia algun que altre embolic amb els verds. El valor real d'un quadre, no deixa de ser la tela, les pintures, el marc i la ma d'obra a preu raonable, i set dòlars als temps de Renoir devien ser molts diners, tot i que ara reconec és poc. De totes maneres, és més disbarat el que sovint es paga per aquests quadres que no pas aquest preu que considero justet però raonable, el quadre tampoc és gran cosa, no ens enganyem, per més Renoir que sigui.
Quelcom semblant, però en aquest cas víctima d'un robatori va passar amb una obra de Chillida.
Quelcom semblant, però en aquest cas víctima d'un robatori va passar amb una obra de Chillida.
Hola Francesc, que graciosa la dona he llegit el teu post i m'he somrigut, ja veus un Renoir per 7 dòlars ... M'ha fet molta gràcia, perquè al Caixa Fòrum, de Plaça Espanya, aquesta primavera vaig anar a veure quadres de Goya i precisament de Renoir i miràvem una amiga i jo un quadre i sentim per darrere a una dona i va deixar anar, ¡¡Qué marcos más guapos en castellà i fort!, mira jo volia ficar-me en un forat, sóc ja de por sí algo de la broma i em va donar un atac de riure amb el seu comentari que fins vaig plorar de riure, em vaig haver de sortir al pati una estona perquè em passés, però quan em recordava de nou l'atac de riure i ves per on ara m'ha passat.
ResponEliminaUna abraçada i moltes gràcies, Salut!
sovint el marc és el millor en molts quadres Mº Trinidad.
ResponEliminaostres ¡¡¡ ¡ recordo el Chillida ¡ si..
ResponEliminaAlgún día estallara la burbuja del arte...
ResponEliminaMiquel, 'el chatarrero' VA PAGAR EL SEU PREU JUST 3O EUROS.
ResponEliminaPués si Temujin, se pagan barbaridades a veces por autenticas chorradas.
ResponElimina