Ha mort Santiago Carrillo, ho acaben de dir a Rac1 tot i que mols digitals encara no ho publiquen. En canvi, a la Wiki ja consta la data d'avui com la de la seva mort, i algun idiota dirà o recordarà que era fumador empedreït. La glosa de la seva figura política la deixo als entesos, però com ha mort i de vell -. no del tabac -, en general tothom en parlarà bé, que és el que sol passar, cal morir-se, o dimitir - sobretot en política - perquè parlin bé de tu.
Cuando ud me de permiso , hablamos. Pero déjeme decir lo que no se ha dicho. Déjeme hablar de un comisariado con derecho a todo en la guerra incivil....Déjeme decir lo de Paracuellos...Gibson se guarda las mitades...En nombre de la República ( después en nombre de la juventud) se hizo de todo....hoy pedimos a los de la ETA que pidan perdón...joder....hay tanto que de que hablar..convento de San Elies, el barco Uruguay, la calle Zaragoza, Vallmajor... los fusilamientos en masa ... para qué ? de qué y porqué ?...La MUERTE es el partido comunista que lleva a término su promesa.....Todos iguales ¡
ResponEliminaPues a mí, humildemente, me caía bien. Y espero que nadie me denuncie por filoterrorista, que ja començo a estar acollonit...
ResponEliminaho sé Miquel, pero acabarám tots parlant bé d'ell. Llevat de la caverna, clar.
ResponEliminaA mi també Ramón, però el passat és el passat i no es pot esborrar, tot i que a les guerres tots els que hi varen participar tenen aques passat fosc, els d'un bàndol i els de l'altre.
ResponEliminaUna cosa és el Carrillo de la guerra i l'altra el de la transició, les vides llargues tenen aquestes coses, és poden 'arreglar les biografies' o espatllar-les de forma definitiva, sempre seràs recordat pel darrer que vas fer, precisament Pujol deia això mateix en la trobadeta amb el senyor Om 'encara puc espatllar la meva biografia'.
ResponEliminaAquesta esquerra estalinista reconvertida no ha fet mai examen de consciència -al menys en públic- ni se li ha exigit, potser no cal, no dic que no, però aleshores hauríem de fer el mateix amb moltes coses del franquisme, objectivament parlant.
Que aquest senyor digués encara tot allò dels 'incontrolats' clama al cel. Ara bé, el seu paper en els anys de la transició i després no li treu ningú, com al mateix Tarradellas, un altre bon element.
S'ha confós sempre ser antifranquista amb ser demòcrata, potser que ens ho fem mirar.
I, sí, fumava. Els antitabac avui deuen estar una mica nerviosos. En tot cas, una llarga vida complexa de la qual no ho sabrem mai tot.
Per cert, el rei ja ha espatllat la seva biografia i em temo que li costarà refer-la, la veritat.
Eastriver, tens raó, 'queia bé', però això de valorar la gent per la simpatia que desprenen o el carisma és molt perillós. De tota manera en política, i en moltes altres professions, té un gran pes. També passa a l'inrevés, hi ha gent molt vàlida que no cau bé, no és simpàtica, i faci el que faci no reeixirà. En la vida social i política i en la vida quotidiana i familiar, passa això.
ResponEliminaA mi como persona me caía bien, el comunismo me parece una gilipollez como un campanario...
ResponElimina