No serà que s'estàn generant massa espectatives davant aquest 11 de setembre?, que per cert continuarà pixant fora de test rendint homenatge a un indigne com Rafel de Casanova. Ja no anem bé si les institucions erren a l'hora de retre homenatge als suposats herois patris.
Aquest 11 de Setembre, més que una reivindicació independentista, sembla un nostrat happenning cumbaià bufa colomaire, sense pensar que per més gent que es manifesti dimarts a BCN (1 milió i mig segons la organització, 350 mil reals i els qui convingui donar a la Policia), res, absolutament res canviarà. Tot segurà doncs igual i la frustració de la gent de bona fe que creu i s'escolta als il·luminats profetes de l'independentisme, augmentarà exponencialment a la seva ràbia i desencis. Així ha estat de vell i aixi serà de nou, només que n'hi ha que ja estem curant d'espants i banyats en l'escepticisme, i no som per aixó menys catalans, i si en canvi mès realistes i lúcids. I sabem que no és aquest el camí per assolir la independència, ans al contrari. Som rars els catalans
29 Comentaris
Jo a Casanova més aviat el veig un supervivent oportunista, que és una cosa molt catalana en la realitat, així que potser està força ben triatm el personatge.
ResponEliminaSóc de les qui penso que les masses de gent volen dir molt poc, després a les urnes els partits independentistes treuen el que treuen i ja està.
Molta gent va a aquestes manifestacions per sortir a la foto o per motius molt diversos, encara falta un debat seriós sobre com ha de ser aquesta independència 'en realitat' i de vegades, veient els lideratges que circulen pel món polític penses allò de 'Mare de Déu -de Montserrat, això sí- que em quedi com estic'
Sóc molt poc de pàtries, banderes i processons, la veritat, no m'agradaria escapar d'una absurda parafernàlia i veure'm ofegada en una altra. Vaja, que sóc una descreguda.
Bé, tothom que faci el que vulgui, clar. Però no cal ni animar ni desanimar. Tothom que faci el que vulgui, amb respecte a l'opció de l'altre. Tothom que faci el que vulgui, i no cal remenar més. Que de vegades sembla que faci ràbia que la gent es manifesti pel que un no creu.
ResponEliminaPotser el varen triar per aixó Júlia.
ResponEliminaQuan a patries i banderes, ja en som dos de descreguts.
No es que faci rabia Ramon, només sap greu que s'enganyi a la gent prometent una cosa inansumible en el pitjor dels casos i de dubtosa gestiò i resultats en el millor.
ResponEliminaEvidentment, que cadascú faci el que vulgi però percebo que si dius quelcom en contra del 'discurs patriòtic vigent' la gent de seguida es posa nerviosa i a la defensiva, l'altra dia Morán va fer un escrit sobre el tema de les banderes i ja li han tirat pedres.
ResponEliminaPer cert, mirant hemeroteques, l'any 82 hi va haver ball de bastons 'entre nosaltres, coses que no agrada recordar:
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1982/09/12/pagina-10/32949936/pdf.html
I és que sovint és més complex el dia 12 que no pas el dia 11.
deu n'hi do amb la noticia dela VANGUARDIA, podria ser d'enguany, i és cert, no s'accepa cap crítica ni sortida del guió establert i decidit per ells, que de seguida s'exciten i insulten.
ResponEliminaTinc por que aquesta manifestació sigui una segona edició del 10 -J de fa dos anys. Va servir per manifestar la ràbia vers la retallada constitucional de l'EStatut i poca cosa més.
ResponEliminaTens raó amb el següent...s'estant generant moltes expectatives i això no és bo.
L'últim que he sentit és que el Sr.Duran i Lleida que té d'independentista el que jo tinc d'aficionat als toros, afició que és incompatible amb mi, anirà a la manifestació convocada per A.N.C. perquè segons ell no és una manifestació independentista. Aquest home en quin món viu? L'esperit de "fer la puta i la ramoneta", una expressió molt catalana, que el president Pujol s'ha referit molt aquests últims dies i que no sé quina seria la traducció en altres idiomes, encara està plenament vigent.
Crec que molt llavors va passar amb el 10-J és una nova febrada nacional molt pròpia de Catalunya però que curiosament si volem de debò la independència caldrà recòrrer molt camí i el camí també passa, en un país democràtic, per les Urnes i lamentablement els partits independentistes encara no estan massa cohesionats, però no dir gens i que aquest suport popular encara és molt dèbil en el Parlament català. Tant debò tot canviï en el futur i hi pugui haver un autèntic camí cap a la independència.
ResponEliminaVaig sentir l'altre dia que d'independentismes n'hi ha de dos tipus de "low cost" i "high cost". Crec que actualment el de CAtalunya encara és de low cost o baix intensitat i tot el que pugi passar el dia 11, el dia següent serà només un miratge, una diada que alguns consideraran de històrica i fantàstica i no sé que més però que el dia 12 S si no hi ha un autèntic camí per part de la classe política i de la societat civil, tot plegat pot generar una nova onada de frustració en molts ciutadans.
(I per no dir l'ús partidista que alguns partits com CiU en faran pel seu pla estrella que és el "pacte fiscal". Al límit del rescat autònomic i Espanya al límit del rescat Europeu; tot plegat és una mica paranoic, paradoxal i esquizofrènic...I el que és pitjor...no sóc endeví però està molt clar que CiU no només no conseguirà "el pacte fiscal" sinó que d'aquí pocs mesos acabarà el Sr.Mas davant la impossibilitat de tirar endavant noves propostes i davant la caixa buida de CAtalunya...acabarà convocant noves eleccions. I tot plegat per alguns els haurà servit com una perfecta cortina de fum.L'exectiu català voldrà fer creure davant Madrid que tota la gentada que ha sortit al carrer és per demanar un canvi i per demanar el famós pacte fiscal. I a Madrid, per molts coronels de l'Armada, dient que l'exèrcit prendrà mesures per evitar la desintegración de la Espanya Unida i indisoluble, segons posa l'article nº2 de la Constitució; a Madrid faran veure que tot plegat els hi rellisca bastant...
Està clar que la gent sortirà al carrer per demanar un canvi i no només per demanar el pacte fiscal.
ResponEliminaVendre fum és fàcil. I està clar que davant la insostenible situació actual político-econòmica-fiscal entre Espanya i CAtalunya sembla evident que la única solució és una etapa de transició que porti una regeneració política i la independència de Catalunya com a nou Estat d'Europa. Francament jo també crec que aquesta és la única solució però està clar que amb la classe política actual, la crisi econòmica i els seus vassallatges...parlar d'independència a curt termini, crec que hauran de passar moltes coses, però almenys a diferència d'altres temps que era un tabú, almenys ara, se'n pot parlar lliurement i no passa res.
Evidentment com va dir l'altre dia un altre coronel molt més progre que el primer i molt més sensat..."Catalunya a la llarga serà el que el conjunt dels catalans vulguin que sigui."
Per molta manifestació que hi hagi, tard o d'hora si és fes un referèndum, el que mana són les urnes i si algún dia s'arribés a fer s'hauria de respectar, com qualsevol societat democràtica, el que vot majoritari d'aquell suposat referèndum ha dictaminat.
Com l'Eastriver que cadascú faci el que vulgui...I evidentment no cal ni animar i desanimar.
ResponEliminaI això de la mani m'ho estic pensant...la del 10-J va ser caòtica. I aquesta del 11 S que hi vagin personatges com el Duran i Lleida, francament em genera molts dubtes i m'entren ganes de quedar-me contemplant l'espectacle de la Tv3.
**********
Per cert, Francesc, la mani si que servirà d'alguna cosa...Molts catalanets tindran l'ocasió de sortir en directe per la tele, la teva, que és una tele molt nostra i quedarà tot super històric i super guai. La gent es farà fotos i ho penjaran al facebook i al twitter i l'11-S serà trending topic, una cosa que tot i no tenir twitter sé que és.
********
En fi...que la gent faci el que vulgui...
Tinc clar que més enllà de patriotisme baratos o independentismes l'11-S penjo cada any la senyera a la meva finestra pel que representa: és la meva cultura i la meva llengua.
(Els tripijocs polítics francament em cansen i totes les expectatives i les salses que els mitjans de comunicació hi posen també. )
Gabriel Duràn hi anirà a provocar perqué l'insultin i li diguin de tot, és el que busca.
ResponEliminaGabriel, més que un comentari m'has deixat un escrit.
ResponElimina"Per cert, Francesc, la mani si que servirà d'alguna cosa...Molts catalanets tindran l'ocasió de sortir en directe per la tele, la teva, que és una tele molt nostra i quedarà tot super històric i super guai. La gent es farà fotos i ho penjaran al facebook i al twitter i l'11-S serà trending topic, una cosa que tot i no tenir twitter sé que és."
i en aixó en concret destic lamentablement d'acord. De fet juguen a les manifestacions con la canalla juga a altres coses.
Gabriel, sembla palès que no hi haurà pacte fiscal i per tant pel Febrer - segurament - Mas convocarà eleccions, tothom votarà mes o menys el mateix i serem on èrem, amb l'agreujant que segurament qui pujarà és l'Anglada.
ResponEliminaHome, no nerviosos no, el que passa és que hi ha com una voluntat de tallar el rotllo que a mi em costa d'entendre, la veritat. O de dir, mira que en sou d'innocents. No sé, jo penso que de la mateixa manera que el dia 15 igual agafo un tren i me'n vaig a Madrid, i em toca els nassos que en diguin que sóc innocent per aquest motiu, el mateix em passa amb la mani de dimarts. Vull manifestar-me pel que vulgui, i qui no es vulgui manifestar doncs no passa res. No penso pas que tingui la raó, ni de bon tros. Però crec que tots tenim dret a dir la nostra sense paternalismes.
ResponEliminaD'acord Ramón, pero s'hi posen de nerviosos, i el curiós d'aquesta diada, és que la manifestació no l'organitzen els Partits Poítics, que prou descol·locats estàn. I no és paternalisme, és veure les coses des d'una altre posició. I no és tallar el rotllo, és avisar que es tallarà de motu proprio després de l'11.
ResponEliminasalut
i deberia ser obligatòria la lectura de Gregorio Morán, perquè com bé diu : "el botí germana més que qualsevol bandera " Salut
ResponEliminagran articulista Gregorio Morán, Miquel, i és cert, només que aquí no hi ha botí, més aviat deutes.
ResponEliminaAlgunas veces pienso (aunque algunos no se lo crean), ¿como es posible que podamos manejar un artefacto en Marte desde la Tierra y no sepamos contar los asistentes de las manifestaciones?.
ResponEliminaSabiendo que Marte dista de la Tierra , depende "temporadas", entre 55.000.000 y 105.000.000 de Kms, sinceramente pienso que los que cuentan los asistentes en realidad nos cuentan un cuento (valga la redundancia).
Me gustaría saber el país de origen de las banderas, las fundas de retrovisor y demás panoplia.
Que todavía tengo cercano el recuerdo del "soy español" con banderas Made in China.
Hay una gran deuda de la península con Cataluña y esta no es económica, sino cultural y es que vuestra historia esta tapada por el Reino de Aragon y sistemáticamente se ha ocultado vuestra importancia en el desarrollo de la Península, quizás debisteis matar más gente para salir en los libros de Historia.
Hay gente que se dedica a eso, como los del manifestómetro. De todos modos, si dices un 30% de lo que dice la organización, te acercas mucho., Cuando dicen un millón, como Rouco hace unos años en Madrid, no llegaban a 300.000. Estos te cogen - por ejemplo - el Paseo de Gracia y cubican la gente que puede caber, con sus movimientos y incorporaciones laterales y de poco se equivocan.
ResponEliminasalut
Temujin, no se trata de matar más o menos gente, un sólo muerto es ya demasiado.
ResponEliminaLa depressió nacional del dia 12 serà enorme, i no sé pas com s'ho faran per sortir-ne. Crec que haurien de programar un Barça-Madrid i apanyar-lo per guanyar, a veure si remuntem la nació catalana. El Mourinho el veig capaç de deixar-se corrompre, i el Pito Vilanova sembla prou titola com per deixar-se entabanar.
ResponEliminaEl dia 11 me'n vaig al cine, a veure una peli francesa que tracta de la decadència de les cases de putes tradicionals.
Francesc, amicalment, jo penso que sí que és tallar el rotllo. No sé, estem tan malament que jo de vegades passejant pel centre trobo manis que no sabia ni que havien estat convocades. De col.lectius diversos. No m'hi sumo perquè no sé ni de què van. Però sempre els deixo passar, mai els barro el pas (és un dir), perquè algú que surt a cridar tal i com estan les coses ja mereix el meu respecte, encara que potser no sigui exactament el crit que jo faria.
ResponEliminaHome, si surto i em trobo els bisbes manifestant-se en contra del matrimoni gay o de l'avortament, doncs llavors potser sí que miro de fer-los la punyeta o si estic animat els crido alguna de ben grossa, perquè la seva és clarament la direcció que jo no vull. Però si em trobo una mani federalista, doncs mira, tot i que ja no és la meva opció, sóc capaç de sumar-m'hi i tot doncs tinc molt clar que sumen i no resten.
Qui pot pensar que la mani de dimarts resta?? Això és el que em costa d'entendre. Si hauriem de sortir tots cada dia a cridar per mil motius. Segurament s'aconseguirá ben poca cosa dimarts, en això tens tota la raó. La gent no és idiota i ho sap. Però ves, ara tenim ganes de cridar. I de fet, quedar-se a casa pontificant no ha estat tampoc mai la solució.
I que consti que respecto totalment el teu punt de vista i penso que possiblement tens tota la raó (en el pensament de fons).
Una abraçada.
Cony Lluís, tampoc es tracte d'aixó, podries anar a veure una altra peli.
ResponEliminaRAMON, les dues últimes manifestacions a les que vaig anar, varen ser de les multitudinaries, Miguel Angel Blanco i per eviar la Guerra d'IRAK, a Miguel Angel Blanco el varen ASSASSINAR i a l'iRAK encara hi ha guerra. NO crec en les manifestacións, és un concepte obsolet que ni suma ni resta, simplement, no són ùtils, i l'ùnic que s'aconsegueix es la frustració posterior. Quan aquesta gentada que anirà a la mani de dimarts, a l'hora de votar voti majoritariament ERC o altres partits independentistes, ja s'haurà fet una gran part del cami per la independència, però mentre es manifestin i després votin CIu o PSc, estan perdent el temps.
ResponEliminaGracies per l'enllaç Júlia. una ploma molt lucida l DE Gregorio Moran.
ResponEliminaJa li he dit al Ramón lo de les manis, potser és que els qui tenim una edat estem cansats, o decebuts, o escarmentats i ja no ens motivem per patries ni banderes.
No em sento decebuda, per exemple, si miro cap enrere, mai hauria cregut que s'arribés a catalanitzar tant l'escola, la veritat. Ara bé, quan vaig veure que als llibres de socials el que es feia era substituir el Cid per Roger de Llúria ja se'm van posar els pèls de punta, no sé si m'explico.
ResponEliminaEl que trobo és que aquestes exaltacions amaguen que no hi ha debat seriós ni profund sobre el com i quan i allò que és possible o no. Tot sembla molt fàcil i bonic i la història ens demostra que no és així.
Amb els anys ja no em sorprèn el que no funciona sinó el que funciona i em meravella més un espai temporal de pau que no pas que ens apallissem els uns als altres. Però quan veig que es fan volar tans coloms i aquesta mena de cofoïsme de 'som els millors' doncs...
Aqui és on estem encallats Júlia, molt soroll per no res. El primer que s'hauria de fer és tenir un Govern seriósi convençut de la independéncia, i com aixó no s'ha de negociar amb Espanya, buscar les compliciats a Europa, Estats Units, Israel, Rùssia, que és per on pot venir, i tampoc enganyar a la gent dient que si fossim independents aixó seria la hòstia, aniriem una mica més bé al cap d'un temps, pero primer seria molt dur atès els Espanyols no ajudarien gens.
ResponEliminaEts un torrecollons Francesc!
ResponEliminaBen cordialment,
Josep
dic el que penso Josep.
ResponEliminasalut