Pensava avui desprès de llegir l'escrit de Júlia 'fa trenta anys que tinc trenta anys' en el temps, aquest supòsit fonedís que mai controlem, o en falta o en sobra o no el vivim. He agafat aquest quatre poemes meus que en diferents vessants parlen del temps.


el meu temps


No el sento del tot meu, el meu temps
diguéssim que no acabo de trobar-m'hi,
d'encertar amb l'encaix adequat,
i resto reclòs dins la meva trinxera,
fent tasques variades amb cert desconcert
propi - suposo - de qui no sap ben bé
ni d'on ve ni a on pretén anar.
Perdut enmig de les meves vacil·lacions,
conscient de les mancances i servituds,
preocupat per l'inexorable pas del temps,
sense trobar respostes a preguntes
que em faig fa ja massa,
i tot i estar emetent, despert,
no sento veus lúcides que em portin a port,
i em rebel·lo atès se que hi son
però no les trobo, potser
perquè no hi ha fars pels homes de terra,
o perquè ha arribat l'hora
de sortir de l'amagatall i enfrontar-se
a les pròpies pors sense vacil·lar.
Cala blanca




Hi ha una cala blanca
ajaguda a la sorra
vols anar-hi a nedar?
deixarem que el sol ens acaroni
i jugarem a jocs prohibits,
o a cuit i amagar.
Podríem enfonsar-nos
dins l’aigua transparent
o en la blanca arena
que ens espera indolent,
i dedicar-nos a contemplar
les ones que li llença la mar,
o veure a les gavines passar.
Juguem a cuit i amagar?
jo m’amagaré dins teu
i tu et deixaràs estimar.








Velles fotografíes


No m'arrisco a mirar albums
de fotografies antigues,
o les que en blanc i negre o color
guardem en velles capses de sabates.
Impunement, els retrats em recorden
el cruel pas del temps
i com canvien modes i persones.
Fotografies de viatges o paisatges
de gent a vegades desconeguda
que no aconseguim recordar, o
alguna cosina llunyana que hem oblidat.
Alli apareixen estàtiques, somrients
persones estimades que ens han deixa't
de les que en solem fer inventari.
No m'agrada mirar velles fotografies
que aporten pocs records agradables
i massa imatges irrecuperables
de gent estimada que ha traspassat.

.









Papers perduts


Com a professional i expert 
en no trobar papers quan els busco,
 - o sia en perdre'ls -,
he arribat a la conclusió 
que la millor manera de trobar-los 
és buscar on no haurien d'estar, 
o millor encara, deixar passar el temps
i en buscar-ne un altre
es quan  trobes l'anterior 
i així sucessivament.
I és que els papers, 
gairebè sempre, 
són experts en desaparicions.